Taula de continguts
Introducció
La prescripció dels delictes és un principi essencial del Dret Penal espanyol, recollit al Codi Penal, que defineix els terminis legals durant els quals un delicte pot ser perseguit i sancionat. Aquest mecanisme té com a objectiu garantir la seguretat jurídica, evitar processos interminables i assegurar que l’acció penal es dugui a terme dins d’un temps raonable.
Un cop transcorregut el termini de prescripció, el delicte queda extingit i ja no pot ser objecte de procés penal ni de cap sanció, excepte en aquells casos expressament definits com a imprescriptibles. Aquest principi també busca equilibrar el dret de la societat a la justícia amb el dret dels individus a no enfrontar-se a acusacions indefinides en el temps.
En aquest article, t’explicarem en detall els terminis de prescripció segons el tipus de delicte, quins són els delictes que no prescriuen i les circumstàncies que interrompen el còmput de la prescripció, garantint una comprensió completa d’aquest concepte jurídic clau.
Què és la prescripció d’un delicte?
La prescripció d’un delicte és l’extinció del dret de l’Estat a perseguir-lo a causa del transcurs del temps, segons estableix el Codi Penal. Aquest principi busca equilibrar els drets dels ciutadans i les obligacions del sistema judicial, i juga un paper crucial en el Dret Penal. Tanmateix, tot i complir amb objectius fonamentals, també planteja reptes crítics que mereixen atenció.
Entre els principals propòsits de la prescripció destaquen:
- Fomentar la diligència de les autoritats: Obliga els òrgans de justícia a actuar amb prontitud i eficàcia, evitant la inèrcia en la persecució dels delictes.
- Garantir la seguretat jurídica: Les persones no poden viure indefinidament sota l’amenaça de ser processades per delictes comesos en el passat, cosa que reforça el principi de certesa jurídica dins de l’ordenament legal.
- Evitar processos judicials interminables: Limitar el temps per a la persecució de delictes ajuda a reduir la càrrega del sistema judicial, fomentant processos més eficients i ordenats.
Tanmateix, la prescripció també té un costat crític, especialment en casos de delictes que, per diverses raons, no són denunciats o perseguits dins dels terminis establerts. Això pot ser degut a la manca de recursos judicials, al por de les víctimes a represàlies, o fins i tot a la impunitat generada per deficiències en el sistema judicial. Aquests escenaris fan que molts delictes greus quedin impunes, cosa que soscava la confiança en la justícia i deixa les víctimes sense reparació.
En casos especialment sensibles, com els delictes de lesa humanitat, genocidi o abusos sexuals contra menors, el legislador ha reconegut aquesta problemàtica, declarant aquests delictes imprescriptibles o ampliant-ne significativament els terminis de prescripció. Tot i així, persisteixen debats sobre si la prescripció s’hauria d’ajustar en altres tipus de delictes, considerant-ne l’impacte social i el dret de les víctimes a la justícia.
En resum, mentre que la prescripció serveix per garantir un sistema judicial funcional i equilibrat, no es pot ignorar el seu potencial per deixar delictes greus sense perseguir. Això exigeix una revisió crítica i constant de la seva aplicació en la pràctica.
Terminis generals de prescripció al Codi Penal
Article 131 del Codi Penal: Tipus de delictes i terminis
Els terminis de prescripció depenen de la gravetat del delicte, segons el que estableix l’article 131 del Codi Penal:
131 CP
1. Els delictes prescriuen:
Al cap de vint anys, si la pena màxima assenyalada en el delicte és presó de quinze anys o més.
Al cap de quinze, si la pena màxima assenyalada per la llei és la inhabilitació per més de deu anys, o presó per més de deu i menys de quinze anys.
Al cap de deu, si la pena màxima assenyalada per la llei és la presó o inhabilitació per més de cinc anys i no excedeix els deu.
Al cap de cinc, els altres delictes, excepte els delictes lleus i els delictes d’injúries i calúmnies, que prescriuen al cap d’un any.
2. Quan la pena assenyalada per la llei sigui composta, cal atenir-se, per aplicar les regles compreses en aquest article, a la que exigeixi més temps per prescriure.
3. Els delictes de lesa humanitat i de genocidi i els delictes contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat, llevat dels castigats a l’article 614, no prescriuen en cap cas.
Tampoc no prescriuen els delictes de terrorisme, si han causat la mort d’una persona.
4. En els supòsits de concurs d’infraccions o d’infraccions connexes, el termini de prescripció és el que correspon al delicte més greu.
| Delictes | Terminis de prescripció |
|---|---|
| Delictes amb pena màxima de presó de 15 anys o més | 20 anys |
| Delictes amb pena d’inhabilitació de més de 10 anys o presó entre 10 i 15 anys | 15 anys |
| Delictes amb pena màxima de presó o inhabilitació entre 5 i 10 anys | 10 anys |
| Delictes amb penes inferiors o no inclosos en les categories anteriors | 5 años (excepto los delitos leves y los de injurias y calumnias, que prescriben en 1 año). |
| Penes compostes | S’aplicarà el termini més llarg corresponent a les penes imposades. |
| Delitos imprescriptibles | Delictes de lesa humanitat, genocidi i delictes contra persones o béns protegits en conflictes armats (excepte art. 614). Delictes de terrorisme que hagin causat la mort d’una persona. |
| Concurs d’infraccions o infraccions connexes | El termini de prescripció serà el del delicte més greu entre ells. |
Nota: Aquest quadre resumeix les regles generals i excepcions de la prescripció dels delictes segons el Codi Penal espanyol, destacant les diferències en els terminis i les circumstàncies especials que afecten el seu còmput.
Delictes imprescriptibles
Alguns delictes, a causa de la seva extrema gravetat i transcendència social, són considerats imprescriptibles, cosa que significa que poden ser perseguits judicialment en qualsevol moment, independentment del temps transcorregut des de la seva comissió. Aquest principi, recollit a l’article 131.4 del Codi Penal espanyol, garanteix que aquestes conductes no quedin impunes. Els delictes que no prescriuen són:
- Delictes de lesa humanitat: Inclouen actes sistemàtics contra poblacions civils, com assassinats, tortures o desaparicions forçades, considerats ofenses contra tota la humanitat.
- Genocidi: La destrucció total o parcial d’un grup ètnic, racial, nacional o religiós, que atempta contra els valors fonamentals de la societat global.
- Delictes de terrorisme amb resultat de mort: Accions terroristes que hagin causat la mort d’una o més persones, per l’impacte irreparable en les víctimes, les seves famílies i la societat.
La imprescriptibilitat d’aquests delictes reflecteix el compromís del sistema jurídic amb la justícia universal i la lluita contra la impunitat, assegurant que aquells que els cometin puguin ser jutjats sense límit de temps.
Quan comença a comptar el termini de prescripció?
L’inici del còmput del termini de prescripció dels delictes varia segons el tipus de delicte i les circumstàncies que l’envolten. Segons el Codi Penal espanyol, els terminis de prescripció comencen a comptar-se des dels moments específics següents:
Delictes comesos contra menors d’edat:
Quan la víctima és menor, el termini de prescripció comença a comptar-se des del moment en què la víctima assoleix la majoria d’edat (18 anys), llevat que la llei estableixi un termini més llarg. Aquest principi busca protegir les víctimes que, per la seva situació de vulnerabilitat, puguin trigar a denunciar els fets.
- Delictes consumats:
El termini de prescripció comença el dia en què es va cometre el delicte, segons el que disposa l’article 132.1 del Codi Penal.
- Delictes continuats o permanents:
En aquests casos, el còmput del termini de prescripció s’inicia des del moment en què cessa l’activitat delictiva o la situació il·legal, conforme al que estableix l’article 132.2 del Codi Penal. Això inclou, per exemple, delictes com segrestos o activitats il·lícites mantingudes en el temps.
El Codi Penal també preveu que determinades circumstàncies, com la interrupció de la prescripció (per actes judicials rellevants), poden modificar aquests terminis, garantint un enfocament més just i adequat a cada cas.
Aquest marc normatiu assegura que l’aplicació de la prescripció s’adapti a la naturalesa del delicte i a les necessitats específiques de protecció de les víctimes.
Causes que interrompen la prescripció
Interrupció del termini de prescripció: Regles i exemples
El termini de prescripció d’un delicte pot interrompre’s, segons el que estableix l’article 132.1 del Codi Penal espanyol, si es duu a terme qualsevol acte processal que tingui com a objectiu dirigir-se contra el responsable del delicte. Aquesta interrupció és un mecanisme clau per garantir que la justícia no quedi anul·lada per inactivitat indeguda, permetent reiniciar el còmput del termini.
Exemples d’actes que interrompen la prescripció:
- Presentació d’una denúncia o querella:
Quan una persona afectada o interessada presenta una denúncia formal o una querella davant les autoritats competents, el termini de prescripció es deté.
- Obertura d’un procediment judicial:
La intervenció d’un jutge, l’obertura de diligències prèvies, o qualsevol acte processal iniciat per investigar i perseguir el delicte interromp el termini.
Efectes de la interrupció
Un cop interromput el termini de prescripció, aquest comença de nou des de zero, com si no hagués transcorregut temps des de la comissió del delicte.
És important destacar que la interrupció pot repetir-se tantes vegades com sigui necessari, sempre que existeixin actes processals vàlids, garantint que el delicte no quedi impune per raons formals.
Importancia práctica
Aquest mecanisme és fonamental en casos on els processos judicials afronten retards o quan l’acció penal depèn de noves proves o denúncies presentades després de llargs períodes. D’aquesta manera, la interrupció de la prescripció protegeix el dret de les víctimes a obtenir justícia.
Casos particulars de prescripció
1. Delitctes fiscals
Prescripció de delictes de frau: Terminis segons l’import defraudat
La prescripción de los delitos de fraude, como en el caso de los delitos fiscales, varía en función del importe económico involucrado. Según el Código Penal español, los plazos se determinan de la siguiente manera:
- Importes superiores a 120.000 euros:
- Los delitos en los que el importe defraudado supere esta cifra prescriben en un plazo de 10 años, debido a su mayor gravedad y repercusión económica.
- Importes inferiores a 120.000 euros:
- Cuando el importe defraudado es inferior a esta cantidad, el plazo de prescripción es de 5 años.
Consideracions importants
- Frau agreujat:
En casos especialment greus, com aquells que impliquen estructures organitzades o quantitats elevades, es podrien aplicar penes i terminis de prescripció més severs.
- Interrupció del termini:
Igual que amb altres delictes, qualsevol acte processal vàlid, com la presentació d’una denúncia o l’obertura de diligències judicials, interromp el termini de prescripció, que es reinicia des de zero.
Impacte pràctic
Aquest sistema diferencia entre fraus de menor i major envergadura, permetent que el sistema judicial centri els seus esforços en perseguir amb més diligència els casos de gran impacte econòmic o social. Al mateix temps, garanteix que les sancions siguin proporcionals a la gravetat del delicte.
2. Delictes contra la Seguretat Social
En els delictes contra la Seguretat Social, com els fraus relacionats amb l’impagament de quotes, l’obtenció indeguda de prestacions o el desviament de fons, els terminis de prescripció estan determinats per l’import econòmic del perjudici generat, de manera similar a altres delictes econòmics. Segons el Codi Penal espanyol, els terminis són els següents:
- Imports inferiors a 120.000 euros:
Quan l’import defraudat no arriba als 120.000 euros, el termini de prescripció es redueix a 5 anys.
- Imports superiors a 120.000 euros:
Els delictes contra la Seguretat Social que impliquin un perjudici econòmic que superi aquesta quantitat prescriuen en un termini de 10 anys.
Delictes agreujats contra la Seguretat Social
- Si l’import defraudat supera els 600.000 euros, o si el delicte es comet mitjançant organitzacions criminals o procediments que dificultin la detecció, les penes i els terminis de prescripció poden ampliar-se, aplicant els criteris específics previstos per als delictes greus.
Interrupció del termini de prescripció
Igual que en altres delictes econòmics, el termini de prescripció pot interrompre’s quan es duu a terme un acte processal dirigit contra el responsable del delicte. Entre aquests actes destaquen:
- Presentació d’una denúncia o querella:
Quan la víctima o una autoritat competent denuncia formalment els fets. - Obertura de diligències judicials:
La intervenció del jutge o la realització de qualsevol actuació judicial vàlida relacionada amb el cas.
Un cop interromput, el termini de prescripció es reinicia des de zero, és a dir, el temps transcorregut fins aquell moment deixa de comptar i comença un nou còmput. Aquest mecanisme assegura que els actes processals mantinguin viu el dret a perseguir el delicte i evita que quedin impunes per simples retards temporals.
Impacte en l’administració de justícia
La diferenciació entre els terminis de prescripció segons l’import assegura una resposta proporcional i adequada. Els casos de més gravetat, que afecten substancialment el sistema de Seguretat Social, estan subjectes a terminis més amplis, garantint que puguin ser perseguits amb més diligència. A més, aquesta regulació protegeix els recursos destinats a garantir les prestacions socials i reforça la justícia en l’àmbit econòmic.
3 Delictes contra menors
En los delitos de abuso sexual y otros delitos contra la libertad o indemnidad sexual cometidos contra menores, el plazo de prescripción no comienza a contarse hasta que la víctima alcanza la mayoría de edad, es decir, los 18 años.
Raó d’aquesta regla
Esta disposición busca proteger a las víctimas menores de edad, quienes en muchos casos pueden enfrentarse a barreras psicológicas, emocionales o sociales que les dificultan denunciar los hechos en el momento en que ocurren. Al diferir el inicio del plazo, se les otorga más tiempo para ejercer su derecho a buscar justicia.
Eexple pràctic
- Si un menor pateix un abús sexual als 15 anys, el termini de prescripció començarà a comptar-se des que compleixi els 18 anys, i no des del moment en què es va produir el delicte.
- Segons el tipus de delicte i el termini corresponent, la víctima podria disposar de diversos anys més per denunciar els fets.
Aquesta normativa, alineada amb els principis de protecció infantil, reforça la idea que els drets de les víctimes han de prevaler davant les limitacions temporals del sistema judicial.
Excepcions: Com es computa la prescripció dels delictes contra menors?
El termini de prescripció dels delictes contra menors depèn de la gravetat del delicte i està regulat al Codi Penal. Tot i així, hi ha una norma específica per protegir les víctimes menors: el termini no comença a comptar fins que la víctima compleix 18 anys.
En el cas de delictes greus, com els delictes sexuals contra menors amb penes de fins a 15 anys de presó, la víctima podrà denunciar fins als 33 anys d’edat. Aquest límit resulta de la suma de:
- 18 anys (moment en què s’assoleix la majoria d’edat).
- 15 anys (termini de prescripció aplicable al delicte segons l’article 131 del Codi Penal).
Normativa relacionada
- Article 130 del Codi Penal: Estableix les causes d’extinció de la responsabilitat penal, inclosa la prescripció.
- Article 131 del Codi Penal: Defineix els terminis de prescripció en funció de la gravetat del delicte:
- Delictes amb penes superiors a 15 anys: prescriuen als 20 anys.
- Delictes amb penes de 10 a 15 anys: prescriuen als 15 anys.
- Delictes amb penes inferiors a 10 anys: prescriuen als 10 anys.
Aquesta normativa busca garantir que les víctimes tinguin més temps per denunciar els fets i accedir a la justícia.
4. Delictes relacionats amb corrupció
Els delictes de corrupció són especialment sensibles a causa del seu impacte en la confiança pública i els recursos de l’Estat. Al Codi Penal espanyol, aquests delictes tenen terminis de prescripció específics que varien en funció de la gravetat del delicte i de les circumstàncies en què es van cometre.
Terminis generals de prescripció en delictes de corrupció
- Delictes greus de corrupció:
Quan la pena màxima assignada al delicte supera els 10 anys de presó (per exemple, en casos de malversació de grans quantitats de diners públics), el termini de prescripció és de 15 anys.
- Delictes amb penes de presó inferiors a 10 anys:
En aquests casos, com en alguns supòsits de tràfic d’influències o suborn, els delictes prescriuen en 10 anys.
- Delictes lleus o menys greus de corrupció:
Quan la pena assignada no supera els 5 anys de presó, el termini de prescripció es redueix a 5 anys.
Circumstàncies especials que afecten la prescripció
- Complexitat de les estructures corruptes:
En casos on la corrupció implica xarxes organitzades o mètodes sofisticats per ocultar els fets, els terminis de prescripció poden ampliar-se a causa de les dificultats inherents en la seva detecció.
- Interrupció del termini:
Igual que en altres delictes, la prescripció s’interromp amb la presentació d’una denúncia, l’obertura de diligències judicials, o qualsevol acte processal dirigit contra els responsables.
- Vinculació a càrrecs públics:
Per als delictes comesos per autoritats o funcionaris públics, com la malversació o la prevaricació, els terminis poden ser més amplis a causa de la gravetat de la infracció contra l’interès públic.
- Delictes continuats o permanents:
Si el delicte es perpetua en el temps (per exemple, un suborn continuat), el termini de prescripció comença a comptar-se des del moment en què cessa l’activitat delictiva.
Impacte de la regulació
La diferenciació dels terminis de prescripció en els delictes de corrupció té com a objectiu garantir que les investigacions es puguin dur a terme fins i tot després de llargs períodes de temps. Això és especialment crucial, ja que aquests delictes solen caracteritzar-se per un ocultament deliberat i una difícil traçabilitat, factors que sovint en retarden el descobriment i la persecució.
A més, aquesta regulació reforça la rendició de comptes i enforteix la lluita contra la impunitat, protegint el patrimoni públic i restaurant la confiança institucional, que aquests delictes posen en greu risc.
Els terminis de prescripció no són uniformes
Los plazos de prescripción no son uniformes para todos los delitos; estos pueden variar dependiendo de la gravedad del delito y las circunstancias específicas que lo rodeen. El Código Penal español establece criterios diferenciados para garantizar una respuesta justa y proporcional.
Factors que influeixen en els terminis de prescripció
Gravetat del delicte:
- Els delictes més greus, com aquells que impliquen penes de presó prolongades (15 anys o més), tenen terminis de prescripció més amplis, generalment de 20 anys.
- Els delictes de menor gravetat, amb penes lleus, solen prescriure en terminis més curts, com 1 o 5 anys.
Circumstàncies agreujants:
En casos amb circumstàncies especials, com la participació d’organitzacions criminals o l’ús de mitjans per ocultar el delicte, el termini de prescripció pot ampliar-se.
Naturalesa del delicte:
- Delictes imprescriptibles: Alguns delictes, com el genocidi, els crims de lesa humanitat o el terrorisme amb resultat de mort, no tenen termini de prescripció i poden ser perseguits en qualsevol moment.
- Delictes contra menors: En aquests casos, el termini de prescripció comença a comptar-se des del moment en què la víctima arriba a la majoria d’edat, oferint més temps per presentar la denúncia.
Interrupció del termini:
Qualsevol acte processal dirigit contra el responsable del delicte (com la presentació d’una denúncia o l’obertura d’un procediment judicial) interromp el termini de prescripció, que comença de nou des de zero.
Impacte pràctic
Aquesta variabilitat en els terminis de prescripció permet que el sistema judicial s’adapti a la gravetat i complexitat de cada cas. D’aquesta manera, s’assegura que els delictes més greus puguin ser perseguits fins i tot després de llargs períodes, garantint que les víctimes disposin del temps i les condicions necessàries per buscar i obtenir justícia de manera adequada.
Exemples pràctics
Homicidi dolós:
Amb una pena màxima superior a 15 anys de presó, el delicte prescriu als 20 anys des del dia en què es va cometre.
- Robatori amb violència:
Si la pena màxima establerta per aquest delicte és de 5 anys de presó, el termini de prescripció és de 5 anys.
- Injúries lleus:
Els delictes considerats lleus, com les injúries o calúmnies, prescriuen en un termini de 12 mesos des de la seva comissió.
- Delictes d’abús sexual contra menors:
En aquests casos, el termini de prescripció no comença fins que la víctima assoleix els 18 anys.
- Delictes de corrupció:
Si el delicte implica malversació de fons públics amb un import superior a 120.000 euros, el termini de prescripció és de 10 anys.
Per imports inferiors, el termini és de 5 anys.
- Fraus fiscals o a la Seguretat Social:
Quan el perjudici supera els 600.000 euros, el termini de prescripció s’estén fins als 15 anys.
Per imports entre 120.000 i 600.000 euros, el termini és de 10 anys.
- Delictes de lesa humanitat, genocidi i terrorisme amb resultat de mort:
Aquests delictes són imprescriptibles i poden ser perseguits en qualsevol moment.
- Delictes contra la salut pública (tràfic de drogues greus):
Amb penes superiors a 10 anys de presó, prescriuen als 15 anys.
- Delictes contra la llibertat (segrest):
Si el delicte implica penes superiors a 10 anys, el termini de prescripció és de 15 anys.
Nota: Aquests terminis de prescripció s’interrompen amb la presentació d’una denúncia, l’obertura de diligències judicials, o qualsevol acte processal dirigit contra el responsable, reiniciant-se des de zero.
Conclusió
La prescripció dels delictes en el Codi Penal espanyol és un concepte fonamental del Dret Penal, dissenyat per equilibrar la justícia amb la seguretat jurídica. Comprendre els terminis i les particularitats aplicables a cada tipus de delicte és crucial per garantir tant el compliment de la llei com la defensa dels drets de les persones implicades.
Per què és important comprendre la prescripció dels delictes?
- Protecció dels drets:
La prescripció garanteix que les persones no visquin sota la incertesa indefinida d’una possible persecució penal, oferint estabilitat jurídica.
- Eficiència judicial:
Aquest principi estimula l’actuació diligent de les autoritats, evitant que els delictes quedin impunes per inacció o retards en els procediments.
- Justícia equilibrada:
Reconeix les diferències en la gravetat dels delictes, ajustant els terminis segons el seu impacte social i legal, cosa que permet un sistema més just i proporcional.
Necessites assessorament legal?
Al nostre despatx d’advocats, som especialistes en Dret Penal i comptem amb una àmplia experiència en la prescripció de delictes. Podem ajudar-te a entendre com s’apliquen les normes de prescripció al teu cas particular. El nostre equip d’experts ofereix:
- Determinació de la prescripció: Analitzem si un delicte ha prescrit segons els terminis establerts per la llei.
- Avaluació d’interrupcions o excepcions: Investigem possibles actes processals que afectin el còmput del termini.
- Defensa dels teus drets: T’acompanyem en qualsevol etapa del procés penal, garantint una representació sòlida i eficaç.
Contacta’ns avui mateix! Resolem els teus dubtes legals i t’oferim solucions personalitzades. La nostra experiència i compromís ens converteixen en el teu millor aliat en temes complexos com la prescripció de delictes.
Preguntes freqüents (FAQs)
Es pot interrompre la prescripció d’un delicte?
Quins delictes no prescriuen mai?
Quan comença a comptar la prescripció d’un delicte contra menors?
Com afecta la gravetat del delicte al termini de prescripció?
Què passa si un delicte prescriu?
Quins són els terminis de prescripció dels delictes segons el Codi Penal espanyol?
Delictes molt greus: 20 anys o més (exemple: homicidi).
Delictes greus: 10 o 15 anys.
Delictes menys greus: 5 anys.
Delictes lleus: 1 any.
Quins factors interrompen o suspenen la prescripció d’un delicte a Espanya?
A més, en alguns casos, com els delictes contra menors, els terminis de prescripció comencen a comptar a partir del moment en què la víctima compleix 18 anys i en casos mes greus fins que compleix 33 anys.
Com saber si un delicte ha prescrit a Espanya?
És fonamental acudir a un advocat especialitzat en dret penal per obtenir un assessorament adequat i garantir una correcta interpretació de les circumstàncies del cas.
Avís legal – Exempció de responsabilitat
El present avís legal estableix els termes i condicions d’ús del lloc web (d’ara endavant, “el Lloc Web“). En accedir o utilitzar aquest Lloc Web, vostè accepta plenament aquest avís legal. Si no està d’acord amb algun dels termes aquí exposats, li recomanem que no utilitzi el Lloc Web.
Ús del lloc web
- Propòsit informatiu:
Tot el contingut disponible en aquest Lloc Web és de caràcter general i té un propòsit exclusivament informatiu. No constitueix assessorament legal, financer, mèdic o professional. - Responsabilitat de l’usuari:
Els usuaris accepten utilitzar el Lloc Web de manera responsable i conforme a la legislació vigent. Queda prohibit l’ús del contingut del Lloc Web per a fins il·legals, danyosos o fraudulents.
Propietat intel·lectual
Tots els textos, imatges, gràfics, logotips i altres elements del Lloc Web estan protegits per drets d’autor i altres lleis aplicables. Queda estrictament prohibida la reproducció, distribució, modificació o ús no autoritzat d’aquests continguts.
Exclusió de responsabilitat
- Precisió de la informació:
Tot i que es fa el possible per mantenir la informació actualitzada i precisa, no es garanteix que el contingut del Lloc Web estigui lliure d’errors, omissions o desactualitzacions. - Riscos associats:
L’ús del Lloc Web és sota el seu propi risc. No es garanteix la disponibilitat, seguretat o absència d’errors tècnics, virus o altres elements perjudicials en el Lloc Web. - Enllaços externs:
Aquest Lloc Web pot contenir enllaços a llocs externs que no són gestionats pel titular. No s’assumeix cap responsabilitat pel contingut, precisió o disponibilitat d’aquests llocs. - Danys indirectes:
En la màxima mesura permesa per la llei, el titular no serà responsable de danys directes, indirectes, incidentals o conseqüencials derivats de l’ús o la impossibilitat d’ús del Lloc Web.
Consulta professional
El contingut d’aquest Lloc Web no substitueix l’assessorament d’un advocat o altre professional qualificat. Es recomana encaridament consultar amb experts per resoldre dubtes específiques o prendre decisions basades en la informació proporcionada.
Jurisdicció i llei aplicable
Aquest Avís Legal es regeix per la legislació vigent en el lloc on es troba ubicat el Lloc Web. Qualsevol disputa relacionada amb l’ús del Lloc Web serà resolta pels tribunals competents d’aquesta jurisdicció.
Data d’última actualització: Aquest avís legal és vàlid des del moment de la seva publicació al Lloc Web i està subjecte a modificacions sense previ avís.
