Introducció i concepte
Si estàs pensant a presentar una querella criminal a Girona, és essencial conèixer els detalls legals i comptar amb l’assessorament adequat. A continuació, t’expliquem què implica segons aquesta guia redactada pels nostres advocats penalistes a Girona. Estar informat t0’ajudarà a aconseguir els millors resultats.
La querella és una eina poderosa dins del sistema judicial, però requereix una preparació meticulosa per garantir que els teus drets i interessos estiguin protegits de manera efectiva. La querella criminal és un mecanisme legal mitjançant el qual una persona física o jurídica, coneguda com a querellant, sol·licita formalment a un jutjat d’instrucció la investigació d’un delicte del qual ha estat víctima o testimoni.
Todos los ciudadanos españoles, hayan sido o no ofendidos por el delito, pueden querellarse, ejercitando la acción popular establecida en el artículo 101 de esta Ley.
También pueden querellarse los extranjeros por los delitos cometidos contra sus personas o bienes o las personas o bienes de sus representados, previo cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 280, si no estuvieren comprendidos en el último párrafo del 281.
Aquesta eina permet que el querellant es constitueixi com a acusació particular, participant activament en el procediment penal per defensar els seus drets i aportant proves que puguin ajudar a l’esclariment dels fets. Si el cas prospera, la querella pot portar a la imputació de l’acusat i, si es demostra la seva culpabilitat, a una sentència condemnatòria.
Diferències entre querella criminal i denúncia
La querella criminal és una acció formal mitjançant la qual el querellant (persona o entitat que presenta la querella) es constitueix com a acusació particular, assumint un paper actiu en el procediment penal. Això implica que el querellant pot intervenir directament en el procés, presentar proves, sol·licitar diligències, i fins i tot demanar mesures cautelars per protegir els seus drets o assegurar l’acció de la justícia. La querella es presenta davant el jutjat d’instrucció competent i requereix complir amb uns requisits formals rigorosos, incloent-hi:
- Redacció per part d’un advocat: La querella ha de ser elaborada per un advocat que argumenti jurídicament els fets i la qualificació jurídica penal.
- Firma d’un procurador: La querella ha de ser presentada per un procurador, qui representa formalment el querellant davant del jutjat, tal com estableix l’article 270 de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim).
El Codi Penal i la LECrim regulen que la querella és apropiada en casos en què el querellant vol exercir drets d’acusació particular, especialment en delictes greus o que afecten directament els interessos de la víctima. A diferència de la denúncia, la querella implica un major compromís en el procés, però permet també un major control sobre el desenvolupament de la investigació i el judici.
La denúncia, per altra banda, és un acte de comunicació de fets presumptament delictius a les autoritats, ja sigui davant de la policia, la fiscalia o els jutjats. La denúncia pot ser presentada per qualsevol persona que tingui coneixement d’un delicte i no requereix formalitats com la intervenció d’un advocat o procurador. Un cop presentada, la persona que denuncia no es converteix en part activa del procediment i no assumeix la figura d’acusació particular. La funció principal de la denúncia és informar les autoritats perquè, si ho consideren oportú, iniciïn una investigació d’ofici.
La denúncia és un procediment més senzill, menys formal i especialment adequat per a situacions en què la persona que informa sobre el delicte no necessita o no vol intervenir directament en el procés judicial. A diferència de la querella, la denúncia permet simplement posar els fets en coneixement de les autoritats perquè aquestes, si ho consideren pertinent, iniciïn una investigació d’ofici.
Els articles 259 a 269 de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) regulen la denúncia i estableixen que qualsevol persona pot denunciar un delicte que conegui, especialment en el cas dels delictes públics, on existeix un deure social d’informar per facilitar l’acció de la justícia.
L’article 259 de la LECrim estableix l’obligació de denunciar :
El que presenciare la perpetración de cualquier delito público está obligado a ponerlo inmediatamente en conocimiento del Juez de instrucción, de paz, comarcal o municipal o funcionario fiscal más próximo al sitio en que se hallare, bajo la multa de 25 a 250 pesetas.
Aquest procediment pot ser realitzat tant de manera oral com escrita, i pot ser presentat davant la policia, el jutjat o la fiscalia, sense necessitat de comptar amb un advocat o un procurador.
Principals diferències entre querella criminal i denúncia
Aspecte | Querella Criminal | Denúncia |
---|---|---|
Intervenció en el procediment | El querellant es constitueix com a acusació particular, amb dret a intervenir activament en la investigació i el judici. | El denunciant només informa dels fets, però no participa activament en el procés. |
Requisits formals | Necessita l’assessorament d’un advocat i la firma d’un procurador, a més d’una exposició detallada dels fets i qualificació jurídica. | No requereix advocat ni procurador; pot presentar-se de manera oral o escrita davant la policia, el jutjat o la fiscalia. |
Cost i complexitat | Més costosa i complexa, amb requisits formals i la necessitat d’implicació directa per part de l’acusació. | Procediment gratuït i menys formal, adequat per a informar de fets sense implicar-se en el procés. |
Control del procés | Permet al querellant tenir un paper actiu, sol·licitar diligències i demanar mesures cautelars. | No ofereix control sobre el procés ni accés a la informació del procediment judicial. |
Regulació legal | Articles 270 a 281 de la LECrim, que detallen els requisits i l’estructura de la querella. | Articles 259 a 269 de la LECrim, que estableixen els drets i obligacions dels denunciants. |
Quan és recomanable presentar una querella criminal
La querella criminal és una eina idònia per a persones o entitats que volen participar activament en el procés penal i exercir un paper de control sobre la investigació judicial. A diferència de la denúncia, la querella permet que el querellant es constitueixi com a acusació particular, amb dret a presentar proves, sol·licitar diligències i, en alguns casos, demanar mesures cautelars per assegurar el bon desenvolupament del procés.
Per la seva banda, la denúncia és una via més àgil i senzilla per informar d’un delicte sense necessitat de convertir-se en part processal ni de participar activament en el procediment judicial. És l’opció recomanada quan l’interès principal és posar els fets en coneixement de les autoritats perquè actuïn, però no es requereix un control directe del cas.
La querella és especialment adequada en situacions en què la víctima disposa de proves clares d’un delicte i vol garantir que el procediment judicial segueixi el seu curs. Aquest instrument és recomanable per a casos greus o complexos, on la implicació directa del querellant és important per assegurar que es faci justícia. Alguns exemples inclouen:
- Delictes Econòmics: Casos d’estafa, frau fiscal o blanqueig de capitals, on les conseqüències poden ser significatives per al patrimoni de l’afectat.
- Delictes contra l’honor: Situacions d’injúries i calúmnies, que poden danyar greument la reputació i dignitat de les persones afectades.
- Delictes de Danys: Quan una persona o empresa pateix danys patrimonials greus com a conseqüència d’accions il·lícites, com la destrucció o deteriorament de béns.
- Delictes Violents: Actes que atempten contra la integritat física o moral, com amenaces, agressions o altres conductes que posen en risc la seguretat de la víctima.
La querella criminal ofereix a les víctimes de delictes la possibilitat de participar activament en el procediment judicial i de tenir un paper determinant en el curs de la investigació. És l’opció preferida en casos de gran impacte on la col·laboració del querellant amb les autoritats pot resultar decisiva per a l’èxit de la investigació i l’assoliment d’una condemna.
Requisits per presentar una querella criminal
Per a presentar una querella criminal és imprescindible complir amb diversos requisits formals establerts per la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) i el Codi Penal. Segons la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim), especialment els articles 270 a 281, la querella és un acte formal i ha de complir requisits molt concrets perquè sigui admesa a tràmit.Aquests requisits asseguren la validesa de la querella i la seva admissibilitat davant el jutjat.
Perquè una querella sigui vàlida, ha de complir els requisits establerts a la LECrim, en particular a l’article 277. Alguns d’aquests requisits inclouen:
- Identificació de les parts: La querella ha d’incloure la identificació completa de les parts implicades, és a dir, el querellant (persona o entitat que presenta la querella) i el querellat (la persona acusada, si es coneix la seva identitat), així com les dades de l’advocat i el procurador que representaran el querellant durant el procediment.
- Descripció detallada dels fets: És fonamental que la querella contingui una narració clara i detallada dels fets que constitueixen el presumpte delicte, amb una explicació precisa del context i les circumstàncies. A més, ha d’especificar el tipus de delicte que es considera comès, i, si escau, els articles del Codi Penal (CP) que s’han vulnerat.
- Qualificació jurídica: En aquest apartat, cal especificar els articles concrets del Codi Penal que s’han infringit en funció dels fets denunciats. Això proporciona al jutjat una base jurídica sòlida per avaluar la gravetat del delicte. Per exemple, en casos d’estafa, es podria invocar l’article 248 del Codi Penal, que regula aquest tipus de conducta fraudulenta. Aquesta qualificació legal també permet considerar possibles agreujants de la pena que podrien incrementar la condemna, com ara la reincidència, la premeditació, o si els fets afecten col·lectius vulnerables, factors que poden influir directament en la sentència final.
- Proves o indicis: La querella ha de presentar proves o indicis raonables que recolzin els fets denunciats, com documents, testimonis o altres elements de prova. Aquestes evidències són essencials perquè el jutjat pugui valorar la versemblança de la querella i considerar-la per a la seva admissió.
- Signatura d’advocat i procurador: Finalment, la querella ha de comptar amb la signatura d’un advocat i ser presentada per un procurador. Aquest requisit garanteix que la querella compleix amb els estàndards formals i que el querellant està degudament representat en el procés judicial.
Per altra banda a més a més la querella ha d’anar dirigida al jutjat competent, incloure l’escrit de querella amb les formalitats, prova documental, depòsit de caució:
- Jutjat Competent: La querella criminal ha de ser presentada davant el jutjat d’instrucció que tingui jurisdicció en el lloc on es van cometre els fets. Aquesta localització és important per garantir la competència territorial del jutjat.
- Escrit de Querella: L’escrit de querella ha de descriure de manera detallada i precisa els fets denunciats, incloent-hi la identificació dels presumptes autors (si es coneixen), un resum de les proves disponibles i les diligències d’investigació que es demanen al jutjat. Aquest document és fonamental per a l’inici del procés penal, ja que ofereix una base clara perquè el jutjat entengui la naturalesa dels delictes suposadament comesos. Per complir amb els requisits legals establerts per la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim), aquest escrit com hem dit ha de ser redactat per un advocat i signat per un procurador, garantint així la seva validesa formal davant dels tribunals.
- Documentació de suport: És essencial adjuntar tota la documentació i proves que avalin la querella, per tal de reforçar la veracitat dels fets denunciats i oferir una base sòlida al procés judicial. Aquesta documentació pot incloure testimonis, informes pericials, registres, correus electrònics, i qualsevol altre document rellevant que ajudi a clarificar els esdeveniments denunciats. Aportar proves completes i ben organitzades facilita la tasca del jutjat i augmenta les possibilitats d’un procediment favorable.
- Dipòsit de caució: En determinats casos, la llei exigeix un dipòsit de caució per cobrir possibles despeses processals. Aquesta mesura es pren per dissuadir querelles infundades, assegurant així que el querellant manté un compromís ferm amb el procés judicial. El dipòsit actua com una garantia de bona fe, protegint el sistema judicial de litigis sense fonament i facilitant l’eficiència del procediment.
Procediment d’una querella criminal
Presentació de la querella
Un cop redactada per un advocat penalista i signada per un procurador, la querella es presenta davant el jutjat competent. Si el document compleix els requisits formals exigits per la Llei d’Enjudiciament Criminal, el jutjat la admetrà a tràmit. Aquesta admissió és el primer pas perquè el cas sigui valorat judicialment.
Investigació dels Fets (Fase d’Instrucció)
Un cop la querella és admesa, el jutge d’instrucció inicia la fase d’investigació, coneguda com a fase d’instrucció. En aquesta etapa, el jutge recopila proves, testimonis i altres elements de prova per verificar la veracitat dels fets denunciats. El querellant, com a part del procés, pot col·laborar aportant informació i sol·licitant diligències complementàries per reforçar la investigació.
Conclusió de la investigació
Procediment després de la fase d’instrucció: Al final de la fase d’instrucció, el jutge examina les proves recollides per decidir si els fets investigats són constitutius de delicte. Si considera que hi ha indicis suficients per incriminar l’acusat, el jutge dicta una resolució d’obertura de judici oral. Aquesta resolució marca l’inici de la fase oral, en la qual les parts hauran de presentar els seus respectius escrits d’acusació i defensa.
Escrit d’acusació
La part acusadora (fiscalia o acusació particular) elabora un escrit d’acusació, en el qual detalla els delictes que considera provats, sol·licita les penes corresponents, i proposa les proves que presentarà en el judici. Aquest document estableix la base legal de l’acusació i especifica les proves que es presentaran contra l’acusat.
Escrit de defensa
Un cop presentat l’escrit d’acusació, la defensa respon amb el seu escrit de defensa, on exposa els arguments que contradiuen les acusacions, incloent-hi els mitjans de prova i testimonis que utilitzarà per defensar l’acusat. Aquest escrit busca demostrar la innocència o la manca de proves concloents contra l’acusat.
Si, per contra, el jutge considera que no existeixen proves suficients per mantenir l’acusació, pot arxivar el cas, posant fi al procediment judicial per manca d’evidències o indicis clars de responsabilitat.
Judici oral
Si la investigació conclou favorablement, el cas es remetrà a un judici oral. En aquesta fase, es presenta l’acusació, la defensa i es practiquen les proves davant del tribunal que decidirà sobre la responsabilitat penal de l’acusat. En aquesta etapa, el querellant manté el seu paper actiu com a acusació particular, podent defensar els seus interessos i presentar les proves que considera rellevants. Finalment, el tribunal dictarà una sentència condemnatòria o absolutòria en funció de les proves presentades i les argumentacions de cada part. Un cop es dicti la sentència, les parts tenen el dret de recórrer-la davant de l’Audiència Provincial mitjançant un recurs d’apel·lació. Aquest recurs permet que un tribunal superior revisi la decisió del jutjat per valorar si s’han comès errors en la valoració de les proves o en la interpretació de la llei. A través del recurs d’apel·lació, la part que no està conforme amb la sentència pot sol·licitar que es modifiqui o anul·li la resolució, obrint la possibilitat de revisar les conclusions de fet o de dret que han portat a la decisió judicial inicial.
Conclusió
El procediment d’una querella criminal és un procés rigorosament estructurat que ofereix al querellant la possibilitat de participar activament en cada fase, des de la presentació de la querella fins a l’emissió de la sentència. Aquesta implicació activa de l’acusació particular permet un major control sobre el desenvolupament del procediment judicial i assegura que l’acusació tingui un paper rellevant en totes les etapes. Amb aquesta participació, es fomenta una investigació exhaustiva que no deixa cap aspecte per analitzar, augmentant les garanties que la justícia es compleixi en casos de delictes greus o complexos. La presència activa del querellant contribueix, així, a impulsar una investigació completa, centrada en la en la protecció dels drets de les víctimes.
Avantatges i desavantatges d’una querella criminal
Aspecte | Avantatges de la Querella Criminal | Desavantatges de la Querella Criminal |
---|---|---|
Participació activa | La querella permet que el querellant es constitueixi com a acusació particular, participant activament en el procés, aportant proves i defensant els seus interessos directament en cada etapa. | Aquest paper actiu requereix implicació contínua i pot ser demandant en termes de temps i recursos, ja que el querellant ha de seguir de prop la instrucció del cas. |
Control del procés | El querellant pot sol·licitar diligències, aportar proves i influir en la investigació. Aquesta capacitat de control assegura que els fets siguin investigats de forma exhaustiva. | Aquesta capacitat de control requereix coneixements jurídics avançats, i sovint implica comptar amb un advocat expert per garantir una gestió efectiva de la querella. |
Serietat i formalitat | En comparació amb la denúncia, la querella és una eina legal més formal i amb més pes, cosa que sovint contribueix a una resposta judicial més contundent. | La formalitat exigeix requisits estrictes per a la seva admissió, fet que pot dificultar la presentació de la querella. |
Accés a informació | Com a acusació particular, el querellant té dret a accedir a tota la informació del procediment, incloent-hi documents i proves recollides, i pot seguir de prop l’evolució del cas. | Tot i l’accés a la informació, mantenir-se al dia amb el procediment pot ser costós i exigent per al querellant, especialment en casos llargs o complexos. |
Mesures cautelars | En certs casos, el querellant pot sol·licitar mesures cautelars com l’embargament de béns o altres accions per assegurar el compliment de la justícia i la protecció dels seus drets. | Les mesures cautelars poden requerir garanties econòmiques o dipòsits de caució, fet que pot suposar una despesa addicional significativa per al querellant. |
Costos legals | La querella és una acció potent en termes legals, però comporta despeses importants com honoraris d’advocat, procurador i proves addicionals si són necessàries. | El cost de la querella és més elevat. Presentar una querella pot ser significatiu, especialment en casos complexos o llargs, on el querellant ha d’assumir múltiples despeses. |
Temps de resolució | Tot i que pot agilitzar la investigació, una querella sovint implica processos més llargs, ja que s’han de seguir les formalitats del procediment penal. | Durada del procés: La complexitat i formalitat de la querella poden fer que el procediment sigui llarg i complex, especialment en casos amb moltes proves i testimonis. |
Costos d’una querella criminal
Els costos poden variar en funció de la complexitat del cas, però solen incloure:
- Honoraris d’advocat i procurador: La presentació d’una querella criminal requereix els serveis d’un advocat per a la redacció i fonamentació jurídica, així com d’un procurador per a la representació formal davant del jutjat. Aquests professionals són essencials per assegurar que la querella compleixi amb tots els requisits legals i es defensi de manera efectiva al llarg del procés.
- Dipòsit de caució: En alguns casos, el jutjat pot exigir el pagament d’una caució com a garantia per cobrir possibles costos processals, especialment si la querella fos desestimada. Aquesta mesura busca assegurar la serietat de l’acció legal i evitar procediments infundats.
- Altres despeses addicionals: La querella pot comportar altres costos, com els derivats de proves pericials, informes d’experts o la recopilació de documentació addicional necessària per a la investigació. Aquestes despeses poden ser fonamentals per reforçar les proves i assegurar una base sòlida per a l’acusació.
Conclusió
En conclusió, la presentació d’una querella criminal és una eina essencial en l’àmbit del dret penal que permet a les víctimes exercir una defensa activa i participar de manera directa en el procediment judicial. Com a última ratio del dret penal, la querella s’aplica en situacions en què es vol assegurar que els fets es prenguin amb la màxima serietat, especialment en casos greus o amb conseqüències legals significatives.
Optar per una querella proporciona al querellant un major control sobre el procés, ja que, a diferència de la denúncia, permet intervenir com a acusació particular, presentar proves, sol·licitar diligències i fins i tot proposar mesures cautelars. Aquesta acció també aporta més participació en la instrucció del cas, cosa que resulta especialment rellevant en delictes complexos o en els quals la víctima vol garantir que es faci justícia.
En definitiva, la querella criminal és una eina jurídica valuosa per aquelles persones o entitats que busquen defensar els seus drets amb fermesa dins del sistema penal, i que volen tenir un paper actiu en la investigació i el desenvolupament del cas.
La querella criminal és una eina legal potent que permet a les víctimes de delictes prendre part activa en el procés penal. Tot i que comporta costos i exigeix el compliment de formalitats legals, pot ser la via més adequada en casos especialment greus o complexos, ja que permet a la víctima influir en el curs de la investigació i el procediment judicial. Amb l’assessorament d’un advocat penalista, la querella es pot presentar de manera precisa i efectiva, maximitzant les possibilitats d’una resolució favorable al querellant i reassegurar que els drets de la víctima estiguin ben protegits en cada fase del procés.
Fonts
Llei d’Enjudiciament Criminal, aprovada pel Reial decret de 14 de setembre de 1882 i posteriors modificacions.
Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal i posteriors modificacions.
Preguntes Freqüents sobre la querella criminal
Qui pot presentar una querella criminal?
Poden presentar una querella criminal tant les persones físiques o jurídiques que es considerin víctimes d’un delicte com aquelles que tinguin un interès legítim en el cas.
Què passa si la querella no és admesa?
Si el jutjat considera que la querella no compleix els requisits o que no hi ha indicis suficients de delicte, pot desestimar-la. En aquest cas, el querellant pot recórrer la resolució.
Es pot retirar una querella criminal?
Sí, el querellant pot retirar la querella en qualsevol moment, tot i que això no implica necessàriament que el procés penal s’aturi si el jutjat considera que el delicte ha de ser investigat.
Què és el dipòsit de caució?
És una garantia econòmica que en alguns casos es requereix per presentar la querella, per cobrir les despeses processals en cas de no prosperar.
És necessari tenir proves per presentar una querella?
Sí, és fonamental aportar proves o indicis raonables que sustentin els fets denunciats o el procés s’arxivarà.
Quina diferència hi ha entre una querella i una denúncia?
La querella permet al querellant participar activament en el procediment com a acusació particular, mentre que la denúncia només informa d’un delicte sense implicar-se en el procés. La querella requereix formalitats com l’assistència d’un advocat i un procurador, mentre que la denúncia no.
Quant de temps triga un procés de querella criminal?
La durada pot variar segons la complexitat del cas, però, en general, una querella criminal pot trigar mesos o fins i tot anys si inclou fases d’investigació i judici. El temps depèn del nombre de diligències necessàries i de la càrrega de treball del jutjat.
Es poden reclamar danys i perjudicis amb una querella criminal?
Sí, amb la querella es pot sol·licitar una indemnització pels danys causats pel delicte. Aquest tipus de reclamació s’anomena responsabilitat civil i es pot afegir com a part del procés penal.
Quin és el cost aproximat de presentar una querella criminal?
Els costos poden incloure honoraris d’advocat, procurador i possibles despeses addicionals com proves pericials o el dipòsit de caució. Aquestes despeses poden variar molt segons la complexitat del cas i les necessitats de prova.
Descàrrec de responsabilitat – Avís legal
La informació proporcionada en aquest article té una finalitat exclusivament informativa i no pretén constituir, ni hauria de ser interpretada com a, assessorament legal professional. Tot i que hem realitzat un esforç rigorós per garantir que els continguts siguin precisos, actualitzats i complets, aquesta informació no substitueix la consulta directa amb un advocat qualificat ni una anàlisi personalitzada de cada cas concret.
L’ús d’aquest article no crea cap relació d’advocat-client entre el lector i els autors o el propietari d’aquest blog. Els continguts poden no reflectir les lleis o jurisprudència més recents, ja que aquestes estan subjectes a canvis freqüents, reinterpretacions o variacions segons les circumstàncies específiques de cada jurisdicció i cas. Així mateix, cada situació legal és única, i l’aplicabilitat de la informació continguda en aquest article pot variar significativament d’acord amb els fets particulars.
Els autors i el propietari del blog declinen qualsevol responsabilitat derivada de l’ús o la interpretació d’aquesta informació. No assumim cap responsabilitat per les accions preses o les decisions adoptades pel lector basant-se en el contingut d’aquest article, incloent-hi qualsevol pèrdua o dany directe, indirecte, incidental o conseqüencial.
Per a qüestions legals específiques, recomanem fermament que el lector sol·liciti l’assessorament directe d’un advocat o professional legal qualificat que pugui oferir orientació adequada, completa i adaptada a les circumstàncies particulars del cas. Aquest article no ha de ser utilitzat com a únic recurs per a prendre decisions legals o processals