Taula de continguts
Introducció
En l’àmbit de la salut, un error mèdic pot tenir conseqüències devastadores per als pacients i les seves famílies. Tot i que els professionals sanitaris treballen per oferir la millor atenció possible, no estan exempts de cometre errors que, en alguns casos, poden considerar-se negligència mèdica o mala praxis. En aquest article, t’expliquem quins són els errors mèdics més comuns que poden donar lloc a una reclamació legal i com actuar si et trobes en aquesta situació.
Què és un error mèdic?
Un error mèdic (mala praxis) es produeix quan un professional de la salut no actua amb el nivell de competència exigit, causant danys físics o psicològics al pacient. Aquests errors poden ocórrer en diferents fases del tractament, des del diagnòstic inicial fins al seguiment posterior.
Espanya, el marc legal que regula les reclamacions per negligència mèdica inclou el Codi Civil (articles 1902 i 1903), que estableix la responsabilitat pels actes que causen dany, i la Llei General de Sanitat (Llei 14/1986, article 10), que reconeix el dret dels pacients a una atenció sanitària de qualitat i a reclamar en cas d’incompliment d’aquests estàndards.
La negligencia médica puede ser reclamada tanto en el ámbito de la sanidad pública como en el sector privado. En el caso de la sanidad pública, la reclamación se enmarca en el ámbito de la responsabilidad patrimonial de la Administración Pública, regulada en la Ley 39/2015, de Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas, con un plazo de un año desde que se produjo el daño o se tuvo conocimiento de él y con el mismo plazo para reclamar a la aseguradora de responsabilidad civil del hospital. Por otro lado, en la sanidad privada, las reclamaciones se gestionan bajo el ámbito civil, con plazos de hasta cinco años al tratarse de una responsabilidad contractual según el artículo 1964 del Código Civil. Estos plazos son generales y se debe de estudiar cada caso y sobretodo actuar con rapidez.
El artículo 1101 del Código Civil español establece el fundamento legal para reclamar indemnizaciones en casos de negligencia médica.
Queden subjectes a la indemnització dels danys i perjudicis causats aquells que, en el compliment de les seves obligacions, incorreguin en dol, negligència o morositat, així com aquells que, de qualsevol manera, contravinguin el contingut d’aquestes.
Aquest article regula la responsabilitat contractual i estableix que qualsevol persona que, en el compliment de les seves obligacions, incorri en dolo, negligència o morositat, està obligada a reparar els danys i perjudicis causats. A continuació, es detalla el seu contingut i la seva aplicació en aquest context:
Si has patit un dany com a conseqüència d’un error mèdic, és essencial que coneguis els teus drets, els terminis legals i els passos necessaris per iniciar una reclamació. Actuar amb celeritat i comptar amb un advocat especialitzat són claus per garantir una resolució favorable.
Errors mèdics més comuns que poden considerar-se negligència
A continuació, analitzem els tipus d’errors mèdics més freqüents que donen lloc a demandes legals:
1. Diagnòstic erroni o amb retard
Un diagnòstic incorrecte o tardà pot impedir que el pacient rebi el tractament adequat en el moment oportú, cosa que sovint agreuja significativament la seva condició de salut. Aquest tipus d’error és un dels més comuns i, alhora, un dels que té un impacte més greu en la vida del pacient, ja que pot retardar teràpies crucials o provocar l’administració de tractaments innecessaris.
Exemple pràctic: Confondre un infart agut de miocardi amb una simple indigestió pot tenir conseqüències fatals si no s’actua ràpidament amb els procediments mèdics apropiats, com l’ús de fàrmacs trombolítics o una angioplàstia.
Además, este error podría considerarse negligencia médica si el profesional no cumple con los estándares establecidos en el artículo 1902 del Código Civil, que obliga a reparar el daño causado por acciones u omisiones negligentes.
2. Errors en intervencions quirúrgiques
Les operacions quirúrgiques són procediments de gran complexitat on qualsevol error pot tenir conseqüències greus i irreversibles per a la salut del pacient. Entre els errors més comuns es troben les intervencions en òrgans equivocats, l’oblit d’objectes quirúrgics dins del cos del pacient o les negligències relacionades amb l’anestèsia, com errors en les dosis administrades o en el monitoreig durant el procediment. Aquests errors no només afecten físicament el pacient, sinó que també poden generar un impacte psicològic significatiu.
Exemple pràctic: Realitzar una cirurgia a la cama equivocada o administrar una dosi incorrecta d’anestèsia pot provocar des de complicacions menors fins a danys irreparables o fins i tot la mort. Segons l’article 4.1 del Codi de Deontologia Mèdica, els professionals sanitaris estan obligats a exercir amb diligència i cura, i un incompliment d’aquest deure pot donar lloc a una reclamació per negligència mèdica.
Nota legal: Este tipo de errores pueden ser reclamados en el ámbito de la responsabilidad civil profesional, regulada por el artículo 1902 del Código Civil, que exige reparación por los daños causados por negligencia. En el caso de hospitales públicos, se aplica la responsabilidad patrimonial de la Administración Pública según la Ley 39/2015.
3. Prescripció incorrecta de medicaments
L’administració incorrecta de medicaments és un dels errors mèdics més comuns i, alhora, dels més perillosos. Això inclou la prescripció de medicaments equivocats, l’ús de dosis inadequades (ja sigui excessives o insuficients) i la manca de control sobre les interaccions perilloses entre fàrmacs. Aquests errors poden derivar en efectes secundaris greus, un empitjorament de la condició del pacient, o fins i tot en resultats fatals.
Exemple pràctic: Prescriure un medicament al qual el pacient és al·lèrgic, com un antibiòtic contraindicat, pot desencadenar una reacció anafilàctica que, si no es tracta ràpidament, pot ser mortal.
Nota legal: Segons l’article 5 de la Llei 41/2002 d’Autonomia del Pacient, els professionals sanitaris han de garantir un tractament segur i adequat a la situació clínica del pacient. Quan això no es compleix, el pacient o els seus familiars poden iniciar una reclamació per negligència mèdica sota l’article 1902 del Codi Civil, que regula la responsabilitat per danys causats per imprudència o negligència.
4. Manca de consentiment informat
Abans de realitzar qualsevol procediment mèdic, és obligatori que el pacient rebi una informació clara, detallada i comprensible sobre els riscos, beneficis i alternatives del tractament proposat. Aquest dret està regulat a la Llei 41/2002, d’Autonomia del Pacient, que estableix que el consentiment informat és un requisit essencial per procedir. Si el metge omet proporcionar aquesta informació i es produeix un dany, es pot considerar negligència mèdica, ja que el pacient no va tenir l’oportunitat de prendre una decisió conscient i lliure sobre la seva salut.
Exemple pràctic: Realitzar una operació sense informar prèviament el pacient de possibles complicacions greus, com infeccions, hemorràgies o la necessitat d’una segona intervenció, pot donar lloc a una reclamació per vulneració del dret al consentiment informat.
Segons l’article 8 de la Llei 41/2002, el consentiment informat ha de quedar documentat per escrit en procediments invasors o de risc alt. La manca d’aquest document pot ser considerada negligència, i el pacient tindria dret a reclamar sota l’article 1902 del Codi Civil, al considerar que el dany va ser resultat d’una actuació imprudent o negligent per part del metge.
5. Negligència en parts
El part és una de les àrees més sensibles i complexes de la medicina, ja que qualsevol error pot tenir conseqüències irreversibles per al bebè o la mare. Entre els errors més comuns es troben:
- L’ús inadequat de fòrceps o ventoses obstètriques.
- La manca d’actuació ràpida per realitzar una cesària quan és necessària.
- La ignorància de senyals de patiment fetal, com canvis en la freqüència cardíaca del bebè detectats en el monitoratge.
Exemple pràctic: No intervenir a temps davant un episodi d’hipòxia fetal (manca d’oxigen) pot provocar lesions permanents en el bebè, com dany cerebral que desemboqui en paràlisi cerebral o altres discapacitats.
La actuació negligent durant el part pot derivar en una reclamació per responsabilitat mèdica, regulada per l’article 1902 del Codi Civil, que estableix l’obligació de reparar els danys causats per actes negligents. Aquest tipus de reclamacions poden incloure indemnitzacions per danys físics i psicològics, tant per al bebè com per a la mare.
6. Infeccions hospitalàries evitables
Quan un hospital no compleix amb els estàndards adequats d’higiene i esterilització, els pacients estan exposats a contraure infeccions greus durant la seva estada, conegudes com a infeccions nosocomials. Aquestes infeccions poden agreujar l’estat de salut del pacient, retardar la seva recuperació i fins i tot posar en perill la seva vida. La manca de mesures preventives, com la correcta esterilització del material quirúrgic o el manteniment d’un entorn net, pot ser considerada negligència mèdica.
Exemple pràctic: L’ús de material quirúrgic no esterilitzat pot provocar infeccions a les ferides quirúrgiques, que podrien derivar en complicacions greus com sepsi, la necessitat de noves intervencions o fins i tot la mort del pacient.
Segons el Reial Decret 1277/2003, que regula l’organització i funcionament dels centres sanitaris, els hospitals estan obligats a garantir la seguretat i la higiene en tots els procediments. A més, l’article 1902 del Codi Civil permet reclamar indemnitzacions pels danys causats per actes negligents. En l’àmbit públic, les reclamacions s’han de tramitar sota la responsabilitat patrimonial de l’Administració Pública, establerta a la Llei 39/2015.
7. Errors en proves diagnòstiques
Errors en la interpretació d’anàlisis, radiografies o proves de laboratori són errors mèdics que poden tenir conseqüències greus, ja que poden conduir a l’absència de tractament adequat o a l’aplicació de teràpies innecessàries i ineficaces. Aquests errors sovint es deuen a una manca de diligència o a una atenció insuficient per part del professional mèdic, i poden agreujar significativament la condició del pacient.
Exemple pràctic: No detectar un tumor maligne en una ressonància magnètica pot retardar el diagnòstic i el tractament del càncer, reduint dràsticament les possibilitats de recuperació i augmentant els riscos per a la salut del pacient.
Segons l’article 1902 del Codi Civil, el professional sanitari està obligat a reparar els danys derivats d’una negligència, com una interpretació incorrecta de proves diagnòstiques. A més, la Llei 41/2002, d’Autonomia del Pacient, exigeix que els pacients rebin una atenció basada en els estàndards de qualitat acceptats. Aquest tipus d’errors pot donar lloc a indemnitzacions per danys físics i morals, ja sigui en l’àmbit públic, sota la responsabilitat patrimonial de l’Administració, o en l’àmbit privat, mitjançant una reclamació civil.
8. Incompliment de protocols d’actuació
L’incompliment dels protocols d’actuació establerts en l’àmbit sanitari és una forma de negligència mèdica que pot tenir conseqüències greus per als pacients. Aquests protocols són guies dissenyades per garantir una atenció adequada, estandarditzada i segura en cada procediment mèdic. No seguir-los pot provocar errors en el diagnòstic, tractament o seguiment del pacient, augmentant els riscos de complicacions i danys irreparables.
Exemple pràctic: No realitzar les proves diagnòstiques necessàries segons els protocols establerts davant símptomes d’un possible infart pot retardar el tractament urgent, posant en perill la vida del pacient.
Segons l’article 1902 del Codi Civil, existeix l’obligació de reparar els danys causats per una acció negligent, com l’incompliment de protocols mèdics. A més, la Llei 44/2003, d’Ordenació de les Professions Sanitàries, obliga els professionals a seguir les pràctiques reconegudes per la comunitat científica i les guies clíniques establertes. L’incompliment d’aquests estàndards pot derivar en responsabilitat legal per al professional o per al centre sanitari, tant en l’àmbit civil com en l’administratiu.
Com saber si pots reclamar per negligència mèdica
Si creus que has estat víctima d’un error mèdic, és fonamental que prenguis mesures de manera ràpida i organitzada. A continuació, t’expliquem els passos clau que has de seguir per protegir els teus drets i preparar una possible reclamació:
– Reuneix tota la documentació mèdica
Recull tots els documents relacionats amb el teu cas, incloent-hi:
- Històries clíniques completes.
- Informes mèdics.
- Resultats de proves diagnòstiques i anàlisis.
Aquesta informació és essencial per demostrar l’error comès i les seves conseqüències.
– Cerca una segona opinió mèdica
Consulta amb un altre professional de la salut per confirmar si hi va haver un error o negligència. Un informe independent pot aportar una visió objectiva i ser clau en el procés legal.
– Consulta un advocat especialitzat en negligències mèdiques
Un advocat amb experiència en aquest tipus de casos t’ajudarà a:
- Avaluar si existeix un cas legal sòlid.
- Determinar la millor estratègia per reclamar.
- Coordinar l’elaboració d’informes pericials necessaris per a la teva defensa.
– Actua ràpidament
És important conèixer i respectar els terminis legals per reclamar:
- Sanitat pública: Segons la Llei 39/2015, de Procediment Administratiu Comú, el termini per presentar una reclamació per responsabilitat patrimonial contra l’Administració és d’un any des que es va tenir coneixement del dany.
- Sanitat privada: Els terminis solen regir-se per l’article 1964 del Codi Civil, que estableix fins a cinc anys per reclamar danys per responsabilitat contractual.
Consell: No deixis passar el temps; actuar amb celeritat augmenta les possibilitats d’èxit en la teva reclamació. A més, comptar amb la guia d’un advocat especialitzat des del principi t’ajudarà a evitar errors en el procés.
Aquests passos no només et permetran protegir els teus drets, sinó també iniciar el camí cap a una compensació justa pels danys soferts. Si necessites ajuda o assessorament, no dubtis a buscar un professional que t’orienti.rientación legal inmediata, contacta con nuestro equipo de expertos en negligencias médicas.
Què pots reclamar?
En cas que un error mèdic sigui considerat negligència, tens dret a reclamar una compensació justa pels perjudicis soferts, emparat per l’article 1902 del Codi Civil, que estableix l’obligació de reparar els danys causats per accions o omissions negligents. A continuació, es detallen les principals indemnitzacions que pots sol·licitar:
1. Indemnització per danys físics i psicològics
Es refereix a la compensació per les lesions i seqüeles físiques, així com per l’impacte emocional que la negligència mèdica ha causat en el pacient. Això inclou des de danys temporals fins a discapacitats permanents, amb afectacions significatives en la qualitat de vida del pacient.
Base legal: Reconeixement a l’article 1964 del Codi Civil, que regula les reclamacions per danys i perjudicis contractuals, assegurant una compensació justa pels perjudicis soferts.
2. Dany moral
Compensa el patiment, l’ansietat, la pèrdua de qualitat de vida i les alteracions en la vida quotidiana del pacient derivades de l’error mèdic. Aquest concepte s’utilitza especialment quan els danys afecten de manera significativa el benestar emocional del pacient. El dany moral és més difícil de provar que els danys físics i, per aquest motiu, sovint es reclama menys, sent una reclamació que en moltes ocasions no es presenta.
El dany moral en casos de negligències mèdiques no està regulat de manera específica en una única norma, però es troba emparat en diverses disposicions legals i ha estat àmpliament desenvolupat per la jurisprudència. Aquest marc legal permet reconèixer i compensar l’impacte emocional i psicològic que la negligència ha causat al pacient.
3. Despeses mèdiques addicionals
Inclou tots els costos derivats de tractaments mèdics addicionals, com intervencions quirúrgiques, sessions de rehabilitació, atenció mèdica posterior i qualsevol altre procediment necessari per corregir o mitigar els danys causats per la negligència mèdica. També es poden incloure despeses indirectes, com el transport a centres mèdics especialitzats o l’adquisició de medicaments no previstos inicialment.
Segons l’article 1101 del Codi Civil, els professionals o entitats responsables estan obligats a indemnitzar per la totalitat dels costos i perjudicis ocasionats, incloent-hi les despeses mèdiques addicionals derivades de l’incompliment de les seves obligacions o per la negligència en la prestació del servei. Aquest principi garanteix una reparació íntegra dels danys soferts pel pacient.
4. Pèrdua d’ingressos o incapacitat laboral
Compensa els ingressos perduts durant el període de recuperació i contempla indemnitzacions per incapacitats temporals o permanents que afectin la capacitat del pacient per desenvolupar la seva activitat laboral. Aquesta indemnització pot incloure no només el salari deixat de percebre, sinó també l’impacte en el desenvolupament professional i econòmic a llarg termini, com la pèrdua d’oportunitats laborals o la disminució en la capacitat productiva.
Compensa tant el lucre cessant com el dany emergent derivats de la negligència mèdica:
- Lucre cessant: Inclou els ingressos perduts durant el període de recuperació i les indemnitzacions per incapacitats temporals o permanents que limitin el pacient en la seva activitat laboral. Això abasta no només el salari que el pacient va deixar de percebre, sinó també l’impacte en el seu desenvolupament professional, com la pèrdua d’oportunitats laborals o la disminució de la seva capacitat econòmica futura.
- Dany emergent: Cobreix les despeses addicionals ocasionades directament per la negligència mèdica, com tractaments mèdics, intervencions quirúrgiques, rehabilitació, medicaments, transport a centres mèdics o adaptacions necessàries al llar o al lloc de treball.
La base legal es fonamenta en l’article 1902 del Codi Civil, que estableix l’obligació de reparar els danys causats per negligència, i es desenvolupa amb jurisprudència, com la Sentència del Tribunal Suprem, que reconeix el dret a una indemnització per pèrdua de capacitat laboral derivada d’una negligència mèdica. Aquest principi garanteix una reparació justa del perjudici econòmic sofert pel pacient.
5. Adaptació de l’entorn o ajudes tècniques (en casos greus)
En casos de lesions greus i permanents derivades d’una negligència mèdica, tens dret a reclamar la cobertura dels costos necessaris per adaptar el teu entorn de vida. Això inclou despeses relacionades amb:
- Instal·lacions i adaptacions al domicili: Com rampes, ascensors o banys accessibles.
- Equipament mèdic especialitzat: Com cadires de rodes, llits hospitalaris i altres dispositius mèdics necessaris.
- Pròtesis, ortesis i altres dispositius d’assistència tècnica: Essencials per millorar la qualitat de vida de l’afectat.
- Formació o assistència per manejar aquests dispositius, si és necessari.
Aquest dret està avalat pel principi de reparació integral del dany, desenvolupat per la jurisprudència espanyola en matèria de negligències mèdiques. En particular:
- El dany emergent ha d’incloure totes les despeses derivades de les adaptacions necessàries per garantir una vida digna i funcional.
- L’article 1902 del Codi Civil reconeix l’obligació de reparar els danys causats per una actuació negligent.
- La jurisprudència del Tribunal Suprem ha consolidat el dret a una compensació que cobreixi tant els costos immediats com les necessitats futures de l’afectat.
Aquest principi garanteix que el pacient pugui adaptar-se a les seves noves circumstàncies i mantenir el màxim nivell possible d’autonomia i qualitat de vida.
- El artículo 1902 del Código Civil establece la obligación de reparar todos los daños causados por una actuación negligente.
- La Sentencias del Tribunal Supremo reafirma que la indemnización por daños personales debe incluir tanto el daño emergente (costes adicionales originados) como las medidas necesarias para garantizar una vida digna al afectado.
Reclamar aquest tipus de despeses és fonamental per garantir que el pacient pugui adaptar-se a les seves noves circumstàncies i mantenir el màxim nivell possible d’autonomia.
Càlcul d’indemnitzacions
El càlcul de les indemnitzacions per negligències mèdiques està determinat per diversos factors que afecten tant la quantia com l’abast de la compensació. Entre els elements més rellevants es troben:
- La gravetat del dany sofert: S’avalua l’impacte físic, psicològic i econòmic que la negligència ha tingut en el pacient, considerant des de lesions temporals fins a incapacitats permanents.
- Les proves mèdiques i documentals aportades: Històries clíniques, informes mèdics i resultats de proves són essencials per demostrar el vincle entre l’actuació negligent i el dany sofert.
- Els informes pericials realitzats per experts: La intervenció de perits mèdics especialitzats és clau per analitzar el cas, valorar el dany i presentar un informe sòlid que sustenti la reclamació.
Aquest conjunt d’elements garanteix una valoració objectiva i completa de la indemnització, adaptada a les necessitats específiques del pacient.
La importància del perit mèdic i del perit econòmic en el càlcul d’indemnitzacions per negligència mèdica
En casos de negligències mèdiques, el càlcul de la indemnització ha de basar-se en proves sòlides i anàlisis especialitzades. És aquí on entren en joc el perit mèdic i el perit econòmic, dues figures clau per garantir que la compensació reflecteixi de manera adequada tant el dany sofert com les pèrdues econòmiques derivades. Aquest equip de professionals assegura una valoració precisa i justa de les repercussions físiques, emocionals i econòmiques per al pacient.
Rol del perit mèdic
El perit mèdic és essencial per establir la relació causal entre la negligència i el dany sofert pel pacient. Aquest professional realitza una anàlisi tècnica basada en evidència mèdica, que resulta crucial per fonamentar la reclamació.
Funcions principals del perit mèdic:
- Valoració del dany corporal: Determina la gravetat de les lesions, la seva durada i si generen seqüeles permanents.
- Informe pericial: Redacta un informe tècnic que descriu l’error mèdic comès, l’impacte en la salut del pacient i els tractaments requerits.
- Proves en judici: Defensa les seves conclusions davant el tribunal, explicant de manera clara i objectiva com l’error mèdic va derivar en el dany sofert.
La intervenció del perit mèdic és clau per garantir que la reclamació estigui ben argumentada i pugui prosperar legalment.
Benefici en el procés:
L’informe del perit mèdic és indispensable per quantificar els danys físics i psicològics, incloent-hi incapacitats, dolor i patiment, que han de ser compensats. Aquest document tècnic proporciona una valoració precisa del perjudici sofert pel pacient, assegurant una reclamació justificada i ben argumentada davant els tribunals.
Rol del perito económico
El perit econòmic complementa el treball del perit mèdic quantificant les pèrdues econòmiques derivades de la negligència mèdica. La seva anàlisi permet valorar tant les despeses addicionals com les pèrdues futures, garantint que la indemnització sigui completa i reflecteixi adequadament l’impacte econòmic sofert pel pacient. Aquesta col·laboració assegura una valoració integral del dany.
Funcions principals del perit econòmic:
- Càlcul del lucre cessant: Avalua els ingressos que el pacient ha deixat de percebre a causa d’incapacitats temporals o permanents.
- Dany emergent: Quantifica les despeses directes, com tractaments mèdics addicionals, pròtesis o adaptacions necessàries a l’entorn del pacient.
- Projecció a llarg termini: Calcula l’impacte econòmic en la vida laboral futura del pacient, incloent-hi la pèrdua d’oportunitats professionals i la disminució en la seva capacitat econòmica.
Aquestes funcions asseguren una valoració precisa i completa de les pèrdues econòmiques, garantint una indemnització justa i adaptada a les necessitats reals del pacient.
Benefici en el procés:
El treball del perit econòmic garanteix que s’incloguin totes les pèrdues econòmiques tangibles i intangibles, oferint una visió integral de l’impacte financer causat per la negligència. Aquesta anàlisi assegura que la indemnització reflecteixi de manera justa i completa el dany econòmic sofert pel pacient.
Interacció entre ambdós perits
L’informe del perit mèdic és la base perquè el perit econòmic pugui calcular el cost real de les seqüeles i la seva repercussió econòmica. Aquesta col·laboració assegura una valoració global i precisa de la indemnització que cal reclamar.
Comptar amb un perit mèdic i un perit econòmic no només augmenta les possibilitats d’èxit en una reclamació, sinó que garanteix que la indemnització sol·licitada reflecteixi de manera justa el dany sofert. Tots dos professionals treballen conjuntament per assegurar que el pacient rebi la compensació adequada per les conseqüències físiques, psicològiques i econòmiques derivades de la negligència mèdica.
Base legal segons l’àmbit sanitari:
- Sanitat pública: Les reclamacions s’han de tramitar sota el règim de responsabilitat patrimonial de l’Administració Pública, regulat a l’article 32 de la Llei 40/2015, que obliga l’Administració a indemnitzar pels danys causats pel funcionament defectuós dels serveis públics.
- Sanitat privada: Es gestionen a través de la via civil, sota l’article 1902 del Codi Civil, que estableix l’obligació de reparar el dany causat per negligència.
Com iniciar una reclamació per negligència mèdica: passos a seguir
Iniciar una reclamació per negligència mèdica requereix seguir una sèrie de passos legals ben estructurats per garantir l’èxit del procés. A continuació, es presenta un esquema pràctic i clar per dur a terme aquest tipus de reclamacions:
1. Recopilar tota la documentació mèdica
El primer pas és reunir tota la informació relacionada amb el cas:
- Història clínica completa: Sol·licita’n una còpia al centre mèdic (és un dret reconegut per la Llei 41/2002, d’Autonomia del Pacient).
- Informes mèdics: Inclou diagnòstics, resultats de proves i tractaments realitzats.
- Proves complementàries: Com radiografies, anàlisis de laboratori, informes quirúrgics, etc.
Aquesta documentació és crucial per demostrar l’error mèdic i les seves conseqüències.
2. Consultar amb un perit mèdic
Un perit mèdic revisarà la documentació i determinarà si hi va haver negligència. Aquest professional:
- Analitza si el tractament rebut incompleix els estàndards mèdics.
- Valora les lesions sofertes i el seu impacte en la salut del pacient.
L’informe del perit mèdic és fonamental per fonamentar la reclamació i assegurar una base tècnica sòlida en el procés legal.
3. Cercar assessorament legal especialitzat
Contracta un advocat especialitzat en negligències mèdiques. Aquest professional t’ajudarà a:
- Determinar si el cas s’ha de reclamar per la via civil o administrativa.
- Elaborar i presentar la reclamació de manera efectiva.
Un advocat amb experiència augmentarà les possibilitats d’èxit en el procés, assegurant que es compleixin tots els requisits legals i procedimentals.
4. Determinar la via de reclamació
La via legal depèn de si l’error es va produir en la sanitat pública o en la privada:
Sanitat pública:
El procés s’inicia presentant una reclamació administrativa davant l’organisme responsable del centre mèdic. Si la resposta és negativa, es pot acudir als tribunals contenciós-administratius per continuar el procés.
Reclamar sota el règim de responsabilitat patrimonial de l’Administració Pública (article 32 de la Llei 40/2015).
El termini per reclamar és d’un any des que es detecta el dany o es consolida la lesió.
Sanidad privada:
- Reclamar por la vía civil bajo el artículo 1902 del Código Civil, que regula la responsabilidad extracontractual.
- El plazo para presentar la demanda es de hasta cinco años desde que se detecta el daño.
- Se interpone una demanda civil en el juzgado correspondiente.
5. Actuar dins dels terminis legals
Respectar els terminis és essencial per no perdre el dret a reclamar.
- Cinc anys per a la sanitat privada (en alguns casos, depenent del contracte).
- Un any per a la sanitat pública.
6. Presentar la reclamació
Amb l’informe del perit mèdic i la documentació recopilada:
- En el cas de la sanitat pública, presenta la reclamació davant l’Administració.
- En la sanitat privada, interposa la demanda civil directament al jutjat.
Assegura’t d’incloure:
- El càlcul de la indemnització sol·licitada, basat en els danys físics, psicològics, morals i econòmics soferts.
- L’informe mèdic pericial.
- La descripció dels fets.
7. Aportar informes pericials addicionals (si és necessari)
En algunos casos, puede ser útil contar con un perito económico para valorar el lucro cesante (pérdidas de ingresos) y el daño emergente (gastos adicionales).
8. Preparar-se per a un possible judici
Si la reclamació no es resol de forma amistosa o administrativa, el següent pas és acudir als tribunals.
En aquest cas, el teu advocat presentarà la demanda i coordinarà les proves i els testimonis necessaris per defensar el teu cas.
Iniciar una reclamació per negligència mèdica requereix un enfocament organitzat i professional.
Comptar amb el suport d’un perit mèdic i un advocat especialitzat és clau per reunir les proves necessàries i garantir que el teu cas sigui sòlid. Actuar amb rapidesa i respectant els terminis legals pot marcar la diferència entre l’èxit i la pèrdua del dret a reclamar.
Responsabilitat penal i negligències mèdiques
La responsabilitat penal en casos de negligències mèdiques s’aplica quan l’actuació d’un professional sanitari no només incompleix els estàndards de la seva professió, sinó que també pot ser constitutiva d’un delicte tipificat al Codi Penal. A continuació, t’expliquem en què consisteix, els casos més comuns i com procedir si creus que has estat víctima d’una negligència mèdica amb implicacions penals.
La responsabilitat penal sorgeix quan un professional mèdic, per imprudència, negligència greu o incompliment dels deures essencials, causa un dany que podria considerar-se un delicte. Aquest tipus de responsabilitat no només afecta el metge, sinó que també pot extendre’s al centre sanitari si es demostra que no es van complir les condicions necessàries per garantir la seguretat del pacient.
El Codi Penal espanyol, en el seu article 142, regula els delictes d’homicidi imprudent, i en l’article 152 contempla els delictes de lesions per imprudència greu, tots dos aplicables a casos de negligències mèdiques. Aquest marc legal assegura que les conductes greument negligents siguin sancionades per protegir els drets dels pacients i garantir una atenció mèdica diligent.
1. El que, per imprudència greu, causés la mort d’una altra persona serà castigat, com a culpable d’homicidi imprudent, amb la pena de presó d’un a quatre anys.
Si l’homicidi imprudent s’hagués comès utilitzant un vehicle a motor o un ciclomotor, també s’imposarà la pena de privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors d’un a sis anys. A efectes d’aquest apartat, es considerarà, en tot cas, com a imprudència greu la conducció en què la concurrència d’alguna de les circumstàncies previstes a l’article 379 hagi determinat la producció del fet.
Si l’homicidi imprudent s’hagués comès utilitzant una arma de foc, també s’imposarà la pena de privació del dret al port o tinença d’armes per un període d’un a sis anys.
Si l’homicidi s’hagués comès per imprudència professional, s’imposarà, a més, la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de la professió, ofici o càrrec per un període de tres a sis anys.
2. El que, per imprudència menys greu, causés la mort d’una altra persona serà castigat amb la pena de multa de tres mesos a divuit mesos.
Si l’homicidi s’hagués comès utilitzant un vehicle a motor o un ciclomotor, també s’imposarà la pena de privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors de tres a divuit mesos. Es considerarà, en tot cas, com a imprudència menys greu aquella no qualificada com a greu en què, per a la producció del fet, hagi estat determinant la comissió d’alguna de les infraccions greus de les normes de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària. La valoració sobre l’existència o no de la determinació haurà de constar en una resolució motivada.
Si l’homicidi s’hagués comès utilitzant una arma de foc, també es podrà imposar la pena de privació del dret al port o tinença d’armes per un període de tres a divuit mesos.
Excepte en els casos en què s’hagi produït utilitzant un vehicle a motor o un ciclomotor, el delicte previst en aquest apartat només serà perseguible mitjançant denúncia de la persona perjudicada o del seu representant legal.
1. Aquell que, per imprudència greu, causés alguna de les lesions previstes als articles anteriors serà castigat, en funció del risc creat i del resultat produït:
1.° Amb la pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis a divuit mesos, si es tracta de les lesions de l’apartat 1 de l’article 147.
2.° Amb la pena de presó d’un a tres anys, si es tracta de les lesions de l’article 149.
3.° Amb la pena de presó de sis mesos a dos anys, si es tracta de les lesions de l’article 150.
Si els fets s’haguessin comès utilitzant un vehicle a motor o un ciclomotor, també s’imposarà la pena de privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors d’un a quatre anys. A efectes d’aquest apartat, es considerarà, en tot cas, com a imprudència greu la conducció en què la concurrència d’alguna de les circumstàncies previstes a l’article 379 hagi determinat la producció del fet.
Si les lesions s’haguessin causat utilitzant una arma de foc, també s’imposarà la pena de privació del dret al port o tinença d’armes per un període d’un a quatre anys.
Si les lesions haguessin estat causades per imprudència professional, s’imposarà, a més, la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de la professió, ofici o càrrec per un període de sis mesos a quatre anys.
2. Aquell que, per imprudència menys greu, causés alguna de les lesions a què es refereix l’article 147.1, serà castigat amb la pena de multa d’un a dos mesos.
Si es causessin les lesions a què es refereixen els articles 149 i 150, serà castigat amb la pena de multa de tres mesos a dotze mesos.
Si els fets s’haguessin comès utilitzant un vehicle a motor o un ciclomotor, també s’imposarà la pena de privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors de tres a divuit mesos. A efectes d’aquest apartat, es considerarà, en tot cas, com a imprudència menys greu aquella no qualificada com a greu en què, per a la producció del fet, hagi estat determinant la comissió d’alguna de les infraccions greus de les normes de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària. La valoració sobre l’existència o no de la determinació haurà de constar en una resolució motivada.
Si les lesions s’haguessin causat utilitzant una arma de foc, també es podrà imposar la pena de privació del dret al port o tinença d’armes per un període de tres mesos a un any.
El delicte previst en aquest apartat només serà perseguible mitjançant denúncia de la persona perjudicada o del seu representant legal.
Casos comuns de negligències mèdiques amb responsabilitat penal
- Errors quirúrgics greus: Danys irreparables causats per una intervenció quirúrgica incorrecta.
- Manca de diagnòstic o diagnòstic erroni: Especialment si comporta la mort del pacient o l’agreujament d’una malaltia greu.
- Administració indeguda de medicaments: Com sobredosi o errors en tractaments essencials.
- Manca de consentiment informat: Quan no s’explica al pacient els riscos d’un procediment invasor.
- Infeccions hospitalàries evitables: Si es demostra que el centre mèdic no va complir amb les normes d’higiene.
Com es determina la responsabilitat penal en una negligència mèdica?
Per determinar si un cas de negligència mèdica té implicacions penals, és necessari:
- Provar l’existència d’un dany: Ja sigui físic, psicològic o fins i tot la mort del pacient.
- Demostrar la relació causal: Acreditar que el dany va ser conseqüència directa de l’actuació negligent del metge o del centre sanitari.
- Establir la gravetat de la negligència: L’imprudència ha de ser greu, és a dir, un incompliment evident dels estàndards mèdics establerts.
En aquests casos, és fonamental comptar amb un informe pericial mèdic i assessorament legal especialitzat per fonamentar adequadament la denúncia i assegurar que el cas sigui processat de manera efectiva.
Conseqüències legals per als professionals i centres mèdics
La responsabilitat penal pot donar origen a:
- Multes econòmiques.
- Inhabilitació professional: Temporal o definitiva, segons la gravetat del cas.
- Penes de presó: En casos extrems, com homicidi imprudent o lesions greus.Indemnitzacions:
Tot i que sovint es gestionen per la via civil, també poden ser reclamades per via penal.
Confia en advocats experts en negligències mèdiques
Importància d’un advocat especialitzat
Per garantir l’èxit de la teva reclamació, és imprescindible comptar amb un advocat especialitzat en negligències mèdiques. Aquest professional t’ajudarà a:
- Recopilar i presentar les proves necessàries.
- Coordinar la intervenció de perits mèdics.
- Dissenyar una estratègia legal adaptada al tipus de reclamació (sanitat pública o privada).
Un advocat especialitzat en aquest tipus de casos és clau per maximitzar les possibilitats d’èxit i assegurar que rebis una indemnització justa pels perjudicis soferts. Actuar amb celeritat i comptar amb un assessorament professional marcarà la diferència en la teva reclamació.
Al nostre despatx d’advocats, comptem amb una àmplia experiència en casos de negligències mèdiques. El nostre equip t’ajudarà a recopilar proves, treballar amb perits mèdics i defensar els teus drets, perquè obtinguis la compensació que et mereixes.
Si sospites que has estat víctima d’un error mèdic, no esperis més. Contacta’ns avui mateix per a una consulta gratuïta.
Conclusió
Els errors mèdics poden tenir conseqüències devastadores per a la salut i la qualitat de vida del pacient, però també poden ser el punt de partida cap a una solució legal i una compensació justa. Identificar si hi va haver negligència mèdica és el primer pas per protegir els teus drets. Actuar amb celeritat, recopilant proves i cercant assessorament especialitzat, pot marcar la diferència en el resultat del teu cas.
Recorda que comptar amb un advocat especialitzat en negligències mèdiques és fonamental per afrontar aquest procés amb garanties. Aquest professional no només avaluarà la teva situació de manera objectiva, sinó que també et guiarà en els passos legals necessaris per obtenir la reparació que et mereixes. No estàs sol en aquest camí, i prendre acció és el primer pas cap a la justícia.
Preguntes Freqüents (FAQs) sobre negligències mèdiques
Què és una negligència mèdica?
Quins són els exemples més comuns de negligència mèdica?
Com puc saber si he estat víctima d’una negligència mèdica?
Quins passos he de seguir si crec que he estat víctima d’una negligència mèdica?
– Consulta amb un perit mèdic: Confirma si hi va haver negligència.
– Cerca assessorament legal especialitzat: Un advocat t’orientarà en el procés.
Actua dins dels terminis legals: Un any per a la sanitat pública, cinc anys per a la sanitat privada.
Quant de temps tinc per reclamar per negligència mèdica a Espanya?
– Sanitat privada: Fins a cinc anys per responsabilitat contractual, segons l’article 1964 del Codi Civil.
Quina documentació necessito per presentar una reclamació per negligència mèdica?
– Historial clínic complet.
– Informes mèdics que acreditin el dany.
– Proves diagnòstiques (radiografies, anàlisis, etc.).
– Informe d’un perit mèdic que doni suport al teu cas.
Com puc demostrar que hi va haver una negligència mèdica?
– Dany causat: Lesió física o psicològica al pacient.
– Causalitat: Relació directa entre l’error mèdic i el dany.
– Incompliment dels estàndards mèdics: Confirmat mitjançant un informe de perit mèdic.
Quina diferència hi ha entre un error mèdic i una negligència mèdica?
Quin termini tinc per reclamar una negligència mèdica?
– Sanitat privada: Fins a 5 anys per responsabilitat contractual (article 1964 del Codi Civil).
Què puc reclamar en un cas de negligència mèdica?
Quin paper exerceix un perit mèdic en una reclamació per negligència?
– Analitzar la documentació mèdica.
– Determinar si hi va haver incompliment dels estàndards mèdics.
– Redactar un informe tècnic que doni suport a la demanda.
Aquest informe és fonamental per demostrar el cas davant el tribunal.
Necessito un advocat per presentar una reclamació?
Quant costa reclamar una negligència mèdica?
– Honoraris de l’advocat.
– Cost de l’informe pericial mèdic.
– Possibles taxes judicials.
Què és el consentiment informat i com afecta les demandes per negligència?
Quins drets tinc com a pacient davant d’una negligència mèdica?
– Rebre atenció sanitària de qualitat (Llei 14/1986).
– Obtenir una còpia de la teva història clínica.
– Reclamar una indemnització pels danys soferts.
Consultar un advocat i un perit per defensar els teus drets.
Quina diferència hi ha entre responsabilitat civil i penal en negligències mèdiques?
Fonts
Fonts legals i normatives
Article 1101 del Codi Civil sobre la responsabilitat per incompliment d’obligacions
Article 32 de la Llei 40/2015: Responsabilitat patrimonial de l’Administració Pública
Llei 39/2015, de Procediment Administratiu Comú.
Llei 41/2002, d’Autonomia del Pacient: Drets del pacient
Llei 14/1986, General de Sanitat. Drets i qualitat en sanitat
Article 1964 del Codi Civil: Prescripció d’accions
Reial decret 1277/2003. Normativa sobre centres sanitaris
Codi Deontològic Mèdic. Obligacions ètiques dels professionals mèdics
Llei 44/2003, d’ordenació de les professions sanitàries.
Codi Penal espanyol. Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. BOE número 281, de 24 de novembre de 1995.
Avís legal i descàrrec de responsabilitat
Avís legal i descàrrec de responsabilitat
Aquest blog té com a objectiu proporcionar informació general sobre temes legals i jurídics. Els continguts publicats no constitueixen assessorament legal específic ni estableixen una relació advocat-client. Si necessites assessorament sobre un cas concret, et recomanem que consultis directament un professional del dret qualificat.
Limitació de responsabilitat
L’autor del blog i el seu equip no es fan responsables dels errors, omissions o actualitzacions desactualitzades en els continguts. Tampoc es garanteix que la informació proporcionada sigui adequada per a totes les circumstàncies legals. L’ús de la informació publicada és responsabilitat exclusiva del lector.
Enllaços externs i tercers
Aquest blog pot contenir enllaços a llocs web externs. No assumim cap responsabilitat pel contingut o la precisió de la informació publicada en aquestes pàgines, ni pels serveis oferts per tercers.
Propietat intel·lectual
Tot el contingut del blog, incloent-hi textos, imatges i recursos, està protegit per drets d’autor. Està prohibida la seva reproducció total o parcial sense l’autorització prèvia de l’autor.
Actualitzacions i canvis
Ens reservem el dret de modificar o eliminar el contingut del blog en qualsevol moment i sense avís previ, per garantir la precisió i actualitat de la informació.
Si necessites ajuda per adaptar aquest descàrrec de responsabilitat a un cas específic, indica-m’ho i t’ajudaré a personalitzar-lo.