En el context de la normativa d’arrendaments urbans a Espanya, el desnonament per impagament de rentes és un recurs legal essencial que permet als propietaris rescindir el contracte d’arrendament si l’inquilí incompleix el pagament de les rendes de lloguer. Aquest procediment és especialment rellevant en ciutats com Girona, on la alta demanda de lloguer i els impagaments recurrents poden afectar significativament la seguretat econòmica dels arrendadors.
Introducció
A Girona, les lleis d’arrendament vigents ofereixen eines legals clares per als propietaris que volen actuar davant un impagament de lloguer, garantint una resolució judicial ràpida i el dret a recuperar la seva propietat en cas d’incompliment. La Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) estableixen els passos que un arrendador ha de seguir per tramitar el desnonament per impagament, incloent-hi la possibilitat de reclamar les rendes degudes acumulades fins a la data de la resolució judicial.
Aquest tipus de procés no només protegeix els drets del propietari en situacions d’impagament, sinó que també contribueix a mantenir la confiança en el mercat de lloguer de Girona, afavorint un accés més segur a l’habitatge per als arrendadors.
Possibilitat de resoldre el contracte per impagament
Segons l’article 27.2 a) de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), el propietari té el dret de resoldre el contracte d’arrendament per impagament tant del lloguer com d’altres quantitats que l’arrendatari estigui obligat a pagar. Aquesta resolució inclou no només les rendes mensuals de lloguer, sinó també altres quantitats associades a l’habitatge, com ara el pagament de serveis i subministraments bàsics (aigua, llum, gas) que l’inquilí ha assumit segons el contracte.
Incompliment d’obligacions
1. L’incompliment per qualsevol de les parts de les obligacions resultants del contracte dóna dret a la part que hagi complert les seves a exigir el compliment de l’obligació o a promoure la resolució del contracte d’acord amb el que disposa l’article 1.124 del Codi civil.
2. A més, l’arrendador pot resoldre de ple dret el contracte per les causes següents:
a) La falta de pagament de la renda o, si s’escau, de qualsevol de les quantitats el pagament de les quals hagi assumit o correspongui a l’arrendatari.
b) La falta de pagament de l’import de la fiança o de la seva actualització.
c) El subarrendament o la cessió inconsentits.
d) La realització de danys causats dolosament a la finca o d’obres no consentides per l’arrendador quan el consentiment d’aquest sigui necessari.
e) Quan en l’habitatge hi tinguin lloc activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites.
f) Quan l’habitatge deixi d’estar destinat de manera primordial a satisfer la necessitat permanent d’habitatge de l’arrendatari o de qui efectivament l’estigui ocupant d’acord amb el que disposa l’article 7.
3. De la mateixa manera, l’arrendatari pot resoldre el contracte per les causes següents:
a) La no-realització per part de l’arrendador de les reparacions a què es refereix l’article 21.
b) La pertorbació de fet o de dret que realitzi l’arrendador en la utilització de l’habitatge.
4. Quan es tracta d’arrendaments de finca urbana inscrits en el Registre de la Propietat, si s’ha estipulat en el contracte que l’arrendament queda resolt per manca de pagament de la renda i que en aquest cas s’ha de restituir immediatament l’immoble a l’arrendador, la resolució té lloc de ple dret una vegada l’arrendador hagi requerit judicialment o notarialment a l’arrendatari en el domicili designat a l’efecte en la inscripció, instant-lo al pagament o compliment, i aquest no hagi contestat al requeriment en els deu dies hàbils següents, o contesti acceptant la resolució de ple dret, tot això per mitjà del mateix jutge o notari que va fer el requeriment.
El títol aportat al procediment registral, juntament amb la còpia de l’acta de requeriment, de la qual resulti la notificació i que no hagi contestat el requerit de pagament o que hagi contestat acceptant la resolució de ple dret, és títol suficient per practicar la cancel·lació de l’arrendament en el Registre de la Propietat.
Si existeixen càrregues posteriors que recaiguin sobre l’arrendament, per cancel·lar-les és necessari, a més, justificar la notificació fefaent als titulars d’aquestes, en el domicili que consti en el Registre, i acreditar la consignació a favor seu davant el mateix notari, de la fiança prestada per l’arrendatari.
Aquest dret de resolució contractual és un recurs clau per als propietaris, ja que els permet actuar de manera immediata davant d’un incompliment de pagament que perjudiqui el propietari davant l’incompliment del contracte de lloguer. Tot i això, per garantir que el desnonament sigui legalment vàlid i que no es generin recursos y/o complicacions posteriors, és imprescindible seguir tots els tràmits legals establerts. La LAU ofereix aquest dret amb l’objectiu de protegir els interessos del propietari sense obviar les garanties legals de l’inquilí, assegurant un procés just i transparent.
Enervació de l’acció
L’enervació de l’acció és una figura jurídica que s’aplica en els procediments de desnonament per impagament de lloguers. Aquesta acció permet a l’inquilí, abans que es dicti la sentència de desnonament, evitar la resolució del contracte de lloguer pagant totes les quantitats degudes fins a aquell moment, incloent-hi les rendes pendents i les costes judicials. Si es produeix aquest pagament dins del termini establert, el procediment de desnonament es considera enervat, i l’inquilí pot continuar ocupant l’habitatge.
A Espanya, l’enervació de l’acció està regulada a la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC), concretament en el seu article 22.4. Aquest article estableix que l’inquilí té dret a enervar l’acció de desnonament una sola vegada per cada contracte de lloguer, sempre que no hi hagi hagut una enervació prèvia o un requeriment formal per part del propietari exigint el pagament de les rendes pendents.
Terminació del procés per satisfacció extraprocessal o mancança sobrevinguda d’objecte. Cas especial d’enervació del desnonament
1. Quan, per circumstàncies sobrevingudes a la demanda i a la reconvenció, deixi d’haver interès legítim a obtenir la tutela judicial pretesa, perquè s’han satisfet, fora del procés, les pretensions de l’actor i, si s’escau, del demandat reconvinent o per qualsevol altra causa, s’ha de posar de manifest aquesta circumstància i, si hi ha un acord de les parts, el secretari judicial ha de decretar la terminació del procés, sense que sigui procedent condemna a costes.
2. Si alguna de les parts sosté la subsistència d’interès legítim, negant motivadament que s’hagi donat satisfacció extraprocessal a les seves pretensions o amb altres arguments, el secretari judicial ha de convocar les parts, en el termini de deu dies, a una compareixença davant el tribunal que ha de versar sobre aquest únic objecte.
Acabada la compareixença, el tribunal ha de decidir mitjançant interlocutòria, dins els deu dies següents, si és procedent continuar el judici, i ha d’imposar les costes d’aquestes actuacions a qui se li rebutgi la pretensió.
3. Contra la interlocutòria que ordeni la continuació del judici no es pot interposar cap recurs. Contra la que n’acordi la terminació, es pot interposar recurs d’apel·lació.
4. Els processos de desnonament de finca urbana o rústica per falta de pagament de les rendes o quantitats degudes per l’arrendatari finalitzen mitjançant un decret dictat a aquest efecte pel lletrat de l’Administració de justícia si, requerit aquell en els termes que preveu l’apartat 5 de l’article 438, paga a l’actor o posa a la seva disposició en el tribunal o notarialment, dins del termini conferit en el requeriment, l’import de les quantitats reclamades en la demanda i el de les que degui en el moment d’aquest pagament enervador del desnonament. Si el demandant s’oposa a l’enervació perquè no es compleixen els requisits anteriors, s’han de citar les parts a la vista que preveu l’article 443 d’aquesta Llei, després de la qual el jutge ha de dictar sentència per la qual declari enervada l’acció o, altrament, ha d’estimar la demanda, cas en què escau el desnonament.
El que disposa el paràgraf anterior no és aplicable quan l’arrendatari hagi enervat el desnonament en una ocasió anterior, excepte que el cobrament no hagi tingut lloc per causes imputables a l’arrendador, ni quan l’arrendador hagi requerit de pagament l’arrendatari per qualsevol mitjà fefaent amb, almenys, trenta dies d’antelació a la presentació de la demanda i el pagament no s’hagi efectuat en el moment de l’esmentada presentació.
5. La resolució que declari enervada l’acció de desnonament ha de condemnar l’arrendatari al pagament de les costes meritades, llevat que les rendes i quantitats degudes no s’hagin cobrat per causes imputables a l’arrendador.
Així doncs, l’inquilí pot acollir-se a l’enervació de l’acció en les condicions següents:
- Primer cop que es produeix l’impagament: Només es pot utilitzar aquest dret d’enervació una vegada per cada contracte. Si en el futur es repeteix la situació d’impagament, el propietari pot interposar la demanda de desnonament sense que l’inquilí pugui enervar l’acció.
- Pagament de totes les quantitats pendents: L’inquilí ha de pagar la totalitat del deute, incloent-hi les rendes i les costes judicials, en el termini que el jutjat determini, per evitar el desnonament.
L’enervació de l’acció és una mesura destinada a protegir els inquilins en cas de trobar-se en una situació temporal d’impagament, permetent-los mantenir l’habitatge si poden regularitzar la seva situació econòmica. Al mateix temps, aquesta mesura limita els abusos per part de l’inquilí, ja que la possibilitat d’enervació es pot exercir només una vegada per contracte.
Procediment de desnonament per impagament de lloguers
El judici verbal està regulat principalment pels articles 437 a 477 de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC). Aquests articles estableixen el marc legal per a aquest tipus de procediment, que inclou la seva iniciació, tramitació, i resolució. En casos específics com el desnonament per impagament de lloguer es detalla el procediment especials, incloent-hi l’opció de requerir el pagament del deute o abandonar l’habitatge en un termini determinat.
Aquestes disposicions tenen l’objectiu de proporcionar una via àgil per a casos amb menor complexitat, incloent reclamacions de quantitats inferiors o conflictes per arrendament, facilitant una resolució més ràpida per ambdues parts.
El procediment de desnonament per impagament de rentes es gestiona mitjançant un judici verbal, regulat. Aquesta via processal és la que s’utilitza pels casos d’impagament de lloguer i desnonaments. Té com a objectiu obtenir una resolució judicial ràpida que permeti al propietari recuperar la seva propietat en el menor temps possible.
Dins d’aquest procediment, el propietari pot sol·licitar tant el desnonament de l’inquilí morós com la reclamació de les rendes impagades acumulades. Per presentar la demanda, és fonamental aportar documents essencials com:
- El contracte de lloguer que estableix l’acord entre les parts.
- Un burofax previ que notifica a l’inquilí la reclamació de les quantitats pendents, el qual estableix la base legal de la reclamació.
Aquestes mesures garanteixen que la demanda de desnonament es fonamenti en evidències sòlides, reforçant així el dret del propietari a recuperar tant la seva propietat com les rendes impagades.
Reforma de la LEC
La recent reforma del RD-llei 6/2023, que entrarà en vigor el 20 de març de 2024, introdueix més de 130 canvis a la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) per agilitzar els processos civils i garantir un millor equilibri entre les parts. Destaquen les noves preferències en processos amb persones majors, millores en la tramitació electrònica i la videoconferència en actes judicials, així com l’augment del llindar econòmic dels judicis verbals fins a 15.000 euros (Abans 6.000 euros). Pots consultar una llista més detallada de les modificacions aqui.
Reclamació de rentes acumulades en el mateix procediment
És possible acumular en la demanda de desnonament la reclamació de les rentes degudes fins a la data de la resolució judicial, una opció que ofereix una solució integral al propietari. Aquesta possibilitat està regulada pels articles 437.4 i 220 de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC), els quals permeten al demandant exigir les quantitats pendents de manera acumulada, així com aquelles quantitats futures que es vagin generant fins al moment del desnonament efectiu.
Aquest acumulat proporciona al propietari una major seguretat financera en el procés judicial, ja que li permet recuperar totes les rendes degudes fins a la data en què el jutjat ordeni la devolució de la propietat, en cas que el demandat sigui solvent. D’aquesta manera, el propietari assegura no només la possessió del seu immoble, sinó també la compensació econòmica per les rendes impagades, evitant així pèrdues financeres a llarg termini.
Novetats llei de l’habitatge
La Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, introdueix importants novetats en matèria de desnonaments i altres aspectes relacionats amb el lloguer. Aquestes mesures busquen protegir les persones en situació de vulnerabilitat i establir noves regulacions que afecten tant els grans tenidors com els petits propietaris en les denominades zones tensionades. A continuació, es detallen alguns dels canvis principals:
Protecció contra desnonaments per a persones vulnerables
La nova llei impedeix que es programin desnonaments sense data i hora predeterminades, una pràctica que generava molta incertesa per als afectats. A més, es poden concedir pròrrogues en els processos de llançament de fins a dos anys per permetre que els serveis socials trobin alternatives habitacionals per a les persones vulnerables. Els grans tenidors, a més, estan obligats a provar que s’ha intentat una conciliació o mediació abans d’iniciar el desnonament en aquests casos
Font: Catalunya Diari.
Límits a l’actualització de rendes
La llei elimina l’Índex de Preus al Consum (IPC) com a referència per a l’actualització de lloguers. Per a 2023, l’actualització està limitada al 2%, i per al 2024, al 3%. A partir de 2025, es preveu un nou índex de referència, més estable i inferior a l’IPC, per garantir increments moderats en les rendes de lloguer.
Font: Habitatge
Definició de “gran tenidor”
En les zones declarades com a “tensionades”, es considera gran tenidor qualsevol propietari amb cinc o més habitatges, en lloc dels deu necessaris en altres àrees. Aquesta diferenciació permet aplicar una major regulació en àrees amb alta demanda de lloguer, com els límits de preus màxims per a grans propietaris
Despeses immobiliàries a càrrec del propietari
A partir d’ara, les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte hauran de ser assumides pel propietari, una mesura que busca alleujar els costos d’entrada per als arrendataris. També es prohibeix incloure en la renda altres despeses addicionals, com les taxes d’escombraries o despeses de comunitat, a menys que estiguin expressament pactades en el contracte
Font: Catalunya Diari.
Impost sobre Béns Immobles (IBI) per habitatges buits
S’imposa un recàrrec de fins al 150% de l’IBI per a aquells immobles que romanen desocupats més de dos anys, amb l’objectiu d’incentivar que els propietaris posin els seus habitatges en el mercat de lloguer, especialment en zones amb alta demanda.
Aquestes novetats tenen com a finalitat equilibrar els drets d’arrendadors i arrendataris, protegint el dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió i regulant el mercat del lloguer en àrees amb més pressió immobiliària. La llei busca així augmentar la disponibilitat d’habitatge assequible, evitant abusos en els preus i incrementant les garanties per als col·lectius més vulnerables.
Lloguer social i expropiacions d’ús
La nova Llei del Dret a l’Habitatge i altres normatives autonòmiques han implementat mesures per combatre els desnonaments i afavorir el lloguer social, especialment en relació amb els grans tenidors. A continuació, es detallen les novetats principals amb aplicació a Espanya i Catalunya:
Lloguer social obligatori per a grans tenidors
A Catalunya, la Llei 1/2022 obliga els grans tenidors (propietaris de més de 10 habitatges) a oferir un lloguer social als residents en situació de vulnerabilitat abans de procedir amb un desnonament. Aquest contracte de lloguer social té una durada mínima de cinc anys si el propietari és una persona física, set anys si és una persona jurídica, i fins a dotze anys si es tracta d’un banc o fons d’inversió. No obstant, aquesta llei ha estat subjecte de recurs i té disposicions suspeses. Així, el Tribunal Constitucional ha suspès parcialment aquesta llei.
Expropiació temporal per ús social d’habitatges buits
En zones amb alta demanda d’habitatge, el Govern català ha començat a expropiar temporalment l’ús d’habitatges buits propietat de grans tenidors per destinar-los a lloguer social. Aquest procés s’aplica a habitatges que han estat desocupats durant almenys dos anys. La mesura pretén incrementar el parc d’habitatge assequible i oferir solucions d’urgència a famílies en situació d’exclusió residencial. El Govern ja ha realitzat tràmits per l’expropiació d’habitatges per a oferir lloguer social.
Límits a les renovacions de lloguers socials
En alguns casos, es restringeix la possibilitat de renovar els contractes de lloguer social de manera indefinida, amb l’objectiu de garantir que aquests habitatges continuïn servint per a situacions d’emergència. Tot i així, el Tribunal Constitucional ha anul·lat algunes d’aquestes disposicions.
Aquestes normatives reflecteixen una intenció de protegir els col·lectius més vulnerables i, alhora, regular el dret de propietat dels grans tenidors per contribuir a la funció social de l’habitatge. Tot i això, la revisió constitucional de certes disposicions pot delimitar l’abast.
El procés judicial: des del judici verbal fins al desnonament
Per aconseguir el desnonament de l’inquilí per impagament de lloguers, el propietari ha de seguir un procés judicial estructurat en diverses fases clau:
- Presentació de la demanda: El propietari (arrendador) inicia el procediment de desnonament presentant la demanda davant el jutjat competent. Aquesta demanda ha d’incloure tota la documentació necessària, com el contracte d’arrendament i qualsevol notificació prèvia (com el burofax) que demostri la reclamació dels lloguers pendents.
- Sentència judicial: Si el jutjat dictamina a favor del propietari, aquest pot sol·licitar l’execució de la sentència per assegurar l’expulsió de l’inquilí. La sentència especificarà les condicions i el termini per desallotjar la propietat, assegurant que el propietari recuperi la possessió de l’immoble.
- Recurs d’Apel-lació Civil: Per a presentar un recurs d’apel-lació contra una demanda de desnonament per impagament de rendes, l’inquilí ha de consignar les rendes degudes com a garantia per al procediment. Aquesta consignació evita la dilatació del procediment al no permetre fer recurs si no es consignen les rentes reclamades.
- Compliment de la sentència: En cas que l’inquilí no abandoni voluntàriament la propietat en el termini establert, el jutjat pot ordenar el llançament forçós de l’inquilí.
Segons la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC), el termini per a l’execució de la sentència ferma és de 20 dies a partir de la data de fermesa de la resolució. Així mateix, en determinades circumstàncies, el desnonament es pot suspendre per un màxim d’un mes, segons estableix l’article 704 de la LEC, proporcionant un marge de temps limitat per a les parts abans de l’expulsió definitiva.
Aquest procés garanteix que el propietari pugui recuperar la seva propietat de manera legal i efectiva, mantenint-se en el marc de la LEC per assegurar un procediment transparent i just per a ambdues parts.
Documentació necessària per al procediment de desnonament
La documentació requerida per presentar una demanda de desnonament inclou:
Per iniciar el procediment de desnonament per impagament de lloguers, el propietari ha de reunir i presentar una sèrie de documents que acrediten la relació contractual i el deute pendent. Aquesta documentació és fonamental per acreditar els fets de la demanda de desnonament i assegurar el bon desenvolupament del procés judicial. La documentació requerida sol incloure:
- Contracte d’arrendament: Document signat que especifica totes les condicions del lloguer. És fonamental per provar l’existència de l’acord i les obligacions econòmiques entre l’arrendador i l’inquilí.
- Burofax enviat a l’inquilí: Comunicació formal que inclou una reclamació de les rendes pendents. Serveix de notificació prèvia i demostra que l’inquilí ha estat informat del deute, donant-li l’oportunitat de regularitzar-lo abans del procés judicial.
- Relació de deutes i justificants pendents: Document que recull els imports deguts per l’inquilí i els pagaments no realitzats, fonamental per quantificar l’impagament.
- Nota simple actualitzada de la finca: Certificat emès pel Registre de la Propietat que acredita la titularitat de l’immoble i confirma que el demandant és el propietari legítim, essencial per verificar el dret de possessió i la capacitat legal de demandar.
Aquests documents són crucials per assegurar que la demanda de desnonament compleix tots els requisits legals i per establir una base sòlida en el procediment judicial.
Com accelerar el procés de desnonament
El propietari pot optar per incloure en la demanda de desnonament un compromís de condonar el deute —totalment o parcialment— a l’inquilí, sempre que aquest abandonin voluntàriament la propietat dins d’un termini determinat. Aquesta opció busca afavorir la resolució amistosa del conflicte i facilitar el desallotjament ràpid de l’immoble sense necessitat d’allargar el procés judicial. La oferta de condonació a de reunir les següents dades:
- La quantitat del deute que es condona: És fonamental especificar si el perdó inclou tot el deute o només una part concreta.
- El termini per al desallotjament voluntari, que no ha de ser inferior a quinze dies des de la notificació de la demanda. Aquest termini permet a l’inquilí organitzar el desallotjament i acollir-se a l’oferta de condonació.
Aquest mecanisme de condonació pot agilitzar el procés de desnonament, ja que evita litigis llargs i redueix els costos associats, beneficiant així ambdues parts. A més, contribueix a una solució ràpida per al propietari, qui recupera la seva propietat sense enfrontar-se a una prolongada batalla legal.
Costes judicials i responsabilitat del pagament
Les costes judicials en un procediment de desnonament poden variar segons si el procés es resol mitjançant un acord entre les parts o si s’arriba a una resolució judicial. Segons l’article 394 de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC), la part que vegi rebutjades totes les seves pretensions en el judici haurà d’assumir les costes judicials. No obstant això, existeix la possibilitat d’acordar que cada part assumeixi les seves pròpies despeses, especialment en casos de resolució amistosa.
En situacions en què l’inquilí es declari insolvent o compti amb el dret a justícia gratuïta, el propietari podria haver d’assumir les despeses judicials. En cas de reconeixement del dret a la justícia gratuïta, les costes judicials no hauran de ser abonades per l’inquilí. Davant aquest risc, molts propietaris a Girona i altres ciutats opten per contractar una assegurança de protecció d’impagaments, la qual ofereix cobertura tant del deute de l’inquilí com de les despeses legals associades al desnonament. Aquest tipus de pòlissa pot ajudar a protegir els propietaris contra els costos imprevistos que puguin sorgir en cas d’impagament, garantint una major seguretat financera en el procés de recuperació de l’habitatge.
Serveis públics i institucions d’ajuda per a desnonaments a Girona
En cas de desnonament no esteu sols i els serveis públics han d’estar informats i actuar. Ara us informarem d’alguns serveis públics als que podeu recórrer:
Oficina Municipal d’Habitatge de Girona
L’Oficina d’Habitatge de Girona proporciona informació i orientació sobre ajudes al lloguer, lloguer social i assessorament legal per a persones en risc de desnonament.
Podeu consultar la seva web: https://web.girona.cat/omh
Serveis Bàsics d’Atenció Social (SBAS)
Els Serveis Socials Municipals ajuden a les persones en situació de vulnerabilitat, oferint suport econòmic i orientació sobre allotjament en casos d’urgència. Treballen en col·laboració amb altres serveis per garantir un reallotjament temporal en cas de desnonament.
Podeu consultar més informació a la seva web: https://web.girona.cat/ssocials/atencio-social
Ajudes d’Urgència Especial i Reallotjament Urgent
Les ajudes d’urgència especial per a habitatge són prestacions econòmiques que es poden sol·licitar a través de l’Oficina d’Habitatge de Girona per ajudar a cobrir el lloguer o la hipoteca. En situacions d’emergència, els Serveis Socials també gestionen el programa de reallotjament urgent, que busca alternatives d’habitatge per a persones desnonades.
Advocats d’ofici
El Col·legi d’Advocats de Girona ofereix advocats del torn d’ofici que poden representar legalment a les persones que ho necessitin en processos de desnonament. Per tal de tenir reconegut el dret a la assistència jurídica gratuïta s’ha d’acreditar documentalment. Si necesiteu un advocat d’ofici s’ha de demanar al mateix jutjat a on es porta el procediment de desnonament ja iniciat i el jutjat ho sol·licita directament. Per assessorament previ podeu anar al Servei d’Orientació Jurídica amb cita previa.
Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG)
- Adreça: Plaça Jaume Vicens Vives, 4, 17001 Girona
- Telèfon: 972 210 208
- Correu electrònic: secretaria@icag.cat
- Horari d’atenció al públic: De dilluns a divendres, de 9 h a 14 h
- Servei d’Orientació a la Mediació: Dimecres i divendres de 10 h a 13 h, amb cita prèvia al mateix telèfon (972 210 208)
Servei d’Orientació Jurídica (SOJ)
- SOJ Girona: Cal demanar cita prèvia al telèfon 972 204 471
- SOJ Blanes: També requereix cita prèvia al mateix telèfon (972 204 471)
El Servei d’Orientació Jurídica (SOJ) ofereix orientació jurídica gratuïta a la ciutadania per a temes legals bàsics. A Girona, el SOJ es troba a l’edifici dels Jutjats de Girona situat a l’avinguda de Ramon Folch, 4-6. A Blanes, l’atenció es presta als Jutjats de Blanes al carrer del Ter, 51.
Horaris d’atenció:
- Girona: De dilluns a divendres, de 9 h a 14 h.
- Blanes: Dimarts i dijous, de 10 h a 14 h.
És imprescindible demanar cita prèvia. Aquest servei permet als usuaris conèixer millor els seus drets i opcions legals per a casos en què es planteja la possibilitat d’assistència jurídica gratuïta
Ajudes al Lloguer i subvencions
Ajudes al Lloguer de la Generalitat de Catalunya
Les ajudes al lloguer de la Generalitat de Catalunya estan dirigides a persones que es troben en situacions econòmiques difícils i necessiten suport per afrontar el cost del lloguer. Aquestes ajudes es gestionen a través de les Oficines d’Habitatge locals, que proporcionen assessorament i suport en el procés de sol·licitud.
Com sol·licitar les ajudes?
A més de les ajudes per al pagament del lloguer, aquestes oficines gestionen serveis com la borsa de lloguer assequible, el Registre de sol·licitants d’habitatge protegit i el servei ofideute per a mediació hipotecària, destinat a persones amb dificultats per pagar la hipoteca.
Recursos Addicionals
Per a més informació i tramitació d’ajudes, pots visitar el web de l’Agència d’Habitatge de Catalunya o contactar directament amb l’oficina comarcal corresponent, ja que cada consell comarcal disposa d’equips dedicats a oferir suport personalitzat.
Aquestes ajudes estan dissenyades per protegir els drets d’accés a l’habitatge i mitigar l’impacte de l’emergència habitacional, oferint suport a les persones que es troben en situacions de vulnerabilitat.
Les ajudes al lloguer de la Generalitat de Catalunya inclouen prestacions i subvencions orientades a persones amb dificultats per mantenir el seu habitatge, oferint suport per evitar desnonaments i facilitar el pagament del lloguer. Aquestes ajudes inclouen diferents modalitats segons la urgència i situació dels sol·licitants:
Prestacions econòmiques d’especial urgència
Les prestacions d’especial urgència són ajudes directes per a persones en risc de perdre l’habitatge a causa d’impagaments o desnonaments. Aquestes prestacions cobreixen:
- Impagaments de lloguer o hipoteca: Són ajudes específiques per evitar la pèrdua de l’habitatge en situacions d’emergència.
- Ajudes per a lloguer de nou habitatge en cas que la persona o família hagi perdut el domicili habitual.
Més informació i tràmit aquí: Prestacions d’Especial Urgència per a l’Habitatge
Subvencions per al pagament del lloguer
Les subvencions per al pagament del lloguer estan destinades a persones o famílies que, tot i tenir ingressos, tenen dificultats per cobrir el cost mensual del lloguer. Aquest ajut és anual i cobreix una part del cost mensual del lloguer segons el nivell d’ingressos i la renda de l’habitatge.
Accés a més detalls sobre requisits i sol·licitud: Subvencions per al Pagament del Lloguer
Altres prestacions d’urgència
Inclouen suport per a despeses de manteniment de l’habitatge o ajudes puntuals per fer front a situacions com les despeses d’instal·lació en un nou habitatge. Aquestes ajudes estan pensades per pal·liar l’impacte de situacions com desnonaments i millorar la seguretat habitacional.
Informació detallada i tràmits aquí: Tràmits per a Prestacions d’Urgència
Per a qualsevol d’aquestes ajudes, es recomana contactar amb les oficines d’habitatge locals o consultar els enllaços indicats per conèixer els requisits específics i iniciar la sol·licitud.
Situació actual dels desnonaments
Segons dades de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), des del 2008, Espanya ha superat el milió de desnonaments, majoritàriament derivats d’impagaments de lloguer i aquestes dades són ja desde l’any 2020 . Aquest volum suposa una mitjana d’un desnonament cada dotze minuts, destacant el fort impacte de l’emergència habitacional que afecta més de 2,5 milions de persones al país. La PAH continua reclamant mesures que aturin els desnonaments sense alternativa habitacional. Aquestes xifres, ja dramàtiques, han continuat augmentant des de llavors, reflectint una crisi d’habitatge persistent i agreujada pels obstacles econòmics que afecten milers de famílies. Aquesta situació representa una anomalia excepcional en qualsevol país desenvolupat, ja que posa de manifest tant la incapacitat com la manca de voluntat per resoldre aquesta qüestió.
L’any 2023, Catalunya va liderar l’estadística de desnonaments amb 7.148 casos, un 26,8% del total estatal, malgrat una reducció del 16,6% respecte a l’any anterior. La majoria dels desnonaments catalans, 5.158, van ser per impagament de lloguer, seguit de 1.264 casos per execucions hipotecàries
Notícies: La Vanguardia El Triangle Diary of Barcelona
A nivell estatal, els desnonaments per impagament de lloguer representen el 74,1% dels casos, mentre que els derivats d’execucions hipotecàries són un 19,7%
Situació actual dels desnonaments a Girona
Les comarques gironines han experimentat un alt nombre de desnonaments en els darrers anys, situant-se entre les regions amb més casos de llançaments per impagament de lloguer a Catalunya. Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el 2022 Girona va registrar uns quatre desnonaments diaris, amb un total de més de 1.400 casos anuals, principalment per impagaments de lloguer i execucions hipotecàries (Diari de Girona).
A nivell local, l’Ajuntament de Girona ha fet esforços per mitigar la crisi habitacional, aconseguint aturar 141 desnonaments durant el 2023 mitjançant mesures de mediació i lloguer social (Diari de Girona). Això representa un increment significatiu en comparació amb anys anteriors, en què el consistori ja havia suspès altres 267 llançaments en un període de dos anys (APi Girona).
El 2023, Catalunya en general va liderar el rànquing de desnonaments amb un total de 7.148 casos, representant un 26,8% dels llançaments d’Espanya, amb un 74% d’ells derivats d’impagament de lloguer i un 19,7% d’execucions hipotecàries (El Triangle). La situació es manté crítica a Girona, on les entitats com la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) alerten de l’augment de casos, destacant la necessitat de mesures de protecció per a les persones en situació vulnerable (Diaride Girona).
Recomanacions per als propietaris a Girona
Per protegir-se davant d’impagaments, els propietaris poden optar per contractar una assegurança de protecció d’impagament de rentes. Aquestes pòlisses ofereixen una cobertura àmplia que no només cobreix els pagaments pendents, sinó que també inclou els costos judicials derivats del procés de desnonament, assegurant així la seguretat financera del propietari en cas de situacions d’impagament. Aquest recurs és especialment útil en mercats immobiliaris competitius com el de Girona, on la demanda d’habitatges de lloguer és elevada i els impagaments poden resultar especialment gravosos per als arrendadors, tant en temps com en diners.
En definitiva, el procés de desnonament per impagament de lloguers a Girona està regulat per un conjunt de normes que busquen equilibrar els drets dels arrendadors i arrendataris, i ofereix mecanismes que protegeixen el propietari dins del marc legal. Si bé els procediments judicials poden ser costosos i prolongats, la combinació d’una assegurança de protecció d’impagament i una bona planificació prèvia permet als propietaris actuar amb una major seguretat davant d’impagaments i minimitzar els conflictes amb els seus inquilins, optimitzant així la gestió de les seves propietats.
Recomanacions per a persones i famílies afectades per un desnonament
Recomanacions per a Persones o Famílies Desnonades
Per a les persones o famílies en risc de desnonament a Girona, existeixen diversos recursos i ajudes que poden ajudar a alleujar la situació:
Accedir a la Justícia Gratuïta: En cas de reconeixement del dret a la justícia gratuïta, no s’han de pagar les costes judicials, la qual cosa facilita el procés de defensa legal. És recomanable sol·licitar assistència jurídica al Servei d’Orientació Jurídica (SOJ) o contactar amb el Col·legi d’Advocats de Girona per obtenir suport legal.
Sol·licitar prestacions d’urgència: La Generalitat de Catalunya ofereix ajudes d’urgència per a situacions de risc d’exclusió habitacional, que inclouen assistència econòmica per cobrir deutes de lloguer o per ajudar en el reallotjament en cas de pèrdua de l’habitatge. Aquestes prestacions es poden gestionar a través de l’Oficina Municipal d’Habitatge de Girona o les oficines comarcals d’habitatge.
Sol·licitar el lloguer social: Les persones en risc de desnonament poden optar a un lloguer social, especialment si l’habitatge pertany a grans tenidors o entitats bancàries. Aquest recurs està pensat per facilitar l’accés a una vivenda assequible per a les famílies vulnerables, en col·laboració amb les administracions locals.
Programa de Mediació de l’Ajuntament de Girona: L’Ajuntament ha implementat programes de mediació amb l’objectiu d’evitar els desnonaments mitjançant acords amb els propietaris. Aquests programes poden incloure ajudes econòmiques o lloguer social temporal mentre es troben solucions a llarg termini.
Tant si ets propietari com a inquilí i estàs afrontant un desnonament, podem ajudar-te. Entenem profundament la teva situació i el conflicte que implica. Sabem que aquest procés és dur i, sovint, es conseqüència d’una normativa ineficaç i falta de voluntat política. Nosaltres no podem solucionar el problema de fons però sí alleugerir i solucionar els conflictes legals.
Som advocats especialistes en desnonaments a Girona i comptem amb una àmplia experiència en el procés legal. Coneixem a fons les complexitats de la normativa i sabem com protegir els teus drets en cada etapa del procés tant si ets propietari com inquilí.
Confia en nosaltres per guiar-te en un moment tan difícil.
Fonts
Legals
Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) – BOE – Llei d’Arrendaments Urbans
Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) – BOE – Llei d’Enjudiciament Civil
Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) – BOE – Llei d’Enjudiciament Civil.
Reforma de la LEC – RD-Llei 6/2023 Iberley – Novedades proceso civil RD-Llei 6/2023.
Ajudes habitacionals i prestacions d’urgència
- Prestacions d’Urgència: Generalitat de Catalunya – Prestacions d’Urgència.
- Subvencions per al Pagament del Lloguer: Generalitat de Catalunya – Subvencions de Lloguer.
Oficines i serveis Públics de suport per a desnonaments a Girona
- Oficina Municipal d’Habitatge de Girona i Serveis Bàsics d’Atenció Social (SBAS) per assessorament i ajudes d’urgència:
- Oficina Municipal d’Habitatge: Ajuntament de Girona – Oficina d’Habitatge.
- Serveis Socials Municipals: Ajuntament de Girona – Serveis Socials.
Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG)
- Servei d’Orientació Jurídica i d’Orientació a la Mediació per assistència legal en procediments de desnonament: ServeisICAGICAGICAGICAG.
Notícies
Descàrrec de responsabilitat
La informació proporcionada en aquest article té un propòsit estrictament informatiu i no ha de ser interpretada com a assessorament legal en cap àmbit. Els continguts tractats poden no reflectir les circumstàncies específiques de cada situació individual, especialment en matèries legals complexes com els procediments d’arrendament i desnonament.
És important recordar que les lleis sobre arrendaments urbans i els processos de desnonament per impagament de rentes poden variar segons la legislació vigent, i poden patir modificacions amb certa freqüència. Per tant, abans de prendre qualsevol acció basada en aquesta informació, es recomana que consulteu amb un advocat especialitzat en desnonaments i dret immobiliari o un assessor legal qualificat que pugui oferir-vos orientació adaptada al vostre cas concret.
L’ús d’aquesta informació és responsabilitat exclusiva de l’usuari. L’autor declina qualsevol responsabilitat per errors, omissions o interpretacions que es puguin derivar de l’aplicació de la informació continguda en aquest document. L’usuari és plenament responsable de qualsevol decisió presa en base a aquesta informació i s’assumeix que actuarà amb la diligència necessària per assegurar-se que compta amb l’assessorament adequat.
A més, aquest article no constitueix cap tipus de relació professional ni contractual entre l’autor i l’usuari. Recomanem fermament obtenir sempre informació contrastada i actualitzada i acudir a fonts legals oficials o a professionals qualificats per a la gestió de qüestions legals relatives a desnonaments i arrendaments urbans.
