Taula de continguts
La violència de gènere és un tema delicat i de gran impacte social, que afecta tant les víctimes com els acusats. Tanmateix, existeixen casos en què una acusació injusta de violència de gènere pot desencadenar greus conseqüències legals, socials i personals. Si et trobes en aquesta situació, és fonamental actuar amb rapidesa i buscar el suport d’un advocat penalista especialitzat en defensa penal a Girona. Comptar amb un expert en el tema garantirà que es protegeixin els teus drets i que s’abordi el cas amb la seriositat que mereix.
L’impacte d’una acusació per violència de gènere
Una acusació per violència de gènere pot tenir greus implicacions legals i personals.
Les conseqüències més comunes inclouen:
Mesures cautelars, com les ordres d’allunyament, regulades a l’article 544 ter de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim). Aquestes mesures poden incloure la prohibició d’apropar-se o de comunicar-se amb la presumpta víctima, afectant directament la teva vida diària.
L’article 544 ter de la LECrim diu:
1. El jutge d’instrucció dictarà una ordre de protecció per a les víctimes de violència domèstica en els casos en què, existint indicis fonamentats de la comissió d’un delicte o falta contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat sexual, la llibertat o la seguretat d’alguna de les persones mencionades a l’article 173.2 del Codi Penal, resulti una situació objectiva de risc per a la víctima que requereixi l’adopció d’alguna de les mesures de protecció regulades en aquest article.
2. L’ordre de protecció serà acordada pel jutge, d’ofici o a instància de la víctima, d’una persona que tingui amb ella alguna de les relacions indicades a l’apartat anterior, o del Ministeri Fiscal.
Sense perjudici del deure general de denúncia previst a l’article 262 d’aquesta llei, les entitats o organismes assistencials, públics o privats, que tinguin coneixement d’algun dels fets esmentats a l’apartat anterior hauran de posar-los immediatament en coneixement del jutge de guàrdia o del Ministeri Fiscal amb la finalitat que es pugui incoar o instar el procediment per a l’adopció de l’ordre de protecció.
3. L’ordre de protecció podrà ser sol·licitada directament davant de l’autoritat judicial o el Ministeri Fiscal, o bé davant de les Forces i Cossos de Seguretat, les oficines d’atenció a la víctima, els serveis socials o les institucions assistencials dependents de les administracions públiques. Aquesta sol·licitud haurà de ser tramesa de manera immediata al jutge competent. En cas que es plantegin dubtes sobre la competència territorial del jutge, haurà d’iniciar i resoldre el procediment per a l’adopció de l’ordre de protecció el jutge davant del qual s’hagi sol·licitat aquesta, sense perjudici de remetre posteriorment les actuacions al jutge que resulti competent.
Els serveis socials i les institucions esmentades anteriorment facilitaran a les víctimes de la violència domèstica que hagin d’assistir la sol·licitud de l’ordre de protecció, posant a la seva disposició, amb aquesta finalitat, informació, formularis i, si escau, canals de comunicació telemàtics amb l’Administració de Justícia i el Ministeri Fiscal.
4. Rebuda la sol·licitud d’ordre de protecció, el jutge de guàrdia, en els supòsits esmentats a l’apartat 1 d’aquest article, convocarà a una audiència urgent la víctima o el seu representant legal, el sol·licitant i el presumpte agressor, assistit, si escau, per un advocat. Així mateix, serà convocat el Ministeri Fiscal.
Aquesta audiència es podrà substanciar simultàniament amb la prevista a l’article 505 quan la seva convocatòria sigui procedent, amb l’audiència regulada a l’article 798 en aquelles causes que es tramitin conforme al procediment previst al Títol III del Llibre IV d’aquesta Llei o, si escau, amb l’acte del judici de faltes. Quan excepcionalment no sigui possible celebrar l’audiència durant el servei de guàrdia, el Jutge davant el qual hagi estat formulada la sol·licitud la convocarà en el termini més breu possible. En qualsevol cas, l’audiència s’haurà de celebrar en un termini màxim de setanta-dues hores des de la presentació de la sol·licitud.
Durant l’audiència, el jutge de guàrdia adoptarà les mesures oportunes per evitar la confrontació entre el presumpte agressor i la víctima, els seus fills i els altres membres de la família. A aquest efecte, disposarà que la seva declaració en aquesta audiència es realitzi de manera separada.
Celebrada l’audiència, el jutge de guàrdia resoldrà mitjançant auto el que correspongui sobre la sol·licitud de l’ordre de protecció, així com sobre el contingut i la vigència de les mesures que s’hi incorporin. Sense perjudici d’això, el jutge d’instrucció podrà adoptar, en qualsevol moment de la tramitació de la causa, les mesures previstes a l’article 544 bis.
5. L’ordre de protecció confereix a la víctima dels fets esmentats a l’apartat 1 un estatut integral de protecció, que inclourà les mesures cautelars d’ordre civil i penal contemplades en aquest article, així com altres mesures d’assistència i protecció social establertes a l’ordenament jurídic.
L’ordre de protecció podrà fer-se valer davant de qualsevol autoritat i administració pública.
6. Les mesures cautelars de caràcter penal podran consistir en qualsevol de les previstes en la legislació processal penal. Els seus requisits, contingut i vigència seran els establerts amb caràcter general en aquesta llei. Es adoptaran pel jutge d’instrucció atenent a la necessitat de protecció integral i immediata de la víctima.
7. Les mesures de naturalesa civil hauran de ser sol·licitades per la víctima o el seu representant legal, o bé pel Ministeri Fiscal quan existeixin fills menors o persones amb la capacitat judicialment modificada, determinant el seu règim de compliment i, si escau, les mesures complementàries que siguin necessàries, sempre que no hagin estat prèviament acordades per un òrgan de l’ordre jurisdiccional civil, i sense perjudici de les mesures previstes a l’article 158 del Codi Civil. Quan existeixin menors o persones amb la capacitat judicialment modificada que convisquin amb la víctima i en depenguin, el jutge haurà de pronunciar-se en tot cas, fins i tot d’ofici, sobre la pertinència d’adoptar aquestes mesures.
Aquestes mesures podran consistir en:
- L’atribució de l’ús i gaudi de l’habitatge familiar.
- La determinació del règim de guarda i custòdia, visites, comunicació i estada amb els menors o les persones amb la capacitat judicialment modificada.
- El règim de prestació d’aliments.
- Qualsevol altra disposició que es consideri oportuna per apartar-los d’un perill o evitar-los perjudicis.
Les mesures de caràcter civil incloses en l’ordre de protecció tindran una vigència temporal de 30 dies. Si dins d’aquest termini s’inicia, a instància de la víctima o del seu representant legal, un procés de família davant la jurisdicció civil, les mesures adoptades es mantindran vigents durant els trenta dies següents a la presentació de la demanda. En aquest termini, les mesures hauran de ser ratificades, modificades o deixades sense efecte pel jutge de primera instància que resulti competent.
8. L’ordre de protecció serà notificada a les parts i comunicada pel secretari judicial de manera immediata, mitjançant un testimoni íntegre, a la víctima i a les administracions públiques competents per a l’adopció de mesures de protecció, ja siguin de seguretat, assistència social, jurídica, sanitària, psicològica o de qualsevol altra naturalesa.
A aquest efecte, s’establirà reglamentàriament un sistema integrat de coordinació administrativa que garanteixi l’agilitat d’aquestes comunicacions.
9. L’ordre de protecció comportarà el deure d’informar permanentment la víctima sobre la situació processal de l’investigat o encausat, així com sobre l’abast i la vigència de les mesures cautelars adoptades. En particular, la víctima serà informada en tot moment de la situació penitenciària del presumpte agressor.
A aquest efecte, es donarà compte de l’ordre de protecció a l’administració penitenciària.
10. La orden de protección será inscrita en el Registro Central para la Protección de las Víctimas de la Violencia Doméstica y de Género.
11. En aquells casos en què, durant la tramitació d’un procediment penal en curs, sorgeixi una situació de risc per a alguna de les persones vinculades amb l’investigat o encausat per alguna de les relacions indicades a l’apartat 1 d’aquest article, el jutge o tribunal que conegui de la causa podrà acordar l’ordre de protecció de la víctima, d’acord amb el que s’estableix en els apartats anteriors.
- Restriccions en la convivència familiar, com la pèrdua del dret a l’ús del domicili familiar, contemplades a l’article 33 del Codi Penal (CP) i en les mesures de protecció de la LECrim. Aquestes decisions es prenen per protegir la presumpta víctima mentre s’investiga el cas.
I, segons l’article 33 del Codi Penal:
1. En funció de la seva naturalesa i durada, les penes es classifiquen en greus, menys greus i lleus.
2. Són penes greus:
a) La presó permanent revisable.
b) La presó superior a cinc anys.
c) La inhabilitació absoluta.
d) Les inhabilitacions especials per un temps superior a cinc anys.
e) La suspensió d’ocupació o càrrec públic per un temps superior a cinc anys.
f) La privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps superior a vuit anys.
g) La privació del dret a tenir i portar armes per un temps superior a vuit anys.
h) La privació del dret a residir en determinats llocs o a anar-hi per un temps superior a cinc anys.
i) La prohibició d’aproximar-se a la víctima o a aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge o tribunal, per un temps superior a cinc anys.
j) La prohibició de comunicar-se amb la víctima o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge o tribunal, per un temps superior a cinc anys.
k) La privació de la pàtria potestat.
3. Són penes menys greus:
a) La presó de tres mesos a cinc anys.
b) Les inhabilitacions especials fins a cinc anys.
c) La suspensió d’ocupació o càrrec públic fins a cinc anys.
d) La privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors d’un any i un dia a vuit anys.
e) La privació del dret a tenir i portar armes d’un any i un dia a vuit anys.
f) La inhabilitació especial per a l’exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per tenir animals d’un any i un dia a cinc anys.
g) La privació del dret a residir en determinats llocs o a anar-hi, per un temps de sis mesos a cinc anys.
h) La prohibició d’aproximar-se a la víctima o a aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge o tribunal, per un temps de sis mesos a cinc anys.
i) La prohibició de comunicar-se amb la víctima o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge o tribunal, per un temps de sis mesos a cinc anys.
j) La multa de més de tres mesos.
k) La multa proporcional, independentment de la seva quantia, llevat del que disposa l’apartat 7 d’aquest article.
l) Els treballs en benefici de la comunitat de trenta-un dies a un any.
4. Són penes lleus:
a) La privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors de tres mesos a un any.
b) La privació del dret a tenir i portar armes de tres mesos a un any.
c) La inhabilitació especial per a l’exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per tenir animals de tres mesos a un any.
d) La privació del dret a residir en determinats llocs o a anar-hi, per un temps inferior a sis mesos.
e) La prohibició d’aproximar-se a la víctima o a aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge o tribunal, per un temps d’un mes a menys de sis mesos.
f) La prohibició de comunicar-se amb la víctima o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge o tribunal, per un temps d’un mes a menys de sis mesos.
g) La multa de fins a tres mesos.
h) La localització permanent d’un dia a tres mesos.
i) Els treballs en benefici de la comunitat d’un a trenta dies.
5. La responsabilitat personal subsidiària per impagament de multa té naturalesa menys greu o lleu, segons la que correspongui a la pena que substitueix.
6. Les penes accessòries tenen la durada que respectivament tingui la pena principal, excepte el que disposin expressament altres preceptes d’aquest Codi.
7. Les penes aplicables a les persones jurídiques, que tenen totes la consideració de greus, són les següents:
a) Multa per quotes o proporcional.
b) Dissolució de la persona jurídica. La dissolució produeix la pèrdua definitiva de la personalitat jurídica, així com la de la capacitat d’actuar de qualsevol manera en el tràfic jurídic, o portar a terme qualsevol classe d’activitat, encara que sigui lícita.
c) Suspensió de les activitats per un termini que no pot excedir els cinc anys.
d) Clausura dels locals i establiments per un termini que no pot excedir els cinc anys.
e) Prohibició de portar a terme en el futur les activitats en l’exercici de les quals s’hagi comès, afavorit o encobert el delicte. Aquesta prohibició pot ser temporal o definitiva. Si és temporal, el termini no pot excedir els quinze anys.
f) Inhabilitació per obtenir subvencions i ajudes públiques, per contractar amb el sector públic i per gaudir de beneficis i incentius fiscals o de la Seguretat Social, per un termini que no pot excedir els quinze anys.
g) Intervenció judicial per salvaguardar els drets dels treballadors o dels creditors pel temps que s’estimi necessari, que no pot excedir els cinc anys.
La intervenció pot afectar la totalitat de l’organització o limitar-se a alguna de les seves instal·lacions, seccions o unitats de negoci. El jutge o tribunal, en la sentència o, posteriorment, mitjançant interlocutòria, ha de determinar exactament el contingut de la intervenció i establir qui es farà càrrec de la intervenció i en quins terminis ha de fer informes de seguiment per a l’òrgan judicial. La intervenció es pot modificar o suspendre en tot moment amb l’informe previ de l’interventor i del Ministeri Fiscal. L’interventor té dret a accedir a totes les instal·lacions i locals de l’empresa o persona jurídica i a rebre tota la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. S’han de determinar per reglament els aspectes relacionats amb l’exercici de la funció d’interventor, com la retribució o la qualificació necessària.
La clausura temporal dels locals o establiments, la suspensió de les activitats socials i la intervenció judicial també poden ser acordades pel jutge instructor com a mesura cautelar durant la instrucció de la causa.
- Danys irreparables a la teva reputació personal i professional, derivats de l’estigmatització social i professional que acompanya aquest tipus d’acusacions.
És important comprendre que, encara que l’acusació sigui infundada, el sistema judicial actua amb màxima serietat en aquests casos. Això significa que les mesures cautelars poden ser adoptades de manera immediata, fins i tot sense proves concloents, fet que subratlla la importància de comptar amb una defensa legal sòlida i ben fonamentada des del primer moment.
Protegir els teus drets i desmuntar una acusació injusta requereix l’assistència d’un advocat penalista especialitzat, que conegui en profunditat els procediments previstos a la LECrim i els recursos de defensa emparats pel Codi Penal (CP).
Presumpció d’innocència
En el dret penal espanyol, regeix el principi de presumpció d’innocència, consagrat a l’article 24.2 de la Constitució Espanyola. Això significa que tota persona acusada d’un delicte es presumeix innocent fins que se’n demostri la culpabilitat.
El principi de presumpció d’innocència és un dels pilars fonamentals del sistema jurídic espanyol. Està consagrat a l’article 24.2 de la Constitució Espanyola, que estableix que tota persona acusada d’un delicte ha de ser considerada innocent fins que es demostri la seva culpabilitat mitjançant prova suficient i vàlida en un judici.
Tanmateix, quan es tracta de delictes relacionats amb la violència de gènere, aquest principi coexisteix amb normatives i mesures específiques destinades a protegir les víctimes, majoritàriament dones, i a prevenir situacions de risc. Aquestes mesures responen a la gravetat i a la prevalença de la violència de gènere a la societat espanyola i al seu impacte en drets fonamentals com la vida, la integritat física i la dignitat de les víctimes.
Particularitats en casos de violència de gènere
- Inversió en la dinàmica de protecció: En casos de violència de gènere, s’atorga una especial atenció a la protecció de la víctima, cosa que pot incloure mesures cautelars com ordres d’allunyament o la presó provisional de l’acusat. Aquestes mesures tenen com a objectiu prevenir nous episodis de violència, però no s’han d’interpretar com una vulneració automàtica del principi de presumpció d’innocència.
- Proves i testimoni: En aquests casos, el testimoni de la víctima adquireix un pes especial, ja que, sovint, constitueix la principal prova disponible. Segons la jurisprudència del Tribunal Suprem, aquest testimoni ha de ser valorat curosament i complementat amb altres indicis per garantir un procés just.
- Protocols específics d’actuació: La Llei Orgànica 1/2004, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, estableix un marc específic d’actuació per a aquests delictes, incloent-hi jutjats especialitzats i procediments que busquen equilibrar la protecció de les víctimes amb el respecte als drets fonamentals dels acusats.
- Perspectiva de gènere en la investigació i el judici: Les autoritats tenen l’obligació de considerar la desigualtat estructural que subjeu a la violència de gènere, assegurant un tracte sensible i adequat tant per a les víctimes com per als acusats.
Controvèrsies i equilibris
El tractament especial en els casos de violència de gènere ha suscitat debats sobre la compatibilitat entre les mesures de protecció i la garantia del principi de presumpció d’innocència. Alguns crítics argumenten que aquestes mesures poden generar una percepció de culpabilitat anticipada. Tanmateix, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans han avalat aquestes disposicions, sempre que es respectin les garanties processals.
En conclusió, el dret penal espanyol afronta el repte de combinar la protecció efectiva contra la violència de gènere amb el respecte absolut al principi de presumpció d’innocència, assegurant un equilibri que garanteixi justícia tant per a les víctimes com per als acusats.
Prova en els delictes de violència de gènere
En els delictes de violència de gènere, igual que en altres casos d’agressions o delictes comesos en l’àmbit privat, és habitual que la prova directa sigui limitada. Això es deu al fet que els fets solen ocórrer en entorns tancats i sense testimonis presencials, cosa que genera reptes per a la investigació i l’obtenció de proves concloents. En aquest context, el testimoni de la presumpta víctima adquireix una relevància destacada com a element probatori fonamental.
El paper del testimoni de la víctima
El testimoni de la víctima no implica una inversió de la càrrega de la prova, ja que continua sent responsabilitat de la acusació demostrar la culpabilitat de l’acusat. Tanmateix, els tribunals poden atorgar un valor probatori especial al testimoni de la víctima sota certes condicions, basant-se en la dificultat inherent de provar fets privats i en la necessitat de garantir una protecció efectiva davant dels delictes de violència de gènere.
Perquè el testimoni de la víctima sigui considerat suficientment sòlid, els jutges avaluen una sèrie de criteris establerts per la jurisprudència, entre els quals destaquen:
- Coherència i detall: El relat ha de ser clar, lògic i no contenir contradiccions significatives. Una narració precisa i ben estructurada enforteix la credibilitat del testimoni.
- Persistència en el temps: És fonamental que la víctima mantingui una versió consistent dels fets durant tot el procés, des de la denúncia inicial fins a la seva declaració en judici.
- Corroboració amb altres proves indirectes: Tot i que el testimoni pot ser suficient en alguns casos, la seva força es veu reforçada per:
- Parts mèdics que evidenciïn lesions compatibles amb els fets denunciats.
- Missatges de text, correus electrònics o gravacions que confirmin episodis de violència o amenaces.
- Declaracions de testimonis que puguin aportar context o validar circumstàncies relacionades amb el delicte.obatoria aumenta cuando se encuentra respaldado por otros elementos, como:
- Partes médicos que evidencien lesiones compatibles con los hechos denunciados.
- Mensajes de texto, correos electrónicos o grabaciones que confirmen episodios de violencia o amenazas.
- Declaraciones de testigos que puedan aportar contexto o validar circunstancias relacionadas con el delito.
Dificultats en la valoració del testimoni
El enfoque en el testimonio de la víctima responde a la naturaleza privada de estos delitos, pero también plantea retos importantes. Entre ellos:
- Risc de subjectivitat: La valoració de la coherència i la persistència pot estar influïda per percepcions subjectives, per la qual cosa els jutges han d’actuar amb extrema prudència.
- Impacte de l’estrès o el trauma: Les víctimes de violència de gènere poden presentar contradiccions menors o dificultats per recordar certs detalls a causa de l’impacte psicològic dels fets viscuts. Aquest factor s’ha de tenir en compte per evitar deslegitimar el seu relat de manera injusta.
Aportacions de proves indirectes
Aunque el testimonio de la víctima es clave, los tribunales prefieren contar con pruebas adicionales que lo respalden. La investigación exhaustiva juega un papel esencial en estos casos, y puede incluir:
- Exàmens mèdics forenses: Informes que determinin l’existència de lesions físiques o psicològiques.
- Anàlisi de dispositius electrònics: Evidències de comunicacions, imatges o registres que demostrin patrons de control, assetjament o agressió.
- Proves pericials psicològiques: Avaluacions que acreditin l’impacte emocional dels fets en la víctima, oferint un context complementari al testimoni.
Importància de l’equilibri
L’ús del testimoni de la víctima com a eix central de la prova planteja un repte jurídic: protegir les víctimes sense comprometre el principi de presumpció d’innocència de l’acusat. Els jutges tenen la responsabilitat de garantir una anàlisi rigorosa i objectiva, evitant tant l’escepticisme injustificat com el prejudici de culpabilitat automàtica.
En definitiva, la valoració probatòria en casos de violència de gènere s’adapta a les particularitats d’aquests delictes, equilibrant la protecció dels drets de les víctimes amb les garanties processals dels acusats. Això permet als tribunals prendre decisions fonamentades, basades en proves i en el marc del respecte als principis constitucionals.
Valor probatori del testimoni de la víctima
El Tribunal Suprem ha assenyalat en nombroses sentències que el testimoni de la víctima pot ser suficient per a una condemna, sempre que compleixi amb les garanties de credibilitat. Això no eximeix l’acusació de la seva càrrega de provar, més enllà de qualsevol dubte raonable, que l’acusat va cometre el delicte..
Què pot fer l’acusat?
L’acusat no està obligat a demostrar la seva innocència, però ha d’aportar proves o indicis que generin dubtes raonables sobre l’acusació. Per exemple:
- Contradir el testimoni de la víctima amb proves objectives.
- Aportar testimonis o proves documentals que reforcin la seva versió.
- Sol·licitar informes pericials complementaris per oferir una anàlisi addicional dels fets.
Encara que no hi ha una inversió de la càrrega de la prova, els delictes de violència de gènere presenten particularitats en la valoració de la prova que poden generar la percepció que l’acusat ha de fer un esforç especial per desmuntar l’acusació. Per aquest motiu, comptar amb un advocat penalista especialitzat és clau per garantir que es respectin els principis fonamentals del procés penal, inclòs el principi de presumpció d’innocència.
Què són les ordres de protecció i com funcionen?
Ordres d’allunyament: Mesures cautelars immediates
Les ordres d’allunyament són una de les mesures cautelars més habituals en casos de violència de gènere, regulades a l’article 544 ter de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim). Aquestes mesures tenen com a objectiu garantir la protecció de la presumpta víctima mentre s’investiga el cas. Poden incloure diverses restriccions que afecten significativament la vida de l’acusat, com ara:
- Prohibición de aproximarse o comunicarse con la presunta víctima por cualquier medio, ya sea físico, telefónico o digital. Esta prohibición abarca llamadas, mensajes o interacciones a través de redes sociales.
- Limitación para acudir a determinados lugares, como el domicilio de la presunta víctima, su lugar de trabajo, centros educativos o cualquier otro espacio que frecuente de manera habitual.
Aquestes mesures cautelars són aplicades pel jutge quan existeixen indicis suficients de risc per a la integritat física o psicològica de la víctima. El seu incompliment pot comportar greus conseqüències legals per a l’acusat, incloent-hi noves imputacions per desobediència al jutge, segons l’article 468 del Codi Penal (CP).
Altres aspectes de les ordres de protecció.
Las órdenes de protección pueden incluir medidas adicionales, como:
- Suspensió del règim de visites als fills.
- Assignació temporal de l’ús del domicili familiar.
- Prestació econòmica per a la presumpta víctima.
Per aquest motiu, és fonamental comprendre l’abast d’aquestes mesures i preparar una estratègia de defensa adequada.
Què fer si es dicta una ordre d’allunyament
Si el jutge dicta una ordre d’allunyament en la teva contra:
Respecta estrictament les restriccions imposades. Qualsevol incompliment, encara que sigui involuntari, pot empitjorar la teva situació legal.
Sol·licita al teu advocat una revisió de les mesures cautelars. Segons l’article 544 ter de la LECrim, aquestes mesures poden ser revisades si es modifiquen les circumstàncies o si es presenten proves que demostrin la seva manca de necessitat.
Assegura’t de conèixer els límits exactes de l’ordre. Això inclou distàncies específiques, llocs prohibits i els mitjans de comunicació restringits.
Article 468 del Codi Penal
1. Els qui trenquin la condemna, mesura de seguretat, presó, mesura cautelar, conducció o custòdia han de ser castigats amb la pena de presó de sis mesos a un any si estan privats de llibertat, i amb la pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos en els altres casos.
2. S’ha d’imposar en tot cas la pena de presó de sis mesos a un any als que trenquin una pena de les que preveu l’article 48 d’aquest Codi o una mesura cautelar o de seguretat de la mateixa naturalesa imposada en processos criminals en els quals l’ofès sigui alguna de les persones a les quals es refereix l’article 173.2, així com a aquells que trenquin la mesura de llibertat vigilada.
3. Els qui inutilitzin o pertorbin el funcionament normal dels dispositius tècnics que s’hagin disposat per controlar el compliment de penes, mesures de seguretat o mesures cautelars, no els duguin a sobre o ometin les mesures exigibles per mantenir-ne un estat de funcionament correcte, han de ser castigats amb una pena de multa de sis a dotze mesos.
Aplicació pràctica en casos de violència de gènere.
- El trencament pot incloure actes com apropar-se o comunicar-se amb la víctima de qualsevol forma (en persona, per telèfon, missatges, xarxes socials, etc.).
- La pena s’agreuja si el trencament es considera una amenaça directa a la seguretat de la víctima o si causa un dany psicològic addicional.
Conseqüències legals del trencament d’una ordre d’allunyament
- A més de les penes de presó o multa esmentades, l’incompliment d’una ordre d’allunyament pot influir negativament en el procediment principal, dificultant una possible defensa o reducció de penes.
- En casos greus, pot donar lloc a noves mesures cautelars més restrictives o fins i tot a la revocació de beneficis processals.
Recomanació legal
Si es dicta una ordre d’allunyament, és crucial complir-la estrictament. En cas de qualsevol dubte sobre el seu abast o limitacions, consulta un advocat penalista especialitzat que t’assessori sobre com procedir i evitar cometre un delicte addicional.
La importància d’un advocat penalista especialitzat
Les ordres d’allunyament no només afecten els teus drets, sinó també la teva vida diària i les teves relacions familiars. Per aquest motiu, és essencial comptar amb un advocat penalista especialitzat en defensa penal que:
- Analitzi les proves presentades en contra teu.
- Sol·liciti la revocació o modificació de la mesura, si escau.
- Garanteixi que els teus drets, com el principi de presumpció d’innocència, siguin respectats en tot moment.
Enfrontar una acusació de violència de gènere requereix un enfocament legal sòlid i expert, especialment quan les mesures cautelars afecten la teva vida i el teu futur.
Què fer si ets acusat injustament
Contacta immediatament amb un advocat penalista especialitzat.
Un advocat especialitzat en defensa penal és clau per afrontar una acusació de violència de gènere. La seva experiència et permetrà:
- Analitzar a fons els detalls del teu cas, identificant possibles inconsistències o proves a favor teu.
- Garantir que es respectin els teus drets fonamentals, incloent-hi la presumpció d’innocència i un judici just.
- Dissenyar la millor estratègia de defensa, utilitzant proves i arguments sòlids per demostrar la teva innocència i desmuntar les acusacions.
Comptar amb un advocat penalista expert et proporciona la tranquil·litat de saber que el teu cas està en mans professionals i que cada pas del procés es durà a terme amb el màxim rigor legal.
Reuneix proves que reforcin la teva defensa.
El teu advocat penalista especialitzat serà fonamental en la recopilació de proves que reforcin la teva defensa. Entre les més importants es troben:
- Testimonis de tercers, que puguin aportar una versió objectiva dels fets i desacreditar les acusacions.
- Registres de comunicacions, com ara missatges, correus electrònics o trucades telefòniques, que evidenciïn contradiccions en la denúncia o que recolzin la teva versió.
- Documentació rellevant, com informes mèdics, rebuts o fotografies, que puguin servir com a evidència per sustentar la teva innocència.
Un advocat expert s’assegurarà que totes aquestes proves siguin presentades de manera adequada i d’acord amb els procediments legals, enfortint el teu cas davant el tribunal.
Actua amb cautela i segueix les indicacions legals.
És crucial no intentar contactar amb la presumpta víctima sota cap circumstància, ja sigui de manera directa o indirecta. Qualsevol intent de comunicació, fins i tot amb bona intenció, pot interpretar-se com una violació de les mesures cautelars, com ara l’ordre d’allunyament, i derivar en noves imputacions legals.
A més, evita realitzar accions que puguin percebre’s com intimidatòries, com acostar-te a llocs freqüentats per la presumpta víctima o interactuar amb els seus coneguts. L’incompliment d’aquestes mesures no només pot agreujar la teva situació legal, sinó que també dificultarà la teva defensa.
Complir estrictament les restriccions és essencial per evitar un possible trencament de mesura cautelar, castigat per l’article 468 del Codi Penal, i per reforçar la teva posició en el procés judicial. Davant qualsevol dubte sobre els límits de les mesures imposades, consulta immediatament amb el teu advocat penalista especialitzat.
Drets de l’acusat en casos de violència de gènere.
Encara que la legislació està dissenyada per protegir les víctimes de violència de gènere, és fonamental recordar que els acusats també tenen drets fonamentals, com ara:
- Dret a la presumpció d’innocència, reconegut a l’article 24 de la Constitució Espanyola, que garanteix que ningú pot ser considerat culpable fins que es demostri el contrari.
- Dret a un judici just, amb totes les garanties processals previstes a la llei, incloent-hi la igualtat d’armes entre l’acusació i la defensa.
- Dret a presentar proves i a contradir les acusacions, cosa que permet demostrar inconsistències en el testimoni de la presumpta víctima o aportar evidències que reforcin la teva innocència.
Un advocat penalista especialitzat garantirà que aquests drets siguin respectats en tot moment, protegint-te davant possibles vulneracions i assegurant que el procediment es desenvolupi de manera imparcial i ajustada a la legalitat. Comptar amb un expert és clau per construir una defensa sòlida i afrontar el procés amb confiança.
Per què triar un advocat penalista especialitzat en violència de gènere.
L’experiència en casos de violència de gènere és crucial per a:
- Conèixer els procediments legals específics.
- Anticipar-se a les estratègies de l’acusació.
- Aconseguir una defensa efectiva que protegeixi els teus interessos i drets.
L’experiència en aquests casos és fonamental per garantir una defensa sòlida i efectiva. Un advocat penalista especialitzat pot oferir avantatges clau, com ara:
- Conèixer a fons els procediments legals específics, incloent-hi les mesures cautelars, les proves necessàries i els terminis processals establerts a la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim).
- Anticipar-se a les estratègies de l’acusació, identificant possibles inconsistències o vulnerabilitats en el cas presentat contra tu.
- Dissenyar una defensa efectiva que protegeixi tant els teus interessos com els teus drets fonamentals, assegurant que es respectin principis com la presumpció d’innocència i el dret a un judici just.
En casos de tanta complexitat emocional i legal, comptar amb un advocat penalista expert en violència de gènere pot marcar la diferència entre una condemna injusta i un resultat favorable. La seva experiència no només garantirà un enfocament rigorós i professional, sinó que també t’oferirà el suport necessari per afrontar aquesta situació amb confiança.
Telèfons i adreces d’ajuda
Telèfon 016
- Descripció: Línia d’atenció gratuïta per a víctimes de violència de gènere, disponible les 24 hores. Ofereix assessorament en 53 idiomes i és completament confidencial.
- Nota: No deixa rastre a la factura, però es recomana esborrar el registre de trucades.
- Telèfon: 016
- Servei complementari: Atenció per correu electrònic a 016-online@igualdad.gob.es i per WhatsApp al número proporcionat. 600 000 016.
Emergències – 112
- Descripció: Número general d’emergències a Espanya, disponible les 24 hores per a casos de perill imminent.
- Telèfon: 112
Policía Nacional i guàrdia civil.
Fundació ANAR
- Telèfon: 900 202 010 (24 hores).
- Descripció: Línia gratuïta per a menors i adults en situacions de risc, incloent-hi casos de violència de gènere.
Creu roja
- Telèfon: 900 107 917.
- Descripció: Línia gratuïta d’ajuda psicològica i social.
Recursos d’ajuda disponibles a Girona
Telèfon d’atenció a víctimes de violència de gènere a Girona
- Telèfon: 900 900 120 (Institut Català de les Dones).
- Descripció: Línia específica a Catalunya per a víctimes de violència de gènere. Disponible les 24 hores i atesa per professionals especialitzats.
Serveis Socials Municipals de Girona
- Direcció: Plaça del Vi, 1, 17004 Girona.
- Telèfon: 972 419 010.
- Descripció: Assessorament, acompanyament i derivació a serveis especialitzats.
Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte (OAVD)
- Direcció: Avinguda Ramon Folch, 4, 17001 Girona.
- Telèfon: 972942567.
- Descripció: Servei gratuït de suport legal, psicològic i social per a víctimes de qualsevol delicte, incloent-hi casos de violència de gènere.
Servei d’Informació i d’Atenció a les Dones (SIAD)
- Direcció: C. Joan Reglà, 16, Girona 17003
- Telèfon: 972 222 478.
- Descripció: Atenció especialitzada per a dones en situació de violència de gènere.
Emergències locals a Girona
- Policía Local: 092 o 972 419 092 (desde fora de Girona)
Recomanacions importants
- Emergències immediates: Truca al 112 o contacta amb la Policia Local.
- Guardar els números: Mantingues aquests números en un lloc segur i de fàcil accés.
- Confidencialitat garantida: Acudeix a qualsevol d’aquests serveis per rebre suport professional amb total confidencialitat.
Conclusió
La importància d’una defensa sòlida en casos de violència de gènere
Enfrontar una acusació de violència de gènere és una situació complexa que pot tenir repercussions legals, socials i personals de gran abast. En aquests casos, l’acusat manté el dret fonamental a la presumpció d’innocència, a un judici just i a presentar una defensa sòlida i ben fonamentada.
Comptar amb un advocat penalista especialitzat en violència de gènere és crucial per garantir que es respectin els teus drets des de l’inici del procés. Aquest professional no només domina els procediments legals específics, sinó que també està preparat per desmuntar acusacions infundades, anticipar les estratègies de l’acusació i construir una defensa efectiva basada en proves contundents i arguments jurídics sòlids.
Davant qualsevol acusació, actuar amb rapidesa és essencial. Respectar estrictament les mesures cautelars imposades i comptar amb el suport d’un equip legal expert pot marcar la diferència entre enfrontar una condemna injusta o aconseguir una resolució favorable. Si et trobes en aquesta situació, no l’afrontis sol: busca el suport d’un advocat especialitzat que t’orienti en cada pas del procés judicial. Una defensa sòlida comença amb un assessorament adequat.
Fonts
El Codi Penal espanyol, aprovat per la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, regula els delictes i les penes aplicables. En el context dels delictes relacionats amb la violència de gènere, destaquen els següents articles:
- Article 153: Defineix els delictes de maltractament en l’àmbit de la violència de gènere, incloent-hi penes específiques per a agressions físiques i psíquiques.
- Article 468: Castiga el trencament de condemna o de mesures cautelars, com ara les ordres d’allunyament.
- Article 172 bis: Regula el delicte d’assetjament, que pot incloure’s en l’àmbit de la violència de gènere en determinades circumstàncies.
Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim)
La Llei d’Enjudiciament Criminal, aprovada pel Reial decret de 14 de setembre de 1882, estableix els procediments processals aplicables als delictes. En casos de violència de gènere, els articles rellevants inclouen:
- Article 544 bis i ter: Regulen l’adopció de mesures cautelars, com les ordres de protecció i les ordres d’allunyament en casos de violència de gènere.
- Articles 109 i següents: Detallen els drets de les víctimes i les possibilitats de sol·licitar mesures de protecció durant el procés penal.
- Articles 13 i 14: Relatius a la jurisdicció i la competència dels Jutjats de Violència sobre la Dona.
Codi Penal Espanyol
- Article 153: Defineix els delictes de maltractament en l’àmbit de la violència de gènere, incloent-hi penes específiques per a agressions físiques i psíquiques.
- Article 172 bis: Regula el delicte d’assetjament en certs casos relacionats amb la violència de gènere.
- Article 468: Disposa sobre el trencament de condemna o de mesures cautelars, com les ordres d’allunyament.
- Article 33: Classifica les penes en greus, menys greus i lleus, amb detalls específics per a restriccions de convivència familiar.
Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere
- Estableix un marc específic d’actuació per als casos de violència de gènere.
- Defineix les competències dels Jutjats de Violència sobre la Dona i els drets de les víctimes.
Constitució Espanyola
- Artículo 24.2: Garantiza el derecho a la presunción de inocencia y un juicio justo para todos los acusados.
Tribunal suprem i jurisprudència
- Sentències rellevants valoren el valor del testimoni de la víctima en delictes de violència de gènere, sempre subjecte a criteris de credibilitat, com ara la coherència, la persistència i l’absència de motius espuris.
- Estableixen la necessitat de proves indirectes que corroborin els testimonis en casos de difícil comprovació, per tal de garantir un procés just i equilibrat.
Tribunal Constitucional y Tribunal Europeu de Drets Humans
- Dictàmens i resolucions analitzen la compatibilitat de les mesures de protecció amb el principi de presumpció d’innocència.
- Avalen les normatives destinades a protegir les víctimes, sempre que es respectin les garanties processals i el dret a un procés just.
Recursos addicionals en violència de gènere
- Institut Nacional d’Estadística (INE): Dades sobre la prevalença de la violència de gènere a Espanya.
- Ministeri d’Igualtat: Protocols i guies per a l’atenció a víctimes i l’actuació judicial en casos de violència de gènere.
Recursos locals a Girona
- Telèfon 016: Atenció confidencial per a víctimes de violència de gènere.
- Serveis Socials Municipals de Girona: Assessorament i acompanyament a víctimes.
- Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte (OAVD): Suport integral en casos de delictes relacionats amb la violència de gènere.
Avís legal – Descàrrec de responsabilitat
La informació proporcionada en aquest lloc web té un propòsit exclusivament informatiu i no constitueix assessorament legal específic. Tot i que fem tot el possible per garantir que el contingut sigui actualitzat i precís, no assumim cap responsabilitat per errors, omissions o decisions preses basant-se en la informació aquí presentada.
L’ús d’aquest lloc no estableix una relació advocat-client. Recomanem encaridament buscar assessorament professional personalitzat per tractar casos concrets.
Aquest lloc pot contenir enllaços a pàgines web externes. No controlem ni som responsables del contingut d’aquests llocs, ni garantim la seva precisió o seguretat.
Tot el material disponible en aquest lloc està protegit per drets de propietat intel·lectual. Queda estrictament prohibida la seva reproducció total o parcial sense l’autorització prèvia i expressa del titular.
En utilitzar aquest lloc web, acceptes que qualsevol controvèrsia es regirà per la legislació espanyola i serà resolta davant els tribunals competents.
Ens reservem el dret a modificar aquest Avís Legal sense previ avís. Per a qualsevol consulta o aclariment, t’invitem a contactar-nos directament.
