Taula de continguts
Introducció
En l’era digital, les injúries i calúmnies han trobat un nou camp d’acció: Internet. Les xarxes socials, els fòrums i els llocs web permeten que comentaris ofensius o acusacions falses es difonguin ràpidament, danyant la reputació de persones i empreses. Protegir la nostra imatge en l’entorn digital no només és essencial per al benestar personal, sinó també un dret legal que pot ser defensat.
En aquest article, explorarem:
- Què són les injúries i calúmnies.
- Com es manifesten en l’àmbit online.
- Quins passos legals pots prendre si t’enfrontes a aquest tipus de situacions.
Segueix llegint per descobrir com protegir-te!
Què són les injúries i calúmnies?
Definició d’injúries
Les injúries es refereixen a expressions o manifestacions que lesionen la dignitat, la fama o l’autoestima d’una persona, menyscabant-ne la reputació. En termes legals, es consideren un delicte contra l’honor si es realitzen amb la intenció d’ofendre, tal com estableix l’article 208 del Codi Penal (CP).
Per exemple, afirmar públicament que una persona és “incompetent” en la seva feina sense proves podria constituir una injúria, sempre que quedi acreditada la intenció de menysprear o danyar-ne la imatge.
És injúria l’acció o expressió que lesiona la dignitat d’una altra persona, menyscabant-ne la fama o atemptant contra la seva pròpia estimació.
Només constitueixen delicte les injúries que, per la seva naturalesa, efectes i circumstàncies, es tinguin per greus en el concepte públic, sense perjudici del que disposa l’apartat 4 de l’article 173.
Les injúries que consisteixin en la imputació de fets no es consideren greus, tret de qual s’hagin dut a terme sabent-ne la falsedat o amb menyspreu temerari cap a la veritat.
Definició de calúmnies
Les injúries es refereixen a expressions o manifestacions que lesionen la dignitat, la fama o l’autoestima d’una persona, menyscabant-ne la reputació. En termes legals, es consideren un delicte contra l’honor si es realitzen amb la intenció d’ofendre, tal com ho estipula l’Article 208 del Codi Penal Espanyol, que estableix que les injúries greus fetes amb publicitat poden ser sancionades penalment.
Per exemple, afirmar públicament que una persona és “incompetent” en la seva feina sense proves podria constituir una injúria. Això és especialment rellevant quan les declaracions es realitzen en plataformes públiques com les xarxes socials, on l’abast i la repercussió es veuen amplificats.
En aquests casos, és important recordar que la protecció de la dignitat personal està recolzada legalment i que les víctimes tenen dret a reclamar pels danys causats.
L’Article 211 del Codi Penal posa èmfasi en el fet que, quan aquestes injúries es divulguen amb publicitat, el dany a la reputació s’agreuja, la qual cosa pot implicar penes més severes.
La calumnia y la injuria se reputarán hechas con publicidad cuando se propaguen por medio de la imprenta, la radiodifusión o por cualquier otro medio de eficacia semejante
La calúmnia i la injúria es consideren fetes amb publicitat si es propaguen per mitjà de la impremta, la radiodifusió o per qualsevol altre mitjà d’eficàcia semblant.
Regulació a Espanya
A Espanya, la calúmnia està regulada al Codi Penal, específicament als articles 205 i 206:
Article 206: Estableix les sancions, que inclouen multes econòmiques i, en casos greus, penes de presó.
Article 205: Defineix la calúmnia com la imputació d’un delicte sabent que és fals.
Requisitos para denunciar
- Evidència: Reunir proves de la falsedat de l’acusació.
- Denúncia: Presentar la denúncia davant les autoritats competents.
- Procés judicial: Iniciar el procediment penal per aclarir els fets.
En resum, les calúmnies són un acte greu que atempta contra l’honor i estan penalitzades al Codi Penal espanyol.
És calúmnia la imputació d’un delicte feta sabent que és fals o amb menyspreu temerari cap a la veritat.
Diferències clau
La principal diferència entre injúries i calúmnies rau en el contingut de l’acusació.
Injúries: Es refereixen a expressions o actes que danyen l’honor, la dignitat o la reputació d’una persona, sense implicar l’acusació d’un delicte. És a dir, es tracta de comentaris ofensius que busquen menyscabar la imatge d’algú, però que no atribueixen fets delictius. L’Article 208 del Codi Penal Espanyol regula les injúries, considerant-les un delicte contra l’honor, especialment quan es cometen amb publicitat.
Calúmnies: Consisteixen a imputar falsament a algú la comissió d’un delicte, sabent que aquesta imputació és falsa. Això implica una acusació greu que no només afecta l’honor de la persona, sinó que també la vincula de manera falsa amb un fet delictiu. Segons l’Article 205 del Codi Penal Espanyol, la calúmnia és un delicte greu que pot comportar penes de presó o multes, depenent del seu abast i publicitat.
Per exemple, dir que una persona és deshonesta podria constituir una injúria, mentre que afirmar falsament que algú ha robat diners seria una calúmnia. Tots dos són delictes contra l’honor, però la calúmnia s’agreuja en implicar un delicte inexistent.
En el context de les calúmnies, l’Article 207 del Codi Penal Espanyol introdueix la exceptio veritatis, també coneguda com a eximent de veritat, com una possible excusa absolutòria.
Què és la exceptio veritatis?
La exceptio veritatis permet a l’acusat de calúmnia demostrar que la imputació realitzada no era falsa, sinó verdadera. Si aconsegueix provar que el delicte atribuït al denunciant realment va tenir lloc, queda exempt de responsabilitat penal per calúmnia.
L’acusat per un delicte de calúmnia queda exempt de tota pena si prova el fet criminal que hagi imputat.
Injúries i calúmnies en l’àmbit digital
L’entorn en línia ha amplificat significativament l’impacte de les injúries i calúmnies.
Plataformes com Facebook, Twitter o fòrums anònims permeten la difusió massiva i immediata de contingut ofensiu o difamatori, multiplicant l’abast i el dany potencial a la reputació de les víctimes. En qüestió de minuts, una publicació calumniosa o injuriosa pot ser vista, compartida i comentada per milers de persones, fent que el dany sigui difícil de controlar o revertir.
Factors que agreugen l’impacte online:
- Anonimat: Molts usuaris aprofiten l’anonimat que ofereixen alguns fòrums o xarxes socials per llançar acusacions falses o comentaris ofensius sense por de represàlies.
- Velocitat de difusió: Els algoritmes d’aquestes plataformes prioritzen el contingut polèmic, fet que pot accelerar la propagació de publicacions perjudicials.
- Dificultat per eliminar contingut: Encara que és possible denunciar publicacions, el procés pot ser lent, i les rèpliques o captures de pantalla solen mantenir el contingut circulant fins i tot després de ser eliminat.
Desafiaments legals en l’àmbit digital:
- Identificació del responsable: Localitzar l’autor d’un comentari ofensiu pot ser complicat, especialment si utilitza perfils falsos o es troba en una altra jurisdicció.
- Permanència del contingut: A diferència de les difamacions tradicionals, el contingut en línia pot romandre accessible durant anys, afectant la víctima a llarg termini.
Per aquests motius, és fonamental actuar amb rapidesa i comptar amb assessorament legal especialitzat per protegir la reputació en l’àmbit digital. L’Article 211 del Codi Penal Espanyol és especialment rellevant, ja que agreuja les penes quan el delicte contra l’honor es comet amb publicitat, una característica inherent a l’entorn en línia.
Principals plataformes
Las redes sociales son el principal espacio donde se cometen delitos de injurias y calumnias, seguidas de blogs, secciones de comentarios en páginas web e incluso aplicaciones de mensajería instantánea.
Per què les xarxes socials són un focus per a aquests delictes:
- Facilitat de publicació: Plataformes com Facebook, Twitter o Instagram permeten als usuaris compartir contingut de manera instantània i sense filtres previs, la qual cosa facilita la difusió de comentaris injuriosos o calumniosos.
- Anonimat: Moltes persones aprofiten perfils falsos o anònims per emetre declaracions ofensives o falses sense temor a repercussions immediates.
- Viralitat: Els algoritmes de les xarxes socials prioritzen contingut que genera interacció, la qual cosa pot fer que publicacions difamatòries es propaguin ràpidament.
- Falta de regulació immediata: Tot i que aquestes plataformes compten amb polítiques contra el discursde odio y la difamación, los procesos de revisión y eliminación de contenido suelen ser lentos y poco efectivos.
Altres plataformes on ocorren aquests delictes:
- Blogs i fòrums: En aquests espais, les publicacions injurioses o calumnioses solen estar millor elaborades i romandre visibles durant més temps, afectant greument la reputació de les víctimes.
- Seccions de comentaris: Les pàgines web de notícies o de contingut popular solen ser un caldo de cultiu per a comentaris difamatoris, aprofitant la llibertat que brinden aquestes seccions.
- Aplicacions de missatgeria: Fins i tot en plataformes privades com WhatsApp o Telegram, és comú que es difonguin missatges calumniosos en cadenes o grups tancats, ampliant el dany en cercles més íntims.
Impacte de l’anonimat i facilitat tecnològica:
L’anonimat i l’accessibilitat tecnològica fomenten un comportament irresponsable. Aquest entorn pot ser propici per a la propagació d’acusacions falses, danyant la dignitat de persones i empreses, tal com es contempla als Articles 205 i 208 del Codi Penal Espanyol, que tipifiquen com a delicte tant les calúmnies com les injúries.
Actuar contra aquests comportaments és crucial. Es recomana recopilar proves, com ara captures de pantalla, i acudir a especialistes legals per procedir conforme a la legislació vigent.
Exemples de casos comuns
1. Comentaris difamatoris a les xarxes socials
Les plataformes com Facebook, Twitter, Instagram o TikTok són espais on, amb freqüència, les persones publiquen comentaris negatius o acusacions sense fonament contra altres persones o empreses.
Legislació aplicable: Segons l’Article 208 del Codi Penal Espanyol, aquestes expressions poden constituir injúries si lesionen l’honor de la persona afectada.
Exemple: Un usuari escriu a Twitter que un professional “és incompetent” o “estafa els seus clients” sense cap prova.
Conseqüència: Aquest tipus de publicacions pot danyar greument la reputació professional o personal de l’afectat, especialment si es comparteixen àmpliament.
2. Publicacions en fòrums acusant una persona d’activitats il·lícites sense proves
Els fòrums anònims o semi-privats, com Reddit o comunitats específiques, sovint s’utilitzen per imputar falsament delictes a tercers.
Particularitat: Si aquestes publicacions aconsegueixen una gran visibilitat, les penes poden ser més severes, segons l’Article 211, que agreuja el delicte per publicitat.
Exemple: En un fòrum, algú afirma que una persona ha comès frau o blanqueig de diners sense aportar cap evidència.
Conseqüència: Aquest tipus de declaracions es qualifiquen com a calúmnies segons l’Article 205 del Codi Penal Espanyol, ja que atribueixen falsament un delicte, cosa que pot comportar greus conseqüències legals.
3. Vídeos o publicacions virals amb informació falsa que danyen la reputació de tercers
El contingut multimèdia, com vídeos a YouTube, TikTok o transmissions en directe, pot incloure informació falsa que danya la imatge pública d’una persona o entitat.
Conseqüència: Aquest tipus de publicacions té un impacte més greu a causa de l’abast potencial de les plataformes i el caràcter visual del contingut. Poden classificar-se com a injúries greus si busquen desacreditar la imatge de l’empresa.
Exemple: Un creador de contingut publica un vídeo acusant una empresa de “vendre productes defectuosos i enganyar els clients” sense aportar proves.
Altres delictes que poden cometre’s conjuntament amb les injúries o calúmnies online
demás de las injurias y calumnias, el entorno digital puede facilitar la comisión de otros delitos que, en muchos casos, se cometen conjuntamente o están relacionados con estas prácticas. Algunos de los delitos más frecuentes son:
1. Assetjament online (Ciberassetjament)
Descripció: Consisteix a enviar missatges repetitius, intimidatoris o amenaçadors amb l’objectiu d’assetjar, humiliar o generar por en la víctima.
Exemple: Un usuari publica missatges calumniosos de forma reiterada i envia amenaces privades a través de xarxes socials.
Legislació aplicable: Tipificat a l’Article 172 ter del Codi Penal Espanyol, el ciberassetjament pot comportar penes agreujades si afecta greument la vida privada de la víctima.
1. S’ha de castigar amb la pena de presó de tres mesos a dos anys o multa de sis a vint-i-quatre mesos el qui assetgi una persona portant a terme de manera insistent i reiterada, i sense estar-hi legítimament autoritzat, alguna de les conductes següents i, d’aquesta manera, alteri el desenvolupament normal de la seva vida quotidiana:
1a. La vigili, la persegueixi o cerqui la seva proximitat física.
2a. Estableixi o intenti establir contacte amb ella a través de qualsevol mitjà de comunicació, o per mitjà de terceres persones.
3a. Mitjançant l’ús indegut de les seves dades personals, adquireixi productes o mercaderies, o contracti serveis, o faci que terceres persones es posin en contacte amb ella.
4a. Atempti contra la seva llibertat o contra el seu patrimoni, o contra la llibertat o el patrimoni d’una altra persona propera a ella. Quan la víctima estigui en una situació d’especial vulnerabilitat per raó de la seva edat, malaltia, discapacitat o per qualsevol altra circumstància, s’ha d’imposar la pena de presó de sis mesos a dos anys.
2. Quan l’ofès sigui alguna de les persones a què es refereix l’apartat 2 de l’article 173, s’ha d’imposar una pena de presó d’un a dos anys, o treballs en benefici de la comunitat de seixanta a cent vint dies. En aquest cas no és necessària la denúncia a què es refereix l’apartat 4 d’aquest article.
3. Les penes que preveu aquest article s’han d’imposar sense perjudici de les que puguin correspondre als delictes en què s’hagin concretat els actes d’assetjament.
4. Els fets que descriu aquest article només són perseguibles mitjançant una denúncia de la persona ofesa o del seu representant legal.
5. El qui, sense consentiment del seu titular, utilitzi la imatge d’una persona per fer anuncis o obrir perfils falsos en xarxes socials, pàgines de contacte o qualsevol mitjà de difusió pública, i li ocasioni una situació d’assetjament, fustigació o humiliació, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a dotze mesos. Si la víctima del delicte és un menor o una persona amb discapacitat, s’ha d’aplicar la meitat superior de la condemna.
2. Suplantació d’identitat
Descripció: Crear perfils falsos o utilitzar informació personal de la víctima per fer-se passar per ella, amb l’objectiu de difamar, cometre fraus o danyar-ne la reputació.
Exemple: Obrir un compte fals en xarxes socials en nom d’una persona per publicar comentaris injuriosos o calumniosos.
Legislació aplicable: Aquest delicte està regulat a l’Article 401 del Codi Penal Espanyol, que penalitza la falsedat documental i l’ús indegut de la identitat d’una altra persona.
El qui usurpi l’estat civil d’un altre ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a tres anys.
3. Amenaces
- Descripció: Expressar la intenció de causar dany físic, econòmic o reputacional mitjançant publicacions o missatges privats.
- Exemple: Un usuari envia un missatge privat afirmant que “publicarà informació perjudicial si no rep diners”.
- Legislació aplicable: Segons l’Article 169 del Codi Penal Espanyol, les amenaces constitueixen un delicte, i si es realitzen en un context d’injúries o calúmnies, poden agreujar la pena.
El qui amenaci un altra persona de causar a ella, a la seva família o a altres persones amb les quals estigui íntimament vinculat un mal que constitueixi delictes d’homicidi, lesions, avortament, contra la llibertat, tortures i contra la integritat moral, la llibertat sexual, la intimitat, l’honor, el patrimoni i l’ordre socioeconòmic, ha de ser castigat:
1r. Amb la pena de presó d’un a cinc anys, si s’ha fet l’amenaça exigint una quantitat o imposant qualsevol altra condició, encara que no sigui il·lícita, i el culpable ha aconseguit el seu propòsit. En cas de no aconseguir-ho, s’ha d’imposar la pena de presó de sis mesos a tres anys.
Les penes assenyalades en el paràgraf anterior s’han d’imposar en la meitat superior si les amenaces es fan per escrit, per telèfon o per qualsevol mitjà de comunicació o de reproducció, o en nom d’entitats o grups reals o presumptes.
2n. Amb la pena de presó de sis mesos a dos anys, quan l’amenaça no hagi estat condicional.
4. Revelació de secrets o violació de la privacitat
Descripció: Publicar informació confidencial, imatges privades o dades sensibles sense el consentiment de la víctima, amb l’objectiu de perjudicar-la.
Exemple: Difondre captures de pantalla de converses privades per desprestigiar algú a les xarxes socials.
Legislació aplicable: Sancionat per l’Article 197 del Codi Penal Espanyol, que protegeix la intimitat i les dades personals.
1. El qui, per descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d’altri, sense el seu consentiment, s’apoderi dels seus papers, cartes, missatges de correu electrònic o qualsevol altre document o efecte personal, intercepti les seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d’escolta, transmissió, gravació o reproducció del so o de la imatge, o de qualsevol altre senyal de comunicació, ha de ser castigat amb les penes de presó d’un a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos.
2. Les mateixes penes s’han d’imposar al qui, sense estar-hi autoritzat, s’apoderi, utilitzi o modifiqui, en perjudici d’un tercer, dades reservades de caràcter personal o familiar d’altri que estiguin registrades en fitxers o suports informàtics, electrònics o telemàtics, o en qualsevol altre tipus d’arxiu o registre públic o privat. S’han d’imposar penes iguals al qui, sense estar-hi autoritzat, hi accedeixi per qualsevol mitjà i a qui les alteri o utilitzi en perjudici del titular de les dades o d’un tercer.
3. S’ha d’imposar la pena de presó de dos a cinc anys si es difonen, revelen o cedeixen a tercers les dades o fets descoberts o les imatges captades a què es refereixen els números anteriors.
S’ha de castigar amb les penes de presó d’un a tres anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos el qui, sabent-ne l’origen il·lícit i sense haver pres part en el seu descobriment, realitzi la conducta descrita en el paràgraf anterior.
4. Els fets descrits en els apartats 1 i 2 d’aquest article s’han de castigar amb una pena de presó de tres a cinc anys quan:
a) els cometin les persones encarregades o responsables dels fitxers, suports informàtics, electrònics o telemàtics, arxius o registres; o
b) es portin a terme mitjançant la utilització no autoritzada de dades personals de la víctima.
Si les dades reservades s’han difós, cedit o revelat a tercers, s’han d’imposar les penes en la meitat superior.
5. Igualment, quan els fets descrits en els apartats anteriors afectin dades de caràcter personal que revelin la ideologia, religió, creences, salut, origen racial o vida sexual, o la víctima sigui un menor d’edat o una persona amb discapacitat necessitada d’una protecció especial, s’han d’imposar les penes previstes en la meitat superior.
6. Si els fets es realitzen amb fins lucratius, s’han d’imposar les penes previstes respectivament en els apartats 1 al 4 d’aquest article en la meitat superior. Si a més afecten dades de les esmentades en l’apartat anterior, la pena que s’ha d’imposar és la de presó de quatre a set anys.
7. S’ha de castigar amb una pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a dotze mesos el qui, sense autorització de la persona afectada, difongui, reveli o cedeixi a tercers imatges o gravacions audiovisuals d’aquella que hagi obtingut amb la seva anuència en un domicili o en qualsevol altre lloc fora de l’abast de la mirada de tercers, quan la divulgació menyscabi greument la intimitat personal d’aquesta persona.
S’ha d’imposar la pena de multa d’un a tres mesos al qui hagi rebut les imatges o gravacions audiovisuals a les quals es refereix el paràgraf anterior i les difongui, reveli o cedeixi a tercers sense el consentiment de la persona afectada.
En els supòsits dels paràgrafs anteriors, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior quan els fets els hagi comès el cònjuge o una persona que hi estigui o hi hagi estat unida per una relació d’afectivitat anàloga, fins i tot sense convivència, la víctima sigui menor d’edat o una persona amb discapacitat necessitada de protecció especial, o els fets s’hagin comès amb una finalitat lucrativa.
5. Difusió de contingut difamatori en grup organitzat
Descripció: Quan diverses persones actuen de manera coordinada per amplificar el dany causat per comentaris calumniosos o injuriosos, com en el cas de campanyes de difamació o “linxaments digitals”.
Exemple: Un grup d’usuaris d’un fòrum conspira per compartir publicacions falses sobre una persona o empresa a múltiples plataformes.
Legislació aplicable: Pot implicar penes addicionals segons l’Article 570 bis del Codi Penal Espanyol, que penalitza les activitats realitzades per grups organitzats.
1. Els qui promoguin, constitueixin, organitzin, coordinin o dirigeixin una organització criminal han de ser castigats amb la pena de presó de quatre a vuit anys si l’organització té per finalitat o objecte cometre delictes greus, i amb la pena de presó de tres a sis anys en la resta de casos; i els qui participin activament en l’organització, en formin part o cooperin econòmicament o de qualsevol altra manera amb aquesta han de ser castigats amb les penes de presó de dos a cinc anys si té com a finalitat cometre delictes greus, i amb la pena de presó d’un a tres anys en la resta de casos.
Als efectes d’aquest Codi, s’entén per organització criminal l’agrupació formada per més de dues persones amb caràcter estable o per un temps indefinit, que de manera concertada i coordinada es reparteixin diverses tasques o funcions amb la finalitat de cometre delictes.
2. Les penes que preveu el número anterior s’han d’imposar en la meitat superior quan l’organització:
a) estigui formada per un elevat nombre de persones.
b) disposi d’armes o instruments perillosos.
c) disposi de mitjans tecnològics avançats de comunicació o transport que per les seves característiques siguin especialment aptes per facilitar l’execució dels delictes o la impunitat dels culpables.
Si concorren dues o més de les circumstàncies esmentades s’han d’imposar les penes superiors en grau.
3. S’han d’imposar en la meitat superior les penes respectivament previstes en aquest article si els delictes són contra la vida o la integritat de les persones, la llibertat, la llibertat i indemnitat sexuals o el tràfic d’éssers humans.
6. Falsedat documental o manipulació de proves digitals
Descripció: Modificar imatges, vídeos o documents per difondre contingut fals amb l’objectiu de calumniar o injuriar.
Exemple: Editar una fotografia perquè sembli que la víctima està implicada en un acte il·legal i publicar-la a les xarxes socials.
Legislació aplicable: Aquestes accions es consideren falsedat documental segons l’Article 395 del Codi Penal Espanyol.
El qui, per perjudicar a altri, cometi en un document privat alguna de les falsedats que preveuen els tres primers números de l’apartat 1 de l’article 390, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys.
Relevància d’actuar davant el concurs de delictes
Quan les injúries o calúmnies es presenten conjuntament amb altres delictes:
S’agreugen les penes: La concurrència de múltiples delictes augmenta la severitat de les sancions.
Impacte amplificat: La combinació d’aquests delictes pot generar un dany molt més gran a la reputació, la seguretat i el benestar emocional de la víctima.
És fonamental recopilar proves de totes les accions realitzades en l’àmbit digital, com captures de pantalla i enllaços, i buscar assistència legal especialitzada per procedir d’acord amb les lleis vigents..
Accions recomanades davant d’aquestes situacions:
- Documentar el contingut: Les captures de pantalla, enllaços i registres són claus per presentar una denúncia efectiva.
- Contactar amb les plataformes: La majoria de xarxes socials i fòrums disposen de sistemes per denunciar contingut que infringeix drets.
- Assessorament legal: Denunciar davant les autoritats corresponents per protegir l’honor i la reputació, basant-se en els articles esmentats del Codi Penal Espanyol.
Actuar amb rapidesa és essencial per mitigar el dany reputacional i aconseguir justícia.
Notícies sobre calúmnies i injúries online
En els últims anys, s’ha observat un increment significatiu en els delictes relacionats amb calúmnies, injúries i ciberassetjament a Espanya. Segons dades del Ministeri de l’Interior, la criminalitat va augmentar un 3% en el primer semestre de 2024, destacant un alça del 9,2% en ciberdelictes. HuffPost España.
Aquest fenomen afecta especialment els joves; estudis recents indiquen que sis de cada 100 estudiants són víctimes d’assetjament escolar, amb un notable impacte del ciberassetjament, que incrementa la desconnexió moral i la sensació d’impunitat entre els agressors. El País.
A més, experts en ciberseguretat assenyalen que els autors d’aquests delictes són cada vegada més joves, fet que agreuja la problemàtica. Cadena Ser
Com reclamar davant d’injúries o calúmnies online
Pas a pas per reclamar delictes d’injúries i calúmnies online:
- Identifica el delicte: Analitza si els comentaris contenen ofenses directes (injúries) o acusacions falses (calúmnies) que danyin la teva reputació.
- Recopila proves: Fes captures de pantalla, guarda enllaços i registra la data i hora de les publicacions. És essencial documentar el contingut ofensiu.
- Consulta un advocat: Busca assessorament legal per avaluar si el cas compleix amb els requisits del Codi Penal del teu país.
- Denuncia a la plataforma: Reporta el contingut a la xarxa social o lloc web per intentar la seva eliminació.
- Acte de conciliació previ: Obligatorietat d’intentar una conciliació prèvia com a requisit per presentar una querella criminal en cas de particulars.
- Presenta una querella o denúncia formal: Acudeix a les autoritats amb totes les proves recopilades per iniciar el procés legal.
- Segueix el procés judicial: Assisteix a les audiencies i coopera amb la investigació per buscar una resolució favorable.
Acte de conciliació previ a Espanya
En els casos de calúmnies i injúries, la Llei d’Enjudiciament Criminal (article 804) estableix l’obligatorietat d’intentar una conciliació prèvia com a requisit per presentar una querella penal. Aquest pas té les següents característiques:
Procediment de l’acte de conciliació
Presentació de la sol·licitud:
El querellant (persona afectada) ha de presentar una sol·licitud de conciliació al Jutjat de Pau o al Jutjat de Primera Instància i Instrucció corresponent al domicili del querellat.
Cita a les parts:
El jutjat cita tant al querellant com al querellat per a una audiencia de conciliació.
Desenvolupament de l’audiència:
Durant l’audiència, es busca que les parts arribin a un acord que pot incloure:
- Rectificació de les declaracions.
- Disculpes públiques.
- Reparació econòmica.
Resultats possibles:
- Acord assolit: Si les parts arriben a un acord, es redigeix un acta i es considera resolt el conflicte, evitant la querella penal.
- Sense acord: Si no s’aconsegueix un acord, el jutjat emet un acta de no conciliació, que permet al querellant presentar una querella penal.
Excepcions a l’acte de conciliació
No serà necessari l’acte de conciliació previ en els següents casos:
Inexistència d’interès conciliador: Si el querellat no assisteix a l’acte, s’entén que no hi ha interès en conciliar, i el querellant pot procedir amb la querella criminal.
Calúmnies o injúries realitzades amb publicitat: Per exemple, si l’acte es va cometre a través de mitjans de comunicació (article 211 del Codi Penal).
Quan afecta a funcionaris públics en l’exercici de les seves funcions, si les imputacions estan relacionades amb el seu càrrec (article 215.3 del Codi Penal).
Conclusió
A Espanya, l’acte de conciliació previ és un pas obligatori en la majoria dels casos de calúmnies i injúries, excepte en excepcions específiques. Aquest mecanisme busca resoldre els conflictes de manera amistosa i restaurar l’honor de l’afectat, evitant procediments judicials innecessaris. Si no s’aconsegueix un acord, l’acció penal pot continuar.
Recursos públics per a injúries i calúmnies online
Recursos a Catalunya
Mossos d’Esquadra – Unitat de Delictes Informàtics
Els Mossos d’Esquadra tenen una unitat especialitzada en delictes cibernètics. Pots presentar denúncies a les comissaries o consultar sobre delictes en línia.
Més informació
Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte (OAVD)
Ofereixen suport psicològic, jurídic i social a víctimes de delictes. Ideal per a casos d’injúries o calúmnies en línia.
Més informació
Agència Catalana de Ciberseguretat
Ofereixen assessorament tècnic per resoldre conflictes digitals, incloent-hi calúmnies i injúries.
Més informació
Servei de Justícia Gratuïta – Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona (ICAG)
Proporcionen advocats d’ofici per a aquells que no puguin assumir el cost d’una representació legal.
Sol·licitar assistència
Servei de Justícia Gratuïta – Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB)
Proporcionen advocats d’ofici per a aquells que no puguin assumir el cost d’una representació legal.
Sol·licitar assistència
Punt de Mediació de Catalunya
Aquest servei facilita la mediació per resoldre conflictes sense necessitat de judici.
Més informació
Atenció Ciutadana 012 – Generalitat de Catalunya
Pots trucar al 012 per rebre orientació sobre recursos legals a Catalunya.
Més informació
Recursos en Espanya
Policia Nacional – Delictes Tecnològics
La Policia Nacional compta amb una unitat especialitzada en ciberdelictes. Pots presentar denúncies en línia o en persona.
Més informació
Guàrdia Civil – Grup de Delictes Telemàtics (GDT)
El GDT investiga delictes a internet, incloent-hi injúries i calúmnies.
Més informació
Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD)
Gestiona reclamacions relacionades amb dades personals i l’eliminació de contingut ofensiu.
Més informació
Oficines d’Atenció a la Víctima del Delicte (OAVD)
Ofereixen assistència gratuïta jurídica, social i psicològica a víctimes de delictes.
Més informació
Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE)
Brinden assessorament gratuït sobre seguretat en línia i gestió de difamacions digitals.
Contactar aquí
Assistència Jurídica Gratuïta – Consell General de l’Advocacia Espanyola
Si necessites un advocat d’ofici, pots sol·licitar assistència jurídica gratuïta.
Sol·licitar assistència
Conclusió
A l’era digital, l’auge dels delictes com les injúries i calúmnies online, el ciberassetjament, la suplantació d’identitat i la difusió no autoritzada d’informació privada ha crescut de manera alarmant. Les xarxes socials i plataformes digitals amplifiquen l’impacte d’aquestes accions, deixant les víctimes exposades a un dany reputacional, emocional i social incalculable. La velocitat i abast d’internet converteixen aquests actes en un problema seriós, amb conseqüències legals greus per als responsables.
Per què necessites un advocat penalista expert en delictes online?
Enfrontar delictes informàtics i atacs contra l’honor requereix el respatll d’un especialista en dret penal que entengui la complexitat d’aquest entorn. Un advocat penalista expert en injúries i calúmnies online serà el teu aliat clau per protegir els teus drets i restaurar la teva tranquil·litat. Aquest professional pot:
- Garantir que la teva reputació sigui defesa de manera efectiva i ràpida.
- Analitzar el teu cas i determinar les millors estratègies legals.
- Recopilar proves vàlides per sustentar la teva denúncia.
- Representar-te davant les autoritats competents i gestionar els procediments judicials.
- El tiempo es crucial. Actuar con celeridad puede marcar la diferencia entre frenar el daño o permitir que este escale.
L’impacte dels delictes online i la necessitat de prendre acció
La proliferació de delictes informàtics no només afecta les víctimes, sinó que també planteja un repte per a la societat. Cada vegada més persones veuen compromesa la seva privadesa, exposades a humiliacions públiques o enfrontant-se a danys psicològics i emocionals greus.
Els delictes contra l’honor i altres crims cibernètics estan augmentant exponencialment degut a la falta de consciència sobre els drets digitals i l’ús irresponsable de les tecnologies. La col·laboració entre plataformes tecnològiques, autoritats i professionals del dret és fonamental per combatre aquestes amenaces i garantir un entorn en línia més segur.
Conclusiones: protegeix el teu honor i tranquil·litat en l’entorn digital
El dany causat per delictes online pot ser devastador. La bona notícia és que pots prendre acció immediata per protegir-te. Contactar amb un advocat penalista especialitzat en delictes contra l’honor online és el primer pas cap a la justícia.
Cada cas atès a temps ajuda a reduir l’impacte i frena l’expansió d’aquests crims en l’entorn digital. No permetis que el dany continuï; una assessoria experta pot restaurar el teu benestar i salvaguardar els teus drets.
Junts, promovem un entorn digital basat en el respecte, la responsabilitat i l’ús ètic de les tecnologies. Construir un espai en línia més segur és una tasca col·lectiva, i cada acció compta.
Protegeix-te i defensa el teu honor avui mateix!
Fonts
Codi Penal (Text consolidat)
Conté els articles 205, 206, 208, 211, 215, i altres relacionats amb injúries, calúmnies i delictes en línia.
Més informació
Ministeri de l’Interior – Estadístiques de Criminalitat
Dades sobre la incidència de delictes a Espanya.
Més informació
Informe sobre la Cibercriminalitat a Espanya 2023 del Ministeri de l’Interior, els ciberdelictes han augmentat significativament en els darrers anys, amb les estafes informàtiques com un dels delictes més comuns. Aquest document subratlla la importància d’adoptar mesures de ciberseguretat més eficaces per afrontar aquest fenomen.
Consulta l’informe aquí
El País
Articles sobre ciberassetjament i delictes relacionats en l’àmbit educatiu i juvenil.
Més informació
Cadena Ser
Anàlisi sobre la creixent participació de joves en delictes en línia.
Més informació
Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD)
Recursos per gestionar reclamacions relacionades amb dades personals i contingut ofensiu.
Més informació
Instituto Nacional de Ciberseguridad (INCIBE)
Assistència i assessorament tècnic sobre ciberseguretat i gestió de difamacions digitals.
Més informació
Policía Nacional – Unidad de Delitos Tecnológicos
Informació sobre com presentar denúncies de ciberdelictes.
Més informació
Guardia Civil – Grupo de Delitos Telemáticos (GDT)
Recursos i assistència per a casos de delictes en línia.
Més informació
Servei de Justícia Gratuïta – Consejo General de la Abogacía Española
Assistència legal gratuïta per a qui no pugui costejar la representació.
Més informació
Mossos d’Esquadra – Delictes Informàtics
Servei especialitzat en la investigació de delictes en línia a Catalunya.
Agència Catalana de Ciberseguretat
Solucions tècniques per a problemes digitals a Catalunya.
Ley de Enjuiciamiento Criminal (LECrim)
Procés de l’acte de conciliació en casos d’injúries i calúmnies.
Més informació
Avís legal – Exempció de responsabilitat
1. Informació General
Aquest blog té com a objectiu proporcionar informació general sobre diversos temes. En accedir i utilitzar aquest lloc web, acceptes els termes i condicions aquí descrits. Si no estàs d’acord, et recomanem no utilitzar aquest lloc.
2. Propietat Intel·lectual
Tot el contingut d’aquest blog, incloent textos, imatges, gràfics i disseny, està protegit per drets d’autor. Queda prohibit la seva reproducció, distribució o modificació sense autorització prèvia del propietari.
3. Contingut i Ús de la Informació
La informació publicada en aquest blog té caràcter general i no constitueix assessorament professional, tècnic o legal. No assumim responsabilitat per l’exactitud, integritat o actualitat dels continguts, ni per les decisions preses a partir d’ells.
4. Enllaços Externs
El blog pot contenir enllaços a llocs de tercers. No ens fem responsables del contingut, les polítiques o els serveis oferts en aquests llocs externs.
5. Comentaris i Contingut Generat per Usuaris
Els comentaris al blog són responsabilitat exclusiva dels seus autors. Ens reservem el dret d’eliminar qualsevol comentari que considerem inapropiat, ofensiu o contrari a la llei.
6. Limitació de Responsabilitat Tècnica
No garantim la disponibilitat ininterrompuda del lloc, ni assumim responsabilitat per possibles danys causats per problemes tècnics, virus o altres incidents.
7. Modificacions de l’Avís Legal
Ens reservem el dret d’actualitzar aquest avís legal en qualsevol moment. Recomendem revisar-lo periòdicament per estar al corrent dels canvis.
8. Legislació Aplicable
Aquest avís legal es regeix per les lleis aplicables a la jurisdicció corresponent.
