Taula de conteninguts
Introducció
En l’entorn empresarial, els conflictes societaris són pràcticament inevitables, especialment en empreses amb múltiples socis i directius, on convergeixen diferents interessos, objectius i perspectives. Aquests desacords poden escalar ràpidament, generant:
- Disputes legals costoses.
- Interrupcions operatives que afecten la productivitat.
- En els casos més greus, la dissolució de l’empresa i la pèrdua de valor acumulat.
Per evitar aquests escenaris, és essencial adoptar un enfocament estratègic i utilitzar eines legals efectives que permetin resoldre els conflictes de manera ràpida i preservar l’estabilitat empresarial.
Què trobaràs en aquesta guia legal?
En aquesta guia pràctica, abordarem:
- Les causes més comunes dels conflictes societaris.
- Els mètodes de resolució més efectius, des de la mediació fins a l’arbitratge i els processos judicials.
- Les millors estratègies legals per prevenir i gestionar disputes, protegint tant els interessos individuals com els de l’empresa.
Amb aquesta informació, estaràs millor preparat per anticipar-te a possibles conflictes i gestionar les disputes de manera professional, minimitzant el seu impacte en el negoci.
Què són els conflictes societaris?
Els conflictes societaris representen desafiaments comuns dins de les empreses i sorgeixen quan existeixen desacords entre socis, accionistes o directius sobre diversos aspectes relacionats amb la gestió, la presa de decisions, la distribució de beneficis o el compliment de responsabilitats dins d’una societat. Si no s’aborden de manera adequada, aquests conflictes poden posar en risc la estabilitat i el desenvolupament del negoci.
Principals causes de conflictes societaris
Desacords estratègics
Aquests conflictes apareixen quan hi ha diferències significatives en la visió que tenen els socis sobre el rumb de l’empresa. Les decisions relacionades amb l’expansió, diversificació, noves inversions o fusions solen ser punts crítics.
- Exemple: Un soci prefereix reinvertir els beneficis per impulsar el creixement, mentre que un altre opta per distribuir-los en forma de dividends.
Manca de transparència
L’ocultació d’informació financera, legal o estratègica genera desconfiança i ressentiment entre els socis. Quan la comunicació no és clara ni fluida, les decisions importants poden percebre’s com a arbitràries.
- Exemple: No presentar informes financers clars o prendre decisions estratègiques sense informar prèviament als altres accionistes.
Distribució de beneficis
Un dels conflictes més comuns és el desacord sobre com repartir les guanys o els dividends. Això pot derivar en disputes entre socis majoritaris i minoritaris o entre aquells que tenen diferents aportacions al negoci.
- Exemple: Un soci minoritari pot sentir que la distribució de beneficis no reflecteix adequadament la seva contribució a l’èxit de l’empresa.
Participació desigual
La percepció de tracte injust entre socis majoritaris i minoritaris és una causa recurrent de conflicte. Els minoritaris solen sentir-se exclosos de decisions importants, mentre que els majoritaris argumenten que la seva major inversió justifica el seu control.
- Exemple: Decisions que afavoreixen únicament els socis majoritaris, sense considerar l’impacte en els minoritaris.
Entrada o sortida de socis
Els conflictes relacionats amb l’ingrés o sortida de socis solen estar vinculats a la manca d’acords clars sobre la valoració de participacions o accions, així com a la forma d’executar aquestes transaccions.
Exemple: Un soci que desitja retirar-se pot sentir-se perjudicat si no es respecta una valoració justa de les seves participacions o si els altres socis no tenen clar com adquirir-les.
Regulació dels conflictes societaris a Espanya
A Espanya, els conflictes societaris es regulen principalment a través de la Llei de Societats de Capital (Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol), que estableix les normes per a la constitució, organització i funcionament de les societats de capital. Aquesta llei aborda aspectes com els drets i obligacions dels socis, la impugnació d’acords socials i la responsabilitat dels administradors.
A més, la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’Arbitratge, modificada per la Llei 11/2011, de 20 de maig, permet que les societats incloguin en els seus estatuts clàusules arbitrals per resoldre disputes internes. Aquesta normativa estableix que els conflictes entre socis o entre socis i la societat poden sotmetre’s a arbitratge, sempre que es tracti de matèries de lliure disposició conforme a dret.
És important destacar que la inclusió d’una clàusula arbitral en els estatuts socials requereix el vot favorable de, almenys, dos terços del capital social. Un cop adoptada, aquesta clàusula vincula a tots els socis, fins i tot aquells que hagin votat en contra de la seva incorporació.
Per últim, la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, també és rellevant en la resolució de conflictes societaris, ja que promou la mediació com a mètode alternatiu de resolució de disputes en l’àmbit empresarial.
Donat que la normativa pot sofrir modificacions, és fonamental consultar les llei vigents i, en cas de conflicte, cercar assessorament legal especialitzat per garantir una resolució adequada i conforme a dret.
Cómo prevenir los conflictos societarios
Establir un pacte de socis clar i detallat
- Aquest document ha de contemplar aspectes com la presa de decisions, la distribució de beneficis, l’ingrés o sortida de socis i els mecanismes de resolució de conflictes.
Fomentar la transparència i la comunicació efectiva
- Compartir informació financera i estratègica amb tots els socis de manera periòdica i detallada.
Definir procediments clars per resoldre disputes
- Comptar amb mediadors, àrbitres o clàusules específiques que determinin com gestionar els desacords.
Cercar assessorament legal i financer
- Un professional extern pot garantir que les decisions s’ajustin a les normes i beneficiïn tots els implicats.
Gestionar els conflictes societaris de forma preventiva assegura no només l’estabilitat de l’empresa, sinó també el reforç de les relacions entre els socis, contribuint a l’èxit i sostenibilitat de la societat.
Impacte dels conflictes societaris
Els conflictes societaris poden derivar en conseqüències greus que afecten tant les relacions internes com el rendiment extern de l’empresa. Entre les principals repercussions es troben:
- Costos legals elevats: Els litigis prolongats i processos judicials derivats dels conflictes societaris poden suposar despeses significatives en assessorament legal, mediació i compliment de sentències.
- Pèrdua de confiança entre els socis: Les disputes prolongades erosionen la relació entre els membres de la societat, dificultant la col·laboració i el treball en equip.
- Paràlisi en la presa de decisions estratègiques: Els desacords poden bloquejar decisions clau relacionades amb el creixement, la inversió o l’adaptació al mercat, cosa que ralenteix l’avanç de l’empresa.
- Deteriorament de la reputació corporativa: La manca de cohesió en la direcció pot generar una percepció negativa davant inversors, clients i empleats, afectant la credibilitat de l’empresa al mercat.
Importància de la resolució primerenca
La identificació i resolució oportuna d’aquests conflictes és crucial per a:
- Preservar l’estabilitat operativa i financera: Un entorn harmònic entre els socis assegura la continuïtat del negoci i facilita la presa de decisions.
- Protegir la imatge de l’empresa: Resoldre disputes de forma interna i professional minimitza l’impacte reputacional.
- Evitar costos innecessaris: Una gestió adequada redueix el risc de litigis i despeses relacionades.
La gestió proactiva dels conflictes no només prevé problemes més grans, sinó que també enforteix la confiança i la visió compartida entre els socis, impulsant l’èxit de l’organització.
Mètodes de resolució de conflictes societaris
Mètodes per resoldre conflictes societaris
La negociació
La negociació és el primer pas per resoldre conflictes societaris sense recórrer a processos formals. Aquest mètode és ideal quan existeix disposició entre les parts per assolir acords amistosos.
Avantatges:
- Baix cost: Requereix pocs o cap recurs extern.
- Preservació de relacions: Afavoreix un ambient col·laboratiu entre socis.
Recomanacions per a una negociació efectiva:
Involucrar mediadors interns o externs: Comptar amb una figura imparcial que faciliti el diàleg i eviti escalades emocionals.
Crear un ambient neutral: Triar un lloc adequat on les parts puguin dialogar sense pressions externes.
Mediació empresarial
La mediació empresarial implica la intervenció d’un tercer neutral i imparcial que guia les parts cap a un acord consensuat. Aquest mètode és especialment eficaç en conflictes complexos, com els que sorgeixen entre socis majoritaris i minoritaris.
Característiques principals:
- Voluntarietat: Ambdues parts han d’acceptar participar en el procés.
- Confidencialitat: Assegura que la informació tractada no sigui divulgada.
- Menor cost: En comparació amb els procediments judicials, és una alternativa més econòmica.
- Solucions creatives: Les propostes solen ser personalitzades i adaptades a les necessitats específiques de les parts.
Ideal per a: Resoldre disputes sense deteriorar la relació a llarg termini ni exposar públicament els problemes interns de la societat.
Arbitratge societari
L’arbitratge és un mecanisme formal en què les parts acorden sotmetre el conflicte a un àrbitre independent, la decisió del qual és vinculant i definitiva.
Avantatges de l’arbitratge:
- Rapidesa: La resolució és molt més àgil que als tribunals tradicionals.
- Decisió final i no apel·lable: Evita dilacions, ja que no es permeten apel·lacions posteriors.
- Confidencialitat: Tot el procés es realitza de manera privada, protegint la reputació de l’empresa.
Quan recórrer a l’arbitratge:
- Situacions on la neutralitat de l’àrbitre pot accelerar la solució.
- Disputes contractuals clarament definides al pacte de socis o als estatuts socials.
Via judicial
Quan els mètodes alternatius no funcionen o no són viables, el litigi als tribunals es converteix en l’opció final. A Espanya, els conflictes societaris solen gestionar-se en l’àmbit del Dret Mercantil, regulat principalment per la Llei de Societats de Capital (LSC).
Casos comuns als tribunals:
- Exclusió de socis: Disputes sobre la sortida d’un soci per incompliments greus o trencament de la confiança.
- Impugnació d’acords societaris: Els socis busquen invalidar decisions preses en assemblees o juntes generals.
- Abús de posició majoritària: Conflictes derivats de decisions que perjudiquen els socis minoritaris.
Aspectes a considerar:
- Els processos judicials poden ser llargs i costosos.
- És crucial comptar amb assessorament legal especialitzat en Dret Mercantil.
- Tot i ser una opció dràstica, garanteix una resolució definitiva dins del marc legal.
Seleccionar el mètode adequat depèn de la naturalesa del conflicte, la disposició de les parts per cooperar i la urgència de la resolució.
Abordar els desacords amb mecanismes alternatius com la negociació, mediació o arbitratge és preferible per evitar els costos i riscos associats a la via judicial. No obstant això, quan no s’aconsegueix un consens, acudir als tribunals pot ser la solució definitiva per protegir els drets de les parts implicades.
Accions judicials en conflictes entre socis
Quan els conflictes entre socis no es poden resoldre amb negociació, mediació o arbitratge, és necessari recórrer a les vies judicials.
A Espanya, les accions legals es basen en la Llei de Societats de Capital (LSC), el Codi de Comerç i altres normatives rellevants. Aquestes són les principals opcions disponibles:
Impugnació d’acords socials
Els socis tenen el dret de recórrer al jutge per sol·licitar la nul·litat d’acords adoptats en juntes generals o consells d’administració si consideren que aquests són:
Lesius per als seus interessos: Perjudiquen injustament un o diversos socis, especialment els minoritaris.
- Contraris a la llei: Incompleixen normatives legals vigents.
- Contraris als estatuts socials: No respecten les regles internes de la societat.
- Contrarios a la ley: Infringen normativas legales vigentes.
- Lesius per als seus interessos: Perjudiquen injustament un o diversos socis, especialment els minoritaris.
Base legal: Articles 204-207 de la Llei de Societats de Capital (LSC).
Terminis:
- General: 1 any des de l’adopció de l’acord.
- Excepció: En cas d’acords nuls (per contravenir normes imperatives), el termini pot estendre’s segons la interpretació judicial.
Exemple pràctic:
- Un soci impugna una ampliació de capital aprovada pels socis majoritaris que, deliberadament, té com a objectiu diluir la seva participació accionarial, afectant injustament els seus drets.
Importància de la impugnació:
- Aquest mecanisme protegeix la equitat i la legalitat en les decisions societàries, permetent als socis garantir que els acords adoptats s’ajustin tant a les normes legals com als interessos col·lectius.
Acció de responsabilitat contra administradors
Els socis tenen el dret de demandar els administradors si aquests han actuat de manera negligent o deslleial, causant perjudicis a la societat o directament als interessos dels socis.
Base legal: Articles 236-241 de la Llei de Societats de Capital (LSC).
Tipus d’accions de responsabilitat:
Acció social de responsabilitat:
- Qui la pot exercir: La pròpia societat o els socis en nom de la societat.
- Objectiu: Reparar els danys causats al patrimoni social, protegint els interessos col·lectius de l’empresa.
- Exemple: Demandar un administrador per fer inversions arriscades sense autorització, provocant pèrdues per a la societat.
Acció individual de responsabilitat
- Qui la pot exercir: Un soci afectat directament de manera particular.
- Objectiu: Reparar danys específics que hagin impactat els interessos personals d’un soci com a membre de la societat.
- Exemple: Un soci demanda un administrador per desviar fons de la societat cap a una empresa pròpia, reduint les utilitats disponibles per a dividends.
Terminis:
Les accions de responsabilitat s’han d’interposar dins dels quatre anys des del moment en què el soci va tenir coneixement dels fets i els danys causats.
Importància de l’acció de responsabilitat:
Aquest mecanisme:
- Garanteix que els administradors actuïn amb diligència i en benefici de la societat.
- Protegeix tant el patrimoni empresarial com els drets individuals dels socis.
- Reforça la transparència i la rendició de comptes en la gestió empresarial.
Aquestes accions són essencials per evitar abusos en l’administració i mantenir la confiança en la gestió dels recursos societatris.
Dret de separació de socis
Els socis disconformes tenen la possibilitat de sol·licitar la seva sortida de la societat, exigint el reemborsament de la seva participació, quan es produeixin circumstàncies que afectin significativament la seva posició o els termes sota els quals es van associar.
Base legal: Article 346 de la Llei de Societats de Capital (LSC).
Causes legals de separació
1. Els socis que no hagin votat a favor del corresponent acord, inclosos els socis sense vot, tenen dret a separar-se de la societat de capital en els casos següents:
a) Substitució o modificació substancial de l’objecte social.
b) Pròrroga de la societat.
c) Reactivació de la societat.
d) Creació, modificació o extinció anticipada de l’obligació de realitzar prestacions accessòries, llevat de disposició contrària dels estatuts.
2. En les societats de responsabilitat limitada, a més, tenen dret a separar-se de la societat els socis que no hagin votat a favor de l’acord de modificació del règim de transmissió de les participacions socials.
3. En els casos de modificació estructural els socis tenen el dret d’alienació o separació en els termes que estableix el llibre primer del Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, pel qual s’adopten i es prorroguen determinades mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d’Ucraïna, de suport a la reconstrucció de l’illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat; de transposició de directives de la Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils i conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors; i d’execució i compliment del dret de la Unió Europea.
Causes que justifiquen la separació
El soci pot exercir aquest dret en els casos següents:
- Altres motius previstos en els estatuts socials: Clàusules específiques que permetin la separació en situacions addicionals.
- Modificació de l’objecte social: Canvis en l’activitat principal de l’empresa que alterin la naturalesa del negoci.
- Trasllat del domicili a l’estranger: Quan la societat decideix moure la seva seu fora d’Espanya.
- Falta de distribució de dividends: Si no es reparteixen dividends malgrat que la societat té beneficis suficients per fer-ho, segons els termes estipulats per la llei.
Exemple pràctic:
Un soci minoritari sol·licita la separació i el reemborsament de la seva participació després de l’aprovació d’un canvi en l’objecte social de l’empresa, que altera significativament el propòsit inicial de la societat, sense haver comptat amb el seu consentiment.
Procés de separació
- Notificació:
El soci ha de comunicar formalment la seva intenció de separar-se, indicant la causa que justifica la decisió.
- Valoració de la participació:
Es calcula el valor de la participació del soci segons els mètodes establerts en els estatuts o, en defecte, per acord entre les parts. Si no hi ha acord, es pot sol·licitar la intervenció d’un auditor independent designat judicialment.
- Reemborsament:
La societat ha de retornar el valor corresponent dins dels terminis legals o els pactats, garantint la compensació adequada.
Sol·licitud de dissolució judicial de la societat
Quan els conflictes interns fan impossible el funcionament adequat d’una societat, els socis poden recórrer a la via judicial per sol·licitar-ne la dissolució. Aquest mecanisme s’utilitza com a última opció per protegir els interessos dels socis i evitar perjudicis econòmics majors.
Base legal: Article 363 de la Llei de Societats de Capital (LSC).
Causes de dissolució
1. La societat de capital s’ha de dissoldre:
a) Pel cessament en l’exercici de l’activitat o activitats que constitueixin l’objecte social. En particular, s’entén que s’ha produït el cessament després d’un període d’inactivitat superior a un any.
b) Per la conclusió de l’empresa que constitueixi el seu objecte.
c) Per la impossibilitat manifesta d’aconseguir el fi social.
d) Per la paralització dels òrgans socials de manera que sigui impossible el seu funcionament.
e) Per pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, a menys que aquest s’augmenti o es redueixi en la mesura suficient, i sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs.
f) Per reducció del capital social per sota del mínim legal, que no sigui conseqüència del compliment d’una llei.
g) Perquè el valor nominal de les participacions socials sense vot o de les accions sense vot excedeixi la meitat del capital social desemborsat i no es restableixi la proporció en el termini de dos anys.
h) Per qualsevol altra causa establerta en els estatuts.
2. La societat comanditària per accions també s’ha de dissoldre per mort, cessament, incapacitat o obertura de la fase de liquidació en el concurs de creditors de tots els socis col·lectius, llevat que en el termini de sis mesos i mitjançant modificació dels estatuts s’incorpori algun soci col·lectiu o s’acordi la transformació de la societat en un altre tipus social.
Motius per a la dissolució judicial
Paralització dels òrgans socials:
- Descripció: Impossibilitat de prendre decisions clau a causa de bloquejos interns o desacords irreconciliables entre els socis.
Pèrdues econòmiques greus:
- Descripció: Quan les pèrdues redueixen el patrimoni net de la societat per sota de la meitat del capital social, i no s’adopta una solució, com una ampliació de capital o una reducció proporcional.
Altres motius legals o estatutaris:
Descripció: Clàusules específiques establertes en els estatuts socials o causes addicionals previstes en la legislació aplicable.
Exemple pràctic:
Una societat no aconsegueix aprovar acords essencials en les juntes generals a causa d’un bloqueig constant entre socis majoritaris i minoritaris. Aquesta situació impedeix la seva operativitat i creixement, deixant la dissolució com a única alternativa.
Procés per a la dissolució judicial
Resolució judicial:
- Si el jutge considera provades les causes, ordena la dissolució de la societat i designa un liquidador per gestionar la distribució del patrimoni.
Demanda judicial:
- Els socis interessats presenten la sol·licitud de dissolució davant del jutjat mercantil corresponent.
Anàlisi de les causes:
- El jutge avalua si les raons al·legades compleixen amb els requisits legals establerts.
Importància de la dissolució judicial
Aquest recurs permet:
- Protegir el patrimoni restant, garantint una distribució equitativa entre els socis i creditors.
- Salvaguardar els drets dels socis i de tercers quan la continuïtat de la societat resulta inviable.
- Evitar conflictes majors i minimitzar l’impacte econòmic d’una situació insostenible.
Acció per abús de majoria
Els socis minoritaris tenen dret a demandar els socis majoritaris si consideren que les decisions preses a les juntes generals o pels òrgans d’administració són abusives i afecten de manera injustificada els seus drets. Aquest mecanisme té com a objectiu garantir l’equitat en les relacions societàries i evitar conductes arbitràries per part dels majoritaris.
Base legal:
Article 204 de la Llei de Societats de Capital (LSC):
Permet impugnar acords que siguin contraris a la llei, als estatuts o que perjudiquin injustament els interessos dels socis minoritaris.
Acords impugnables
1. Són impugnables els acords socials que siguin contraris a la llei, s’oposin als estatuts o al reglament de la junta de la societat o lesionin l’interès social en benefici d’un o de diversos socis o de tercers.
La lesió de l’interès social es produeix també quan l’acord, encara que no causi dany al patrimoni social, s’imposa de manera abusiva per la majoria.
S’entén que l’acord s’imposa de manera abusiva quan, sense respondre a una necessitat raonable de la societat, s’adopta per la majoria en interès propi i en detriment injustificat dels altres socis.
2. No és procedent la impugnació d’un acord social quan s’hagi deixat sense efecte o s’hagi substituït vàlidament per un altre adoptat abans que s’hagi interposat la demanda d’impugnació. Si la revocació o substitució ha tingut lloc després de la interposició, el jutge dicta la interlocutòria de terminació del procediment per desaparició sobrevinguda de l’objecte.
El que disposa aquest apartat s’entén sense perjudici del dret del que impugni a instar l’eliminació dels efectes o la reparació dels danys que l’acord li hagi ocasionat mentre estava en vigor.
3. Tampoc és procedent la impugnació d’acords basada en els motius següents:
a) La infracció de requisits merament procedimentals que estableixen la llei, els estatuts o els reglaments de la junta i del consell, per a la convocatòria o la constitució de l’òrgan o per a l’adopció de l’acord, llevat que es tracti d’una infracció relativa a la forma i el termini previ de la convocatòria, a les regles essencials de constitució de l’òrgan o a les majories necessàries per a l’adopció dels acords, així com qualsevol altra que tingui caràcter rellevant.
b) La incorrecció o insuficiència de la informació facilitada per la societat en resposta a l’exercici del dret d’informació amb anterioritat a la junta, llevat que la informació incorrecta o no facilitada hagués estat essencial per a l’exercici raonable per part de l’accionista o soci mitjà, del dret de vot o de qualsevol dels altres drets de participació.
c) La participació en la reunió de persones no legitimades, llevat que aquesta participació hagués estat determinant per a la constitució de l’òrgan.
d) La invalidesa d’un o de diversos vots o el còmput erroni dels emesos, llevat que el vot invàlid o l’error de còmput haguessin estat determinants per a la consecució de la majoria exigible.
Un cop presentada la demanda, la qüestió sobre el caràcter essencial o determinant dels motius d’impugnació que preveu aquest apartat es planteja com a qüestió incidental de pronunciament previ.
- Article 291 del Codi Penal: Sanciona, en casos extrems, les conductes abusives comeses pels administradors o socis majoritaris que causin perjudici a altres socis o tercers.
Els que, prevalent-se de la seva situació majoritària en la Junta d’accionistes o l’òrgan d’administració de qualsevol societat constituïda o en formació, imposin acords abusius, amb ànim de lucre propi o aliè, en perjudici dels altres socis, i sense que reportin beneficis a la mateixa, sera castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys o multa del tant al triple del benefici obtingut.
Exemple pràctic:
Els socis majoritaris aproven una distribució de beneficis que exclou als socis minoritaris sense una justificació vàlida, vulnerant els principis d’equitat establerts en els estatuts socials.
Mesures disponibles per als minoritaris:
- Impugnació d’acords socials: Sol·licitar judicialment l’anul·lació de decisions abusius.
- Acció de responsabilitat: Demandar per danys i perjudicis quan les decisions abusius hagin causat un perjudici econòmic directe.
- Mesures cautelars: Demanar la suspensió temporal d’acords fins que es resolgui el conflicte.
En casos penals: Actuar segons l’article 291 del Codi Penal si l’abús constitueix un delicte, com excloure intencionadament als minoritaris de beneficis o drets que els corresponen.
Importància del recurs:
Aquest mecanisme protegeix la participació i els drets dels socis minoritaris, assegurant que les decisions en la societat respectin els seus drets.en los principios de equidad, legalidad y transparencia, evitando abusos por parte de los mayoritarios.
Mesures cautelars per protegir els drets dels socis en processos judicials
Durant un conflicte judicial entre socis, es poden sol·licitar mesures cautelars per garantir que els drets de les parts implicades estiguin protegits mentre es resol el litigi. Aquestes mesures tenen com a objectiu evitar danys irreparables o l’execució de decisions perjudicials.
Base legal: Llei d’Enjudiciament Civil (LEC), articles 721-747.
Medidas cautelares más comunes:
Suspensió temporal d’acords socials
- Exemple: Suspensió d’una ampliació de capital que podria perjudicar els socis minoritaris.
- Objectiu: Impedir l’execució de decisions adoptades en juntes generals o consells d’administració que hagin estat impugnades per ser presumptament il·legals o abusives.
Bloqueig d’actius societàris
- Exemple: Congelar comptes bancaris o immobles per protegir el patrimoni empresarial mentre es resol el litigi.
- Objectiu: Restringir la disposició o transferència de béns de la societat per evitar la seva ocultació o desviament durant el procés judicial.
Nomenament d’un administrador judicial
- Exemple: Nomenar un administrador judicial quan hi ha sospites de gestió deslleial per part dels gestors actuals.
- Objectiu: Designar un administrador independent per gestionar la societat de manera temporal, garantint la neutralitat en la presa de decisions.
Requisits per sol·licitar mesures cautelars
Aparença de Bon Dret (fumus boni iuris)
S’ha de demostrar que la demanda compta amb fonaments jurídics sòlids i raonables, cosa que implica l’existència d’elements de prova o arguments que recolzin la plausibilitat del dret invocat. Això no exigeix una certesa absoluta, però sí una evidència suficient per convèncer el jutge que el reclamant té una posició jurídica defensable.
Perill en la Demora (periculum in mora)
És essencial acreditar que l’absència de mesures cautelars podria ocasionar un dany greu o irreparable, que seria difícil de remediar si s’espera la resolució final del litigi. Aquest principi justifica la urgència de la intervenció judicial com a mitjà per evitar perjudicis irreversibles o situacions de fet consumat.
Proporcionalitat
Les mesures sol·licitades han de ser adequades i raonables en relació amb el conflicte jurídic en qüestió. Això implica un anàlisi d’equilibri entre l’afectació dels drets de les parts i l’objectiu que es pretén assolir, garantint que les mesures no siguin excessives ni desproporcionades respecte a la finalitat buscada.
Importància de les mesures cautelars
Aquestes eines processals compleixen un paper crucial per salvaguardar els interessos dels socis i de la societat mentre es desenvolupa el litigi. La seva implementació permet prevenir la realització d’actes que puguin intensificar el conflicte o generar danys irreversibles, ja sigui sobre el patrimoni empresarial, els drets de les parts implicades o l’equilibri general de la relació societatària.
D’aquesta manera, es garanteix que el procés judicial es porti a terme sense comprometre la integritat dels béns en disputa ni afectar de manera definitiva la posició de les parts.
Sol·licitud d’auditoria externa
Quan existeixen sospites fonamentades d’irregularitats en la gestió d’una societat, un soci té dret a sol·licitar una auditoria externa independent per revisar les comptes i operacions de l’empresa. Aquest mecanisme assegura la transparència i protegeix els interessos dels socis.
Base legal: Article 265 de la Llei de Societats de Capital (LSC).
Competència per al nomenament d’auditor
1. Quan la junta general no hagi nomenat l’auditor abans que finalitzi l’exercici que s’ha d’auditar, i ho hagi de fer, o la persona nomenada no accepti el càrrec o no pugui complir les seves funcions, els administradors i qualsevol soci poden sol·licitar del registrador mercantil del domicili social la designació de la persona o persones que hagin de fer l’auditoria.
A les societats anònimes, la sol·licitud també la pot fer el comissari del sindicat d’obligacionistes.
2. A les societats que no estiguin obligades a sotmetre els comptes anuals a verificació per un auditor, els socis que representin, almenys, el cinc per cent del capital social poden sol·licitar del registrador mercantil del domicili social que, amb càrrec a la societat, nomeni un auditor de comptes perquè efectuï la revisió dels comptes anuals d’un exercici determinat sempre que no hagin transcorregut tres mesos a comptar de la data de tancament de l’exercici esmentat.
3. La sol·licitud de nomenament d’auditor i la seva designació s’han de dur a terme d’acord amb el que disposa el Reglament del Registre Mercantil. Abans d’acceptar el nomenament l’auditor de comptes ha d’avaluar el compliment efectiu de l’encàrrec d’acord amb el que disposa la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
Requisits per sol·licitar una auditoria independent:
Socis minoritaris:
- Els socis que representin almenys el 5% del capital social poden sol·licitar l’auditoria davant el registre mercantil si no han pogut obtenir-la a través dels òrgans socials.
Causes justificades:
- La sol·licitud s’ha de basar en indicis raonables d’irregularitats o manca de transparència en la gestió comptable.
Exemple pràctic:
- Un soci minoritari sospita que l’administrador ha manipulat els llibres comptables per ocultar beneficis, evitant el repartiment de dividends entre els socis. Sol·licita una auditoria independent per aclarir la situació.
Procés de sol·licitud:
1. Comunicació prèvia:
- El soci ha de demanar formalment l’auditoria als òrgans socials de l’empresa.
2. Sol·licitud al registre mercantil:
- Si la societat no accedeix, el soci pot recórrer al registre mercantil, que decidirà sobre la necessitat de l’auditoria.
3. Realització de l’auditoria:
- Un auditor independent examina les comptes, transaccions i operacions de la societat.
Importància de l’auditoria independent:
1. Transparència:
- Garanteix que les operacions i la comptabilitat de la societat siguin clares i conformes a la llei.
2. Confiança:
- Ajuda a restablir la confiança entre els socis aclarint dubtes sobre la gestió.
3. Prevenció de fraus:
- Detecta possibles irregularitats que podrien derivar en responsabilitats legals o penals.
Aquest dret és una eina fonamental per als socis que desitgen protegir els seus interessos i mantenir un control efectiu sobre la gestió de la societat.
Execució del pacte de socis
Un pacte de socis és un contracte privat que regula aspectes fonamentals de la relació entre els socis, com la sortida de socis, la distribució de beneficis o la resolució de conflictes. En cas d’incompliment, les parts afectades poden acudir al jutge per exigir-ne el compliment, ja que aquest tipus d’acords té força vinculant.
Base legal: Contracte privat subjecte al Codi Civil, articles 1254 i següents, que reconeixen la validesa i obligatorietat dels contractes quan es compleixen els requisits legals.
Àmbits regulats per un pacte de socis:
1. Sortida de socis:
- Procediments per a la venda o transmissió de participacions.
- Clàusules que defineixen el valor de les participacions i els mecanismes per adquirir-les.
2. Distribució de beneficis:
- Regles específiques per al repartiment d’utilitats entre els socis.
- Possibilitat d’establir prioritats o percentatges diferenciats segons la participació o aportacions al negoci.
3. Resolució de conflictes:
Pautes clares per resoldre disputes en cas de desacord, assegurant una solució ràpida i efectiva.
Mètodes alternatius com la mediació o l’arbitratge per evitar processos judicials.
Exemple pràctic:
- Un soci incompleix una clàusula del pacte de socis que l’obliga a oferir les seves participacions primer als altres socis (dret de preferència) abans de vendre-les a un tercer.
Els socis perjudicats poden acudir al jutge per:
- Reclamar una compensació pels danys causats per l’incompliment de la clàusula.
- Exigir que es respecti l’acord i es compleixi el dret de preferència.
Procediment judicial:
Demanda judicial:
El soci afectat presenta la demanda davant del jutjat civil o mercantil, depenent de la naturalesa del conflicte.
Prova de l’incompliment:
- És necessari demostrar que el pacte existeix, que està signat per les parts i que la clàusula ha estat incomplerta.
Resolució:
El jutge pot:
- Imposar indemnitzacions pels perjudicis ocasionats.
- Obligar al compliment del pacte.
- Declarar la nul·litat dels actes contraris a l’acord.
Importància del pacte de socis:
1. Prevenció de conflictes:
Estableix regles clares des de l’inici de la relació societària.
2. Protecció d’interessos:
Salvaguarda drets fonamentals, com el control sobre l’entrada de nous socis o el repartiment just de beneficis.
3. Reforç de la relació societària:
Redueix les incerteses i ofereix un marc legal per resoldre disputes.
Un pacte de socis no només facilita la convivència empresarial, sinó que també proporciona eines legals sòlides per protegir els acords assolits entre les parts.
Accions judicials en conflictes societaris:
Les accions judicials ofereixen eines per:
- Protegir els drets dels socis.
- Garantir el compliment de les normatives.
És essencial comptar amb assessorament legal especialitzat per triar la via més adequada segons les circumstàncies del cas, amb l’objectiu de minimitzar els danys i preservar l’estabilitat de l’empresa.
Estratègies legals per prevenir els conflictes societaris
La millor forma de gestionar els conflictes societaris és prevenir-los mitjançant estratègies i eines que fomentin la claredat, la confiança i la cooperació entre els socis. A continuació, es presenten les mesures més efectives:
Pactes de socis i estatuts socials ben redactats
Pactes de socis:
Aquest document és fonamental per establir les normes internes que regiran les relacions entre els socis. Ha d’incloure:
- Presa de decisions: Com es voten i executen les decisions importants.
- Distribució de beneficis: Regles clares sobre l’assignació d’utilitats i dividends.
- Entrada i sortida de socis: Procediments específics per incorporar o retirar socis, així com la valoració de les seves participacions.
- Resolució de conflictes: Mecanismes definits per abordar discrepàncies abans que escalin.
Estatuts clars:
Uns estatuts socials ben redactats proporcionen un marc sòlid que prevé malentesos i evita interpretacions ambigües. La seva claredat és crucial per abordar qualsevol situació conflictiva de manera estructurada i dins del marc legal.
Clàusules de resolució de conflictes
Definir mecanismes específics en els pactes de socis o estatuts per gestionar els conflictes pot marcar la diferència.
Algunes de les clàusules més útils són:
- Mediació: Requerir la intervenció d’un mediador abans de recórrer a altres instàncies.
- Arbitratge: Incloure una clàusula que estipuli que els conflictes seran resolts per un àrbitre imparcial, la decisió del qual sigui vinculant.
- Elecció de jurisdicció: Determinar per endavant el tribunal o la normativa aplicable en cas de litigi.
Avantatges d’aquestes disposicions:
Aquests mecanismes faciliten una resolució més àgil i menys conflictiva, protegint la continuïtat de l’empresa.
Auditories i transparència
La transparència és clau per evitar sospites i fomentar la confiança entre els socis.
Per aconseguir-ho:
- Auditories regulars: Realitzar revisions periòdiques de les finances i operacions assegura que tot estigui en ordre i proporciona tranquil·litat a tots els implicats.
- Difusió d’informes clars: Proporcionar reportes financers i estratègics detallats garanteix que tots els socis estiguin informats de manera equitativa.
Beneficis d’una cultura de transparència:
Una cultura de transparència redueix la possibilitat de malentesos i prevé desacords per manca d’informació.
Designar un òrgan de control intern
Establir un òrgan intern de resolució de conflictes o un mediador designat dins de l’empresa
Aquest òrgan pot ajudar a resoldre els desacords en les seves primeres etapes. Les seves funcions inclouen:
- Actuar com a àrbitre: Analitzar les disputes i proposar solucions abans que escalin.
- Fomentar la imparcialitat: Garantir que totes les parts siguin escoltades i considerades.
Beneficis d’aquesta mesura:
Evita que les tensions s’intensifiquin i permet mantenir el focus en les activitats empresarials.
Prevenir conflictes societaris
Requereix una combinació de:
- Acords clars.
- Mecanismes de resolució definits.
- Una cultura de transparència.
Aquestes mesures no només reforcen les relacions entre els socis, sinó que també garanteixen la estabilitat i el creixement continu de l’empresa.
Una gestió preventiva és sempre més eficaç i menys costosa que resoldre un conflicte un cop ja ha sorgit.
Recomanacions pràctiques per resoldre conflictes societaris
Actua amb rapidesa
No permetis que un conflicte es prolongui. Com més temps persisteixi, més gran serà l’impacte negatiu a l’empresa, incloent-hi la pèrdua de productivitat, el deteriorament de les relacions i els danys a la reputació. Abordar el problema immediatament redueix el risc que escali i es compliqui encara més.
Consulta un advocat especialitzat
Comptar amb l’orientació d’un expert en dret mercantil és fonamental. Un advocat especialitzat pot:
- Analitzar les causes i la naturalesa del conflicte.
- Avaluar les possibles conseqüències legals.
- Proposar solucions personalitzades i alineades amb el marc normatiu vigent.
La seva experiència garantirà que les decisions preses protegeixin els interessos de l’empresa i de les parts implicades.
Prioritza la relació empresarial
Més enllà de qui té raó, centra’t en solucions que preservin la relació professional entre els socis i assegurin la continuïtat de l’empresa. Això implica:
- Recordar que mantenir la viabilitat de l’empresa és l’objectiu comú.
- Buscar compromisos que beneficiïn totes les parts.
- Evitar enfocaments confrontatius que puguin agreujar les tensions.
Opta per solucions consensuades
Les solucions amistoses són gairebé sempre més eficaces, duradores i satisfactòries que els litigis. Amb acords consensuats es pot:
- Evitar els alts costos i la lentitud dels processos judicials.
- Protegir la confidencialitat de l’empresa i la seva reputació.
- Generar un ambient de col·laboració en lloc de confrontació.
L’ús de mètodes com la mediació o la negociació directa pot ser clau per assolir aquests resultats.
Abordar els conflictes societaris amb rapidesa, professionalitat i una actitud conciliadora no només minimitza els riscos, sinó que també enforteix l’estabilitat de l’empresa. Mantenir el focus en el benefici comú assegura que les relacions empresarials es preservin i que l’organització continuï creixent.
Marc legal a Espanya per resoldre conflictes societaris
Llei de Societats de Capital (LSC)
La Llei de Societats de Capital (LSC) és l’instrument legal principal que regula:
- Drets i obligacions dels socis: Estableix les bases per garantir la igualtat i equitat en les relacions societàries.
- Presa de decisions: Proporciona directrius clares sobre els procediments de vot en juntes generals i consells d’administració.
- Impugnació d’acords: Defineix els mecanismes legals perquè els socis puguin invalidar decisions que considerin perjudicials o il·legals.
Aquesta llei és essencial per prevenir i gestionar conflictes relacionats amb la governança i administració de l’empresa.
Llei d’Arbitratge
La Llei d’Arbitratge regula la resolució de conflictes mitjançant arbitratge, oferint un procés alternatiu al litigi judicial.
Aspectes clau:
- Caràcter vinculant: Les decisions arbitrals tenen la mateixa força que una sentència judicial, garantint el seu compliment obligatori.
- Confidencialitat: El procés protegeix la informació sensible de l’empresa.
- Rapidesa: Comparat amb els tribunals, l’arbitratge ofereix una resolució més àgil i menys burocràtica.
És especialment útil en disputes on les parts desitgen evitar una exposició pública o processos legals prolongats.
Código de Comercio
El Codi de Comerç és un pilar fonamental del dret mercantil espanyol i s’aplica a:
- Conflictes derivats de contractes mercantils: Com acords entre socis, compravendes comercials i altres operacions empresarials.
- Regulació de l’operativitat empresarial: Inclou disposicions sobre l’administració de societats i relacions comercials.
Aquesta normativa complementa la LSC en assumptes relacionats amb l’activitat empresarial diària i les obligacions contractuals..
Llei Orgànica del Dret de Defensa (LODD)
La Llei Orgànica del Dret de Defensa (LODD), en vigor des de desembre de 2024, amplifica les garanties legals i ètiques per protegir els drets de les parts implicades en processos legals, incloent-hi empreses i socis en disputes societàries.
A més de les lleis mercantils i civils que regulen les disputes societàries, el Codi Penal Espanyol estableix sancions per als casos en què els conflictes societaris derivin en conductes que constitueixen delictes. Aquestes disposicions busquen protegir la integritat de les empreses, els socis i tercers afectats per accions fraudulentes o malintencionades.
Delitos societarios según el Código Penal Español
El Codi Penal Espanyol contempla diversos delictes per sancionar conductes il·legals en l’àmbit societari i empresarial, garantint la protecció de les empreses, socis i tercers. Els principals inclouen:
- Apropiació indeguda (Article 253): Ús indegut o apropiació de béns confiats per l’empresa per a fins personals.
- Administració deslleial (Article 252): Gestió fraudulenta o abusiua del patrimoni de la societat, causant perjudici als seus interessos.
- Alçament de béns (Article 257): Ocultació o transferència d’actius per evitar el pagament de deutes o responsabilitats.
- Estafa (Article 248): Ús d’enganys o artificis per obtenir un benefici econòmic il·legítim en perjudici de tercers.
- Blanqueig de capitals (Article 301): Ocultació o transformació de béns procedents d’activitats il·legals per integrar-los en el sistema econòmic legal.
- Falsedat documental (Article 390): Alteració, manipulació o creació de documents falsos amb fins d’engany o frau.
- Delictes contra la Hisenda Pública (Articles 305 i 305 bis): Fraude fiscal o evasió d’impostos que afecten a l’erari públic.
- Abús de posició majoritària (Article 291): Imposició d’acords abusius que perjudiquen els socis minoritaris o la societat en el seu conjunt.
- Obstrucció a auditories o inspeccions (Article 294): Manipulació, ocultació o destrucció d’informació per impedir el control legal o administratiu.
El marc legal espanyol, compost per la Llei de Societats de Capital, la Llei d’Arbitratge, el Codi de Comerç i la Llei Orgànica del Dret de Defensa (LODD), proporciona eines sòlides per gestionar conflictes societaris de manera justa i eficient.
Conclusió
La gestió de conflictes societaris exigeix una combinació estratègica de prevenció, eines legals sòlides i solucions orientades a preservar l’estabilitat del negoci. Una intervenció adequada pot transformar un conflicte potencialment destructiu en una oportunitat per enfortir les relacions internes i garantir la continuïtat empresarial.
Pilar clau per a una resolució efectiva:
Estratègies preventives: Comptar amb estatuts socials ben redactats i pactes de socis clars és essencial per prevenir conflictes. Aquestes eines estableixen regles que regulen la presa de decisions, la distribució de beneficis i l’entrada o sortida de socis, reduint el marge per a malentesos.
Mecanismes alternatius de resolució de conflictes: Mètodes com la mediació o l’arbitratge ofereixen solucions ràpides, econòmiques i confidencials, evitant els llargs i costosos processos judicials. Aquestes alternatives permeten a les parts assolir acords satisfactoris mentre preserven la relació comercial i la reputació de l’empresa.
Enfocament en la continuïtat del negoci: Tota solució ha de prioritzar la operativitat de l’empresa i l’interès col·lectiu dels socis, assegurant que el conflicte no interfereixi amb els objectius estratègics ni danyi el valor del negoci.
Importància de l’assessorament especialitzat:
En situacions complexes, la intervenció d’un advocat especialitzat en dret mercantil és fonamental per:
- Protegir els drets de les parts: Garantint que els procediments segueixin el marc legal i que els interessos dels socis estiguin salvaguardats.
- Optimitzar el procés: Dissenyant estratègies legals que minimitzin les interrupcions i afavoreixin acords equitatius.
- Gestionar escenaris judicials o extrajudicials: Vetllant pel compliment de les normatives i oferint solucions pràctiques adaptades al cas.
La resolució de conflictes societaris requereix un enfocament integral que combini prevenció, legalitat i pragmatisme. Amb un marc legal sòlid, mecanismes alternatius eficaços i el suport d’experts en dret mercantil, és possible gestionar els conflictes de manera eficient, evitant que aquests afectin la operativitat i el creixement de l’empresa.
FAQ’S
Què són els conflictes societaris i com poden sorgir?
– Diferències en la presa de decisions estratègiques.
– Manca d’alineació en els interessos dels socis.
– Incompliment de les obligacions establertes en el contracte social o en els pactes de socis.
Quines lleis regulen els conflictes societaris a Espanya?
– Llei de Societats de Capital (Reial decret legislatiu 1/2010): Regula les societats limitades i anònimes.
– Codi de Comerç: Estableix principis generals per a totes les societats mercantils.
– Llei d’Enjudiciament Civil (LEC): Determina el procediment per resoldre aquests conflictes als tribunals.
A més, poden aplicar-se normatives específiques segons el tipus de societat, com cooperatives o societats laborals.
Quins tipus de conflictes societaris existeixen?
– Conflictes interns: Entre socis, com disputes per repartiment de beneficis o incompliment de pactes de socis.
– Conflictes externs: Entre la societat i tercers, com creditors o clients.
– Conflictes amb els administradors: Per mala gestió, abús de poder o manca de transparència.
Quines són les mesures cautelars més comunes en conflictes societaris?
– Suspensió d’acords adoptats en juntes generals.
– Intervenció o suspensió d’administradors.
– Embargament preventiu de béns socials.
Aquestes mesures busquen evitar danys irreparables al patrimoni o als drets dels socis.
Què és la dissolució d’una societat i quan procedeix?
– Hi ha impossibilitat manifesta de realitzar l’objecte social.
– Es produeixen pèrdues que redueixen el patrimoni net per sota de la meitat del capital social.
– S’acorda per majoria en la junta general.
– El procés ha de complir amb el que establix la Llei de Societats de Capital.
Com es pot evitar un conflicte societari?
– Redacció d’un pacte de socis que reguli drets, obligacions i procediments en cas de desacord.
– Realització de juntes periòdiques per mantenir la transparència.
– Assessorament legal preventiu per identificar possibles riscos.
Què és la mediació en conflictes societaris i com funciona?
A Espanya, la Llei 5/2012 regula la mediació en assumptes civils i mercantils, incloent les disputes societàries. Aquest mètode és voluntari i té com a avantatge la confidencialitat i rapidesa enfront d’un procés judicial.
Quin és el paper de l’arbitratge en la resolució de conflictes societaris?
Avantatges de l’arbitratge:
– Rapidesa en comparació amb els tribunals.
– Especialització de l’àrbitre en matèria societària.
– Caràcter confidencial del procés.
Com s’han de documentar els acords entre socis per evitar disputes?
– El pacte de socis, que regula aspectes no contemplats en els estatuts socials.
– Les actes de les juntes generals, on es registren les decisions aprovades.
– Contractes individuals que detallen drets i obligacions dels socis.
Una correcta documentació protegeix les parts i redueix la probabilitat de conflictes futurs.
Què és el pacte de socis i per què és important?
– Establir regles clares sobre el repartiment de beneficis, l’entrada i sortida de socis.
– Prevenir conflictes mitjançant clàusules de resolució de disputes.
– Complementar els estatuts socials amb acords més específics.
Què fer si un soci incomplix les seves obligacions?
– Reclamar el compliment o indemnització per danys.
– Sol·licitar l’exclusió del soci, si està previst en els estatuts.
– Acudir a mediació, arbitratge o, com a última opció, als tribunals.
Quin paper juguen els administradors en els conflictes societaris?
– Excedeixen les seves facultats.
– No informen adequadament als socis.
– Incórren en mala gestió o abús de poder.
En aquests casos, els socis poden demanar la seva responsabilitat, segons el que estableix la Llei de Societats de Capital.
Quines són les conseqüències legals d’una mala gestió societària?
– Responsabilitat civil: Pagament de danys i perjudicis a la societat o a tercers.
– Responsabilitat penal: En casos de delictes com administració deslleial o insolvència punible.
– Inhabilitació: Prohibició per exercir com a administrador durant un període determinat.
Què fer si la majoria de socis pren decisions abusives?
– Beneficien exclusivament a la majoria en perjudici de la minoria.
– Vulneren els drets fonamentals dels socis.
Per a això, han de presentar una demanda d’impugnació davant els tribunals en el termini establert per la Llei de Societats de Capital.
Com afecta un conflicte societari al funcionament de l’empresa?
– Paralització de decisions importants.
– Pèrdua de confiança entre socis.
– Deteriorament de la reputació empresarial.
Per això, és clau abordar aquestes disputes de forma ràpida i eficient per minimitzar el seu impacte en l’operativitat de la societat.
Fonts
Llei de Societats de Capital (LSC):
- Text complet: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2010-10544
Codi Penal Espanyol:
- Text complet: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1995-25444
Llei d’Enjudiciament Civil (LEC):
- Text complet: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2000-323
Llei d’Arbitratge:
- Text complet: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2003-13889
Codi de Comerç Espanyol:
- Text complet: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1885-6627
Llei Orgànica del Dret de Defensa (LODD):
- Text complet: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2024-23630
Exoneració de responsabilitat – Avís legal
La informació continguda en aquest document té un caràcter exclusivament informatiu i general. No constitueix assessorament legal, fiscal, financer o de qualsevol altre tipus professional, i no s’ha de fer servir com a substitut d’una consulta amb un professional qualificat.
- Limitació de responsabilitat: Tot i que s’ha posat el màxim esforç per garantir l’exactitud i actualitat del contingut, no es garanteix que estigui exempt d’errors, omissions o desactualitzacions. L’autor o proveïdor del contingut no assumeix responsabilitat per les decisions preses basant-se en la informació aquí proporcionada ni pels possibles danys derivats del seu ús.
- Assessorament professional: Per a assumptes específics, es recomana encoratjar a consultar amb un advocat, assessor fiscal o professional especialitzat que pugui oferir orientació personalitzada i adaptada a la seva situació particular.
- Enllaços externs: Aquest contingut pot incloure enllaços a llocs web de tercers. No es controla ni garanteix l’exactitud, legalitat o idoneïtat de la informació continguda en aquests llocs, que és responsabilitat exclusiva dels seus respectius propietaris.
- Propietat intel·lectual: Tot el contingut està protegit per drets d’autor i altres normatives de propietat intel·lectual. Queda prohibida la reproducció, distribució, modificació o qualsevol ús no autoritzat del contingut sense el consentiment exprés del titular.
- Legislació aplicable: Aquest avís legal es regeix per les lleis vigents en la jurisdicció corresponent. Qualsevol disputa relacionada amb la seva interpretació o aplicació serà sotmesa als tribunals competents en aquesta jurisdicció.
Nota final: L’ús d’aquesta informació implica l’acceptació d’aquest avís legal i dels seus termes. Si té dubtes o necessita aclariments, li recomanem contactar amb un professional especialitzat.
