Taula de continguts
Què són les clàusules prenupcials?
A Espanya, les clàusules prenupcials, formalment conegudes com a capitulacions matrimonials, estan regulades pel Codi Civil i per normatives autonòmiques específiques en comunitats amb dret civil propi, com Catalunya. Aquests acords constitueixen una eina jurídica fonamental, permetent als futurs cònjuges definir amb antelació un règim econòmic matrimonial adaptat a les seves necessitats particulars i salvaguardar el patrimoni en cas de separació o divorci.
Les capitulacions matrimonials són especialment rellevants per protegir béns, empreses familiars, herències o inversions significatives, oferint claredat i previsibilitat en contextos d’alt patrimoni. En un escenari de ruptura, aquests acords poden reduir conflictes, agilitzar processos legals i garantir un repartiment equitatiu d’acord amb el que s’hagi pactat, evitant interpretacions judicials que puguin perjudicar els interessos de qualsevol de les parts.
Un advocat especialitzat en divorcis d’alt nivell té un paper crucial en la redacció i negociació d’aquestes clàusules, assegurant-ne la validesa i eficàcia jurídica segons les lleis vigents i proporcionant un marc legal sòlid que protegeixi tant els interessos individuals com el llegat familiar.
Regulació a Espanya: Codi Civil
L’article 1325 del Codi Civil defineix les capitulacions matrimonials com a acords atorgats pels cònjuges abans o durant el matrimoni, mitjançant escriptura pública davant notari. Aquestes permeten modificar el règim econòmic matrimonial legal, com el règim de guanys, que és el règim establert per defecte a bona part d’Espanya, excepte en comunitats amb dret propi.
Les capitulacions matrimonials ofereixen:
- Flexibilitat econòmica: Les parelles poden optar pel règim de separació de béns o qualsevol altra disposició econòmica que considerin adequada, sempre que no contravingui les lleis vigents.
- Transparència i registre: Per garantir la seva validesa davant de tercers, aquestes capitulacions han de ser inscrites al Registre Civil.
En les capitulacions matrimonials, els atorgants podran estipular, modificar o substituir el règim econòmic del seu matrimoni o qualsevol altra disposició relacionada amb aquest.
Regulación específica en Cataluña
A Catalunya, el dret civil propi es recull al Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, que regula les relacions patrimonials i familiars. A diferència d’altres comunitats, el règim econòmic per defecte és el de separació de béns (article 232-1 i següents). Això significa que cada cònjuge manté la titularitat dels seus béns i deutes, excepte acord en contrari.
En el règim de separació de béns, cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l’administració i la lliure disposició de tots els seus béns, amb els límits que estableix la llei.
Béns propis
En el règim de separació de béns, són propis de cadascun dels cònjuges tots els que tenia com a tals quan es va celebrar el matrimoni i els que adquireixi després per qualsevol títol.
Adquisicions oneroses
1. Els béns adquirits a títol onerós durant el matrimoni pertanyen al cònjuge que consti com a titular. Si es prova que la contraprestació es va pagar amb béns o diners de l’altre cònjuge, se’n presumeix la donació.
2. Si els béns adquirits a títol onerós durant el matrimoni són béns mobles de valor ordinari destinats a l’ús familiar, es presumeix que pertanyen a ambdós cònjuges per meitats indivises, sense que prevalgui contra aquesta presumpció la mera prova de la titularitat formal.
Si és dubtós a quin dels cònjuges pertany algun bé o dret, s’entén que correspon a ambdós per meitats indivises. Tanmateix, es presumeix que els béns mobles d’ús personal d’un dels cònjuges que no siguin d’extraordinari valor i els que estiguin directament destinats a l’exercici de la seva activitat li pertanyen exclusivament.
Característiques de les capitulacions matrimonials a Catalunya:
Han de ser atorgades mitjançant escriptura pública i poden ser modificades o revocades per acord mutu en qualsevol moment durant el matrimoni.
Flexibilitat contractual:
- Els cònjuges poden incloure disposicions addicionals, com clàusules sobre la gestió dels béns comuns o les aportacions a la llar.
- També poden incorporar acords relacionats amb l’ús de la vivenda familiar o l’assignació de pensions compensatòries en cas de divorci.
Protecció patrimonial:
- Especialment rellevant en matrimonis amb alt patrimoni o empreses familiars, on es busca preservar la titularitat dels béns adquirits abans del matrimoni davant possibles repartiments en cas de ruptura.
Formalització:
- Han de ser atorgades mitjançant escriptura pública i poden ser modificades o revocades per acord mutu en qualsevol moment durant el matrimoni.
Exemple pràctic a Catalunya:
Un empresari català pot fer ús de les capitulacions matrimonials per protegir la seva empresa familiar, garantint que aquesta no es vegi afectada ni dividida en cas de divorci, la qual cosa assegura la continuïtat i estabilitat del negoci.
De la mateixa manera, una herència rebuda per un dels cònjuges pot quedar protegida com a bé privatiu, preservant el seu caràcter exclusiu i evitant que s’integri en el patrimoni comú.
Aquest tipus d’acords no només salvaguarden interessos patrimonials, sinó que també aporten seguretat jurídica i prevenen conflictes futurs.
Importància de les clàusules prenupcials en matrimonis d’alt patrimoni
Les parelles amb un alt nivell patrimonial s’enfronten a desafiaments legals i financers de notable complexitat en cas de separació. La gestió i preservació d’actius significatius, juntament amb l’administració de béns compartits, pot derivar en conflictes prolongats, econòmicament costosos i emocionalment tensos.
Davant aquesta realitat, els acords prenupcials es presenten com una eina jurídica estratègica essencial, dissenyada per prevenir litigis innecessaris, protegir el patrimoni individual i establir un marc clar i equitatiu per a la divisió de béns. Aquests acords no només garanteixen la preservació d’actius clau, sinó que també ofereixen tranquil·litat financera a totes dues parts, fins i tot en els escenaris més adversos, minimitzant incerteses i afavorint resolucions ràpides i consensuades.
Protecció de béns adquirits prèviament
Aquests acords són fonamentals per garantir que els béns individuals, com propietats, herències o actius adquirits abans del matrimoni, es mantinguin clarament diferenciats dels béns conjugals. Això és especialment crucial per evitar que un eventual divorci comprometi la titularitat i el caràcter privatiu d’aquests béns.
Avantatge clau:
Cada cónyuge conserva el control absoluto sobre su patrimonio previo, protegiendo sus intereses y asegurando que estos bienes no se vean afectados por las reglas de reparto matrimonial.
Exemple pràctic:
Una persona que hereda una importante propiedad familiar puede asegurarse de que esta permanezca completamente al margen de cualquier negociación o litigio patrimonial en caso de divorcio, preservando así su legado familiar y los valores económicos y emocionales asociados a él.
Reducció de conflictes legals
En establir per endavant com es gestionaran els béns i les obligacions en cas de separació, els acords prenupcials eliminen incerteses i eviten disputes prolongades. Això no només redueix els costos legals, sinó també l’impacte emocional que pot generar un divorci contenciós.
Benefici addicional: Faciliten una resolució més ràpida i menys conflictiva, evitant litigis sobre la distribució de béns.
Context rellevant: En matrimonis d’alt patrimoni, on els actius poden incloure negocis o inversions conjuntes, aquesta claredat és essencial per protegir els interessos mutus.
Seguretat financera
Els acords prenupcials proporcionen un marc legal per protegir actius valuosos com inversions, empreses o propietats internacionals. Això garanteix que, en cas de divorci o separació, aquests béns no es vegin compromesos o dividits de manera perjudicial.
- Punt destacat: Permeten als cònjuges gestionar el seu patrimoni de manera estratègica, blindant tant els béns presents com els futurs.
- Exemple concret: Un empresari pot protegir la seva participació en una empresa familiar per evitar que un divorci afecti la estabilitat del negoci.
En resum, per a les parelles amb un alt nivell de riquesa, els acords prenupcials no només ofereixen protecció patrimonial, sinó que també asseguren una gestió més ordenada i eficient dels seus béns, reduint riscos i conflictes futurs.
Raons destacades per considerar un acord prenupcial
- Protecció del patrimoni previ al matrimoni: Salvaguarda els actius acumulats abans del matrimoni, evitant que es vegin compromesos durant un divorci.
- Claredat en la divisió de béns: Estableix per endavant com es distribuiran els béns i les deutes en cas de separació, reduint incerteses.
- Preservació del llegat familiar: Protegeix propietats, negocis o inversions que es vulguin mantenir dins de la família o transmetre als hereus.
- Reducció de conflictes legals: Minimitza el risc de litigis prolongats, estalviant temps, diners i desgast emocional.
- Flexibilitat financera personalitzada: Permet dissenyar un pla financer adaptat a les necessitats específiques de la parella, incloent clàusules especials per a situacions úniques.
Elements clau d’un acord prenupcial
Un acord prenupcial ben elaborat ha d’incloure els següents components essencials per garantir claredat i protecció legal:
1. Identificació de béns separats i conjugals
És fonamental definir amb precisió quins béns pertanyen a cada part abans del matrimoni. Això inclou actius com propietats immobiliàries, comptes bancaris, vehicles i altres actius financers.
La correcta identificació d’aquests béns garanteix que no es barregin amb el patrimoni conjugal, evitant així conflictes futurs.
2. Distribució d’actius en cas de divorci
L’acord ha d’establir les condicions específiques sota les quals es dividiran els béns comuns en cas de separació. Això permet que ambdues parts coneguin per endavant com es gestionaran els actius acumulats durant el matrimoni, evitant incerteses i disputes legals.
3. Clàusules de manutenció
En matrimonis d’alt patrimoni, és habitual incloure disposicions personalitzades relacionades amb pensions alimentàries o compensacions econòmiques. Aquestes clàusules es poden adaptar per reflectir el nivell de vida que la parella gaudia durant el matrimoni i proporcionar estabilitat financera en cas de divorci.
4. Excepcions i limitacions
Alguns temes no poden ser regulats per un acord prenupcial. Per exemple, les decisions sobre la custòdia dels fills o qüestions relacionades amb la manutenció infantil han de ser aprovades judicialment i no poden quedar determinades prèviament.
Aquestes qüestions s’hauran de debatre en un judici o ser aprovades mitjançant un conveni o un pla de parentalitat, en el qual intervindrà el Ministeri Fiscal per garantir el superior interès del menor
Un acord prenupcial ben dissenyat no només protege els interessos individuals, sinó que també ofereix seguretat i tranquil·litat a ambdues parts, enfortint la base legal de la seva relació.
Avantatges de les clàusules prenupcials
Las cláusulas prenupciales ofrecen numerosos beneficios, especialmente para parejas que desean proteger su patrimonio y establecer una base financiera sólida en su relación. Entre las principales ventajas destacan:
1. Protecció del patrimoni familiar
Per a aquells amb herències significatives, propietats valuoses o empreses familiars, un acord prenupcial actua com un escut legal, assegurant que aquests actius romanguin intactes i protegits en cas de divorci.
Benefici clau: Garanteix que els béns familiars no es vegin compromesos ni siguin objecte de disputes legals.
Exemple pràctic: Si un dels cònjuges hereta una finca o un negoci familiar, l’acord pot estipular que aquest actiu sigui exclòs de la divisió de béns.
2. Transparència financera
El procés de redacció d’un acord prenupcial fomenta una comunicació oberta i honesta entre els futurs cònjuges respecte a la seva situació econòmica. Això inclou la divulgació de béns, deutes i expectatives financeres.
- Avantatge addicional: Ajuda a prevenir malentesos o sorpreses financeres durant el matrimoni.
- Impacte emocional positiu: En abordar prèviament temes econòmics sensibles, les parelles construeixen una relació més sòlida i basada en la confiança.
3. Personalització legal
Una de les grans fortaleses de les clàusules prenupcials és la seva capacitat per adaptar-se a les necessitats específiques de cada parella, sempre dins del marc legal vigent. Això permet incloure disposicions úniques relacionades amb la gestió de béns, la manutenció o l’ús de propietats comunes.
- Exemple concret: Una parella pot incloure una clàusula que garanteixi l’ús exclusiu d’una vivenda familiar al progenitor custodi en cas de divorci.
- Flexibilitat clau: Els acords poden reflectir els valors, metes i prioritats de cada parella.
Les clàusules prenupcials no només ofereixen protecció patrimonial i claredat financera, sinó que també permeten a les parelles dissenyar un marc legal personalitzat que s’ajusti a les seves necessitats particulars, enfortint la relació des d’una base sòlida i ben definida.
Aspectes legals a considerar en redactar un acord prenupcial
Un acord prenupcial ha de complir amb certs requisits legals i formals per ser vàlid i protegir els interessos de les dues parts. A continuació, es destaquen els elements essencials:
1. Validesa legal
L’acord ha de complir estrictament amb la legislació corresponent per ser considerat vinculant. A Espanya, per exemple, les capitulacions matrimonials s’han de formalitzar mitjançant escriptura pública davant notari i, en alguns casos, registrar-se al Registre Civil corresponent.
- Requisit clau: Respectar les normatives específiques de cada comunitat autònoma, com les disposicions del Codi Civil de Catalunya en el cas de matrimonis en aquesta regió.
- Conseqüència de l’incompliment: La manca de compliment dels requisits formals pot invalidar l’acord als tribunals.
2. Representació legal independent
És fonamental que ambdues parts comptin amb el seu propi advocat especialitzat en dret de família, que s’encarregui de garantir que l’acord sigui just, equitatiu i conforme a la llei.
- Evitar conflictes d’interès: Cada part ha de tenir un assessor legal independent per prevenir possibles al·legacions de coacció o situacions de desavantatge injusta.
- Protecció addicional: Un advocat expert pot identificar possibles llacunes legals o clàusules ambigües que podrien comprometre la validesa de l’acord.
3. Plena divulgació financera
La transparència absoluta és un requisit indispensable. Ambdues parts han de revelar completament els seus béns, deutes i ingressos abans de signar l’acord.
- Risc d’ocultació: Ocultar informació o proporcionar dades financeres incompletes pot portar a la nul·litat de l’acord.
- Consell pràctic: Acompanyar l’acord amb un inventari detallat de béns i deutes, signat per ambdues parts, per documentar el procés de divulgació.
4. Redacció adequada
Les clàusules han de ser clares, específiques i redactades amb precisió per evitar interpretacions ambigües o inconsistències legals.
- Rol del notari i advocat: És fonamental que els professionals legals revisin el text per garantir que compleixi amb els estàndards formals i legals.
- Importància de la claredat: Una redacció confusa pot donar lloc a disputes en cas de divorci, reduint l’eficàcia de l’acord.
Un acord prenupcial ben estructurat i conforme a la llei no només garanteix la seva validesa, sinó que actua com un escut legal efectiu, oferint una protecció robusta per al patrimoni personal. A més, minimitza de manera decisiva el risc de conflictes legals costosos i emocionalment desgastants en el futur, aportant tranquil·litat i seguretat jurídica a ambdues parts des de l’inici.
Diferències entre el règim jurídic d’Espanya i Catalunya
A Espanya, el règim jurídic dels acords prenupcials (o capitulacions matrimonials) està regulat pel Codi Civil, mentre que a Catalunya es regeix pel Codi Civil de Catalunya. A continuació, es destaquen les principals diferències entre ambdós marcs normatius:
Règim econòmic matrimonial per defecte
- España:
- Por defecto, el régimen económico matrimonial es el de sociedad de gananciales, salvo que los cónyuges opten por uno distinto en las capitulaciones matrimoniales (art. 1315 CC).
- En ciertas comunidades autónomas con derecho foral, como Cataluña, rige otro régimen por defecto.
- Cataluña:
- El régimen económico matrimonial por defecto es el de separación de bienes (art. 232-1 CCCat). Esto significa que cada cónyuge conserva la propiedad, administración y disposición de sus bienes, sin necesidad de estipularlo expresamente.
- En las capitulaciones, las parejas pueden establecer regímenes alternativos, como un pacto parcial de comunidad de bienes o acuerdos específicos sobre bienes futuros.
Formalització i requisits legals
- España:
- Las capitulaciones matrimoniales deben formalizarse ante notario mediante escritura pública (art. 1327 CC).
- Para ser válidas frente a terceros, deben inscribirse en el Registro Civil.
- Cataluña:
- También deben otorgarse ante notario en escritura pública.
- La inscripción en el Registro Civil es opcional, aunque recomendada para otorgar publicidad frente a terceros.
Contingut permès de les capitulacions prematrimonials
Les capitulacions prematrimonials són acords legals celebrats entre futurs cònjuges abans de contreure matrimoni, dissenyats per regular aspectes patrimonials de la relació. A Espanya, el seu contingut està regulat pel Codi Civil, mentre que a Catalunya, gràcies al seu dret civil propi, s’inclouen matisos específics que n’amplien l’abast i la flexibilitat. A continuació, es detalla el seu contingut i els límits legals aplicables, incloent les particularitats a Catalunya:
- Espanya:
- Les capitulacions poden regular aspectes patrimonials del matrimoni, com el règim econòmic o l’atribució de béns concrets. Tanmateix, no es poden incloure disposicions contràries a l’ordre públic, les bones costums o la igualtat de drets entre els cònjuges (art. 1328 CC).
Serà nul·la qualsevol estipulació contrària a les lleis o a les bones costums, o que limiti la igualtat de drets que correspon a cada cònjuge.
- Catalunya:
- A més dels aspectes patrimonials, el Codi civil de Catalunya permet incloure pactes més amplis relacionats amb la convivència matrimonial, sempre que no vulnerin la llei (art. 231-20 CCCat).
- És habitual incloure clàusules relatives a la compensació econòmica per la dedicació a la família (art. 232-5 CCCat), reflectint l’esperit del règim de separació de béns.
- Els pactes sobre els drets successoris entre cònjuges són més detallats i flexibles que en altres comunitats.
Contingut de les capítols prematrimonials
a) Elecció del règim econòmic matrimonial
- Els cònjuges poden optar per un règim específic:
- Societat de guanys (comuna a la resta d’Espanya): Els béns adquirits durant el matrimoni esdevenen comuns.
- Separació de béns (habitual a Catalunya): Cada cònjuge conserva la titularitat exclusiva dels seus béns, ingressos i drets.
- Participació en guanys: Sistema mixt on els cònjuges conserven la titularitat dels seus béns, però comparteixen els beneficis acumulats en cas de divorci.
b) Classificació de béns privatius i comuns
- Es poden especificar els béns que es mantindran com a privatius (herències, propietats prèvies, etc.) o els que s’inclouran en el patrimoni comú, ajustant-se a les normes de la comunitat autònoma corresponent.
c) Regulación de las cargas y gastos del matrimonio
- Els acords poden determinar com s’assumiran les despeses comunes (llar, fills, etc.) i l’administració dels béns familiars. A Catalunya, això es realitza generalment dins del règim de separació de béns.
d) Disposició sobre drets successoris
- És possible acordar renúncies o adjudicacions específiques sobre els drets hereditaris entre els cònjuges, sempre que no vulnerin les llegítimes legals.
e) Exclusió o limitació de drets
- A Catalunya, es permet incloure clàusules que limitin o excloguin drets, com la compensació econòmica per desequilibri patrimonial, sempre que aquestes renúncies siguin recíproques i s’ajustin als principis legals.
1.- Els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial poden atorgar-se en capítols matrimonials o en una escriptura pública. Si són prenupcials, només són vàlids si s’atorguen amb almenys trenta dies d’antelació a la data de celebració del matrimoni, i caduquen segons el que estableix l’article 231-19.2.
2.- El notari, abans d’autoritzar l’escriptura a què fa referència l’apartat 1, ha d’informar per separat cadascun dels atorgants sobre l’abast dels canvis que es pretenen introduir amb els pactes respecte al règim legal supletori i advertir-los del seu deure recíproc de proporcionar-se la informació esmentada a l’apartat 4.
3.- Els pactes d’exclusió o limitació de drets han de tenir caràcter recíproc i precisar amb claredat els drets que limiten o als quals es renuncia.
4.- El cònjuge que pretengui fer valer un pacte en previsió d’una ruptura matrimonial té la càrrega d’acreditar que l’altra part disposava, en el moment de la signatura, d’informació suficient sobre el seu patrimoni, els seus ingressos i les seves expectatives econòmiques, sempre que aquesta informació fos rellevant en relació amb el contingut del pacte.
5.- Els pactes en previsió de ruptura que, en el moment que es pretengui el seu compliment, siguin greument perjudicials per a un cònjuge, no són eficaços si aquest acredita que han sobrevingut circumstàncies rellevants que no es preveien ni es podien raonablement preveure en el moment en què es van atorgar.
2. Límits legals de les capítols prematrimonials
a) Prohibició d’acords contraris a la llei, la moral o l’ordre públic
- No s’admeten clàusules que vulnerin drets fonamentals, com la igualtat entre els cònjuges o l’interès superior dels fills.
b) Transparencia patrimonial
- Cada cònjuge ha de proporcionar informació veraç i completa sobre la seva situació econòmica. A Catalunya, és obligatori que la part que al·legui un pacte acrediti que l’altra va rebre informació suficient sobre béns, ingressos i expectatives econòmiques.
c) Límits en la renúncia de drets essencials
- A Catalunya, encara que és possible renunciar a drets com la compensació per desequilibri patrimonial, no es poden incloure renúncies que resultin desproporcionades o greument perjudicials en circumstàncies imprevistes.
d) Caràcter voluntari i no coercitiu
- Les capítols han de ser atorgades lliurement, sense pressions, i formalitzades davant de notari, qui verificarà la seva legalitat.
e) Modificació o extinció
- Els acords poden ser modificats per mutu acord en qualsevol moment. A Catalunya, perden efecte si el matrimoni no se celebra o si les clàusules esdevenen irraonablement perjudicials a causa de circumstàncies imprevistes.
f) Protecció davant de canvis no previstos
- A Catalunya, les clàusules que resultin greument lesives per a un dels cònjuges a causa de canvis inesperats poden ser revisades judicialment, segons el que disposa el Codi civil català.
Particularitats a Catalunya
Separació de béns per defecte: A Catalunya, el règim econòmic matrimonial predeterminat és el de separació de béns, excepte si es pacta el contrari.
- Flexibilitat en les compensacions patrimonials: Existeix una major llibertat per acordar compensacions econòmiques en casos de desequilibris patrimonials, sempre que aquestes siguin proporcionals i recíproques.
- Pactes en previsió de ruptura matrimonial: A Catalunya, es permet regular aspectes específics relacionats amb una possible separació, incloent l’exclusió de drets compensatoris o l’assignació de béns, sempre dins dels límits legals.
Resolució de conflictes
- Espanya:
- En cas de nul·litat, separació o divorci, els acords prenupcials s’interpreten segons les disposicions del Codi civil, prioritzant l’equitat i la protecció dels interessos més vulnerables (per exemple, fills menors).
- Catalunya:
- La normativa catalana posa èmfasi en la compensació econòmica per desequilibri patrimonial quan el règim és de separació de béns. Aquest dret pot ser pactat prèviament en els capítols matrimonials, fins i tot ampliant el que estableix l’art. 232-6 CCCat.
1.- Els increments dels patrimonis dels cònjuges es calculen segons les regles següents:
a) El patrimoni de cada cònjuge està format pels béns que posseeixi en el moment de l’extinció del règim o, si escau, del cessament efectiu de la convivència, deduint les càrregues que els afectin i les obligacions corresponents.
b) S’ha d’afegir al patrimoni de cada cònjuge el valor dels béns dels quals hagi disposat de manera gratuïta, calculat en el moment de la seva transmissió, excloent les donacions realitzades als fills comuns i les liberalitats d’ús, així com el valor del perjudici causat per actes realitzats amb la intenció de perjudicar l’altre cònjuge.
c) S’ha de descomptar del patrimoni de cada cònjuge el valor dels béns que posseïa a l’inici del règim i que conservi en el moment de la seva extinció, un cop deduïdes les càrregues que els afectin, així com el valor dels adquirits de forma gratuïta durant la vigència del règim i les indemnitzacions per danys personals, excloent la part corresponent al lucre cessant durant el període de convivència.
2.- Les atribucions patrimonials que el cònjuge deutor hagi realitzat al cònjuge creditor durant la vigència del règim s’imputen a la compensació pel valor que tinguin en el moment de l’extinció del règim.
Modificació i extinció dels acords
- Espanya:
- Les capitulacions matrimonials poden ser modificades o extingides per mutu acord dels cònjuges, i han de ser formalitzats novament davant de notari i, si escau, inscriure-les al Registre Civil.
- Catalunya:
- Les capítols poden ser modificats en qualsevol moment mitjançant escriptura pública (art. 231-20 CCCat), però la seva extinció o modificació no afecta els drets ja consolidats.
1.- Els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial poden formalitzar-se en capítols matrimonials o en escriptura pública. Si són pactes prenupcials, només seran vàlids si s’atorguen almenys trenta dies abans de la data de celebració del matrimoni, i caduquen segons el que disposa l’article 231-19.2.
2.- El notari, abans d’autoritzar l’escriptura a què fa referència l’apartat 1, ha d’informar per separat cada atorgant sobre l’abast dels canvis que els pactes introduirien respecte al règim legal supletori, i advertir-los del seu deure recíproc de proporcionar-se la informació indicada a l’apartat 4.
3.- Els pactes d’exclusió o limitació de drets han de tenir caràcter recíproc i precisar amb claredat els drets que es limiten o als quals es renuncia.
4.- El cònjuge que pretengui fer valer un pacte en previsió d’una ruptura matrimonial ha d’acreditar que l’altra part disposava, en el moment de signar-lo, d’informació suficient sobre el seu patrimoni, ingressos i expectatives econòmiques, sempre que aquesta informació fos rellevant per al contingut del pacte.
5.- Els pactes en previsió de ruptura que resultin greument perjudicials per a un cònjuge en el moment en què es sol·liciti el seu compliment no seran efectius si aquest pot demostrar que han sorgit circumstàncies rellevants, imprevisibles o raonablement no previstes en el moment del seu atorgament.
Conclusió
El règim jurídic espanyol estableix una regulació uniforme per als acords prenupcials a la major part del territori, però Catalunya, gràcies al seu dret civil propi, introdueix diferències significatives que enriqueixen aquesta normativa. Entre els aspectes més destacats es troben la flexibilitat en la gestió del règim de separació de béns i el reconeixement explícit de la compensació per desequilibri patrimonial després d’una ruptura.
Aquesta singularitat atorga als acords prenupcials a Catalunya un abast més ampli i una rellevància particular per a aquells que volen planificar i protegir el seu patrimoni de manera estratègica. En aquest context, aquests acords no només asseguren la protecció de béns individuals, sinó que també permeten una major personalització en l’organització econòmica de la parella, adaptant-se a les seves necessitats específiques i aportant seguretat jurídica en casos de separació.
Clàusules prenupcials i matrimonis internacionals
En matrimonis on les parts provenen de diferents països, les clàusules prenupcials adquireixen una dimensió addicional de complexitat, ja que requereixen una anàlisi exhaustiva de les lleis aplicables en ambdues jurisdiccions. Aquest enfocament no només busca garantir la validesa de l’acord als països implicats, sinó també minimitzar riscos legals i evitar conflictes d’interpretació en cas d’una eventual separació.
El Reglament (UE) 2016/1103 del Consell, de 24 de juny de 2016, introdueix una regulació harmonitzada sobre la competència, la llei aplicable, el reconeixement i l’execució de resolucions en matèria de règims econòmics matrimonials. Aquest reglament s’aplica a partir del 29 de gener de 2019 i ofereix avantatges significatives tant per als cònjuges com per als sistemes jurídics nacionals dins de la Unió Europea.
Entre els aspectes més importants destaquen:
1. Elecció de la llei aplicable
Las parejas deben determinar cuál será la legislación que regirá su acuerdo prenupcial, especialmente si planean residir en un país distinto al de su nacionalidad.
- Relevancia: En España, el Reglamento (UE) 2016/1103 permite a las parejas internacionales elegir el régimen jurídico que se aplicará a sus relaciones patrimoniales, siempre que tengan vínculos significativos con esa jurisdicción.
- Ejemplo práctico: Una pareja formada por un español y una francesa puede optar por la legislación española para regir su acuerdo, si uno de los cónyuges tiene residencia habitual en España.
2. Reconeixement d’acords prenupcials en jurisdiccions estrangeres
No tots els països reconeixen o apliquen els acords prenupcials de la mateixa manera. Per exemple, en alguns països, els acords prenupcials són habituals i àmpliament acceptats, mentre que en d’altres poden tenir restriccions més severes.
- Consell clau: És fonamental assegurar-se que l’acord compleixi amb els requisits legals de tots els països on podria ser rellevant, especialment en casos de divorci.
- A Espanya: Els acords prenupcials signats a l’estranger poden ser reconeguts sempre que compleixin amb les formalitats exigides per la llei espanyola i s’ajustin a l’ordre públic.
3. Possibles conflictes de lleis
Quan les legislacions de tots dos països tenen disposicions contradictòries, poden sorgir conflictes de lleis que compliquin l’aplicació de l’acord prenupcial.
- Risc freqüent: Una clàusula vàlida en un país pot ser considerada nul·la en un altre si contradiu les normatives locals, com aquelles que protegeixen els drets mínims en cas de divorci.
- Solució: Incloure una clàusula de resolució de conflictes o arbitratge en l’acord per preveure aquests escenaris.
Les clàusules prenupcials en matrimonis internacionals exigeixen una planificació meticulosa i el suport d’un assessorament legal especialitzat per assegurar la seva validesa i efectivitat en totes les jurisdiccions implicades. Com que cada país pot tenir normatives diferents en matèria matrimonial i patrimonial, és imprescindible realitzar una anàlisi exhaustiva de les lleis aplicables per evitar futurs conflictes legals.
Comptar amb l’orientació d’un advocat expert en dret internacional privat és fonamental per dissenyar un acord que no només compleixi amb les expectatives d’ambdues parts, sinó que també garanteixi una protecció patrimonial sòlida i efectiva a nivell global. Aquest enfocament estratègic aporta seguretat jurídica i minimitza riscos, oferint tranquil·litat en qualsevol escenari internacional.
Errors comuns en redactar un acord prenupcial
1. Manca d’assessorament legal adequat
No comptar amb un advocat especialitzat en dret de família a l’hora de redactar un acord prenupcial pot comportar errors greus. Un acord mal elaborat o que no compleixi amb els requisits legals pot ser fàcilment anul·lat pels tribunals, deixant les parts sense la protecció que buscaven.
- Consell clau: Cada part ha de comptar amb el seu propi advocat per garantir que l’acord sigui equitatiu i vinculant legalment.
2. Redacció precipitada
Un acord elaborat de manera precipitada, sense el temps necessari per reflexionar i negociar les clàusules, pot ser percebut com a resultat de pressió o coacció. Això no només posa en risc la validesa de l’acord, sinó que també pot generar conflictes entre les parts.
- Impacte legal: Els tribunals solen invalidar acords si es demostra que una de les parts va ser obligada a signar sense tenir el temps suficient per comprendre’n les implicacions.
- Recomanació: Iniciar el procés amb antelació i assegurar-se que ambdues parts disposin del temps necessari per revisar cada clàusula amb els seus advocats.
3. Inclusió de clàusules inaplicables
Algunes disposicions, com restriccions que afectin la vida personal o decisions futures, poden ser considerades inaplicables o contràries a la llei. Per exemple, clàusules relacionades amb la custòdia dels fills o acords que limitin drets fonamentals poden ser declarades nul·les.
- Exemple comú: Incloure una clàusula que estipuli com ha de comportar-se un cònjuge en la seva vida quotidiana podria ser interpretat com abusiu i, per tant, invàlid.
- Solució: Limitar-se a aspectes patrimonials i econòmics, que són els àmbits on els acords prenupcials tenen plena força legal.
Per garantir la validesa i efectivitat d’un acord prenupcial, és imprescindible comptar amb assessorament legal professional, dedicar el temps necessari a la seva redacció i evitar incloure clàusules que puguin ser anul·lades per la llei. Un acord sòlid i ben estructurat protegirà els interessos d’ambdues parts sense donar lloc a futurs conflictes.
Què passa si no hi ha un acord prenupcial?
1. Litigis prolongats i costosos
El proceso judicial para determinar la distribución del patrimonio puede extenderse durante años, especialmente cuando las partes no llegan a un acuerdo. Esto conlleva:
- Elevats costos legals degut a la necessitat de representació especialitzada i peritatges financers.
- Un impacte emocional prolongat, que afecta tant la parella com el seu entorn familiar.
2. Divisions desfavorables d’actius
Sense un acord previ, els béns solen dividir-se d’acord amb el règim econòmic matrimonial vigent o les decisions del jutge. Això pot resultar en:
- Pèrdues patrimonials significatives per a una o ambdues parts.
- Venda forçosa de béns, com propietats o negocis, per complir amb les ordres de divisió.
En matrimonis de alt patrimoni, això pot desestabilitzar empreses familiars o inversions a llarg termini.
3. Exposició pública de detalls financers
Els processos judicials relacionats amb divorcis solen ser públics, però existeixen limitacions importants que garanteixen la privacitat i la protecció de les parts implicades. No obstant això, poden comportar la divulgació d’informació sensible sobre:
- Actius financers, ingressos i propietats.
- Deutes i altres compromisos econòmics.
Per a persones de perfil alt o amb grans patrimonis, aquesta exposició pot perjudicar la seva reputació o posar en risc la seva privacitat.
Un acord prenupcial no només evita litigis i protegeix els interessos patrimonials d’ambdues parts, sinó que també garanteix una major discreció i eficiència en cas de separació, especialment en matrimonis de gran patrimoni.
Conclusió: La rellevància d’un assessorament legal expert
Les clàusules prenupcials són una eina essencial per salvaguardar els interessos financers en matrimonis amb alt patrimoni. Més que un simple document, representen una garantia de seguretat jurídica i transparència per a ambdues parts, establint les bases d’una relació econòmica clara i justa.
Treballar amb un advocat especialitzat no només assegura que l’acord compleixi amb totes les normatives legals, sinó que també reflecteixi de manera precisa els interessos i objectius de cada cònjuge, evitant futurs conflictes. Confia en experts que transformin aquesta conversa en una oportunitat per enfortir la teva tranquil·litat i la de la teva parella.
Preguntes freqüents sobre les clàusules prenupcials (FAQs)
¿Son válidas las cláusulas prenupciales en todos los países?
Es poden modificar després del matrimoni?
Quins béns solen protegir els acords prematrimonials?
Són obligatoris per a matrimonis amb alt patrimoni?
Es poden invalidar en un tribunal?
Afecten els acords prematrimonials als fills?
Fonts
Codi Civil d’Espanya – Articles 1325 a 1335
Regula les capitulacions matrimonials en l’àmbit estatal, incloent-ne la definició, formalització i efectes legals.
Llei 25/2010, de 29 de juliol, del Codi Civil de Catalunya
Aprèn el Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, centrant-se en la regulació de la persona i la família, incloses les capitulacions matrimonials.
Reglament (UE) 2016/1103 del Consell, de 24 de juny de 2016
Estableix normes per determinar la llei aplicable als règims econòmics matrimonials en matrimonis internacionals dins de la Unió Europea. Permet a les parelles internacionals escollir la legislació aplicable al seu règim econòmic, facilitant la seguretat jurídica.
Conveni de La Haia sobre els Acords Matrimonials (1978)
Regula el reconeixement i l’execució d’acords matrimonials en els països que han ratificat el conveni. És especialment rellevant per a parelles internacionals amb béns en múltiples jurisdiccions.
Convenció Europea de Drets Humans (CEDH)
Tot i que no regula directament els acords prematrimonials, estableix principis relacionats amb el dret a la propietat i l’accés a un judici just, que poden influir en la seva aplicació als tribunals europeus.
Exempció de responsabilitat – Avís legal
La informació proporcionada en aquest blog té únicament finalitats informatives i educatives. No constitueix assessorament legal, financer ni professional. Tot i que s’ha fet un gran esforç per garantir que el contingut sigui precís i actualitzat, no es garanteix que estigui lliure d’errors o que sigui aplicable en totes les circumstàncies.
És important recordar que les lleis varien segons la jurisdicció i poden canviar amb el temps. Per això, recomanem encaridament consultar amb un advocat o professional qualificat abans de prendre decisions basades en la informació continguda en aquest lloc.
L’ús d’aquest blog no estableix una relació advocat-client ni cap altre tipus de relació professional entre el lector i els autors o administradors del lloc. Aquest blog, els seus autors i administradors no seran responsables de les accions realitzades basades en el contingut aquí presentat ni de les conseqüències derivades de la seva interpretació.
Per obtenir assessorament específic adaptat a la vostra situació, si us plau, consulteu un professional especialitzat.
